18 de juny de 2008

Primer entrenament del Maleruveïnes FC: una ressenya informal.


Totes elles van rebre la convocatòria pel conducte oficial. Era el primer de la temporada. Un sms col.lectiu amb el següent missatge: “Demà, entrenu a les Planes. Porteu xandall, lligacames i tovallola. Les bimbes, ja les duc jo.”


El dia D a la hora H no hi havia arribat cap membre encara. Bé, el meu sí; entre les cames, és clar. Així són les meves pupil.les: autodidactes, imaginatives, originals, desimboltes i imprevisibles. D’aquí la seva genialitat al camp i fora d’ell. Més a fora que a dins, potser; però no sé perquè que quan són “a dins”; ningú les vol deixar anar. Els nostres acòlits ja hi estan acostumats. Per això, els nostres entrenaments són sempre una festa. Privada.

A mesura que arribaven, les feia anar a córrer la banda. A suar una mica el txacolí que notava en els seves pupil.les dilatades. “És que venim de celebrar l’aniversari de la Silver”, em deien davant la meva mirada furibunda. I jo que podia fer davant la caiguda d'ulls d'aquella vintena de felines? Callar i deixar fer.


"Vinga, a córrer's la banda". "Aquest "banda" és un paio que va sortit?", va demanar la Zel, que semblava estar en una setmana homònima. No cal dir que més que córrer, passejaven. I al cap de poc, la xerrameca al punt del córner era ja un tumult. Una a l’altra s’ensenyaven com de bé els quedava la samarreta de l'equip que els havia portat, nou de trinca. Vaig imaginar la mitjana de Gauss: “90, 60, 90”. Unes monades, totes elles, perquè negar-ho. Per sucar-hi pa, és clar. Em va entrar una fam salvatge, atàvica. I una remor a l'entrecuix. Però jo sóc l'entrenador. I he de donar exemple.

Res d’escalfar la banda i fer exercicis preparatoris, doncs. A elles, no els calia. Van sempre al punt just d’ebullició. Tenen tot el perdó de Déu, per tant. Després, en el camp, suen la cansalada, la samarreta (i els shorts) fins l’extenuació.

Mitja hora més tard es va presentar la Júlia amb els horaris dels entrenaments. Era un full en blanc que, per assemblea ordinària, decidiríem omplir aquella mateixa nit després d’anar, és clar, a l’antikaraoke del Sidecar. Es vaig anotar al full, però, el dia del meu aniversari, al juliol. Almenys, així els obligava a fer-me un regal col.lectiu.

Vaig deixar que les dues porteres, la Núria i l’Abogada assagessin xuts totes soles a la porteria. Que s’estiressin per terra vaja, quals vulgars ídem fregant l’escala. No sé si em van entendre gaire les meves intencions quan al cap de mitja hora, vaig veure que encara seguien xerrant recolzades una a cada pal, fent-la petar sobre el bé i el mal, tal i com les havia deixat. És igual. Sé que les dues, a l’hora de la veritat, no s’estaran de romanços per llençar-se als peus del contrari i fer les estirades més inversemblants.

Faig proposar assajar faltes a pilota parada. En això, la Tarambana i la Meta tenen el canyell trencat. Però com que resultava que la Meta estava aquells dies missing en combat personal, i la Tarambana el tenia trencat de debò després de tant trasllats, vaig passar la responsabilitat a la Duschgel. Després de sis xuts havia estripat, literalment, sis pilotes. Collons! Sort que no passava cap criatura pel davant. Per mirar com superava la barrera, vaig posar a l’Anna, la Silver i l’Euria a la distància justa. “A més d’un metre?” “Sí, xiqueta, això no és un ball de festa major”; vaig dir. “Així qualsevol arramba!”, feia per darrera la Carme Fortià. “Tu i la Boira, a rematar de cap, alhora, vinga”. Van saltar tan fort una contra l’altra que quasi es descalabren. “Volia dir quan vingui la pilota, no abans!

Vaig parlar a banda amb al defensa. Sé que l’equip del Paseante (aquí li diem el Coix) té per costum llençar pilotes fora. És la manera de fer d'u equip, el seu, mancat de caràcter i de personalitat. Això és, patacada amunt i corre, sense sentit ni volta; com la majoria de les oses que fan els lletraferits pijins que passegen pel turó Park. Els vaig demanar que assagessin la defensa “frontissa”: aquella que deixa passar la pilota però no el jugador. Sé que amb la Joana Torres, la Sol Solet, la Zel i la Txell, cap davantera per molt Dermoestètica ni liftings al cutis que es facin (les de l’Harem son de pell fina, m’han dit els meus espies), podrà passar entre els forats que puguin deixar buits. Ho vaig provar jo mateix i vaig ser l’ase dels cops. A fe de déu que no tan sols no va passar ni jo ni la pilota, sinó que ni les "meves" pròpies van ser a punt de morir en l’intent. No hi ha perill per aquesta banda, doncs.


Rebo un sms de la Caterina que em diu que el seu vol arriba amb retard, però que arriba, segur. La Su m’envia un altra dient que està acabant de dibuixar un home que llegeix (o quelcom semblant) i que ve tot seguit. Xuparan banqueta a la primera part, segur. Sóc inflexible, jo, quan vull. (De què m'he de recordar?)


Les poso a totes en filera. Quina fila! Demano que s’ordenin per alçades. Un cop han acabat els dic que molt bé, però que ho tornin a fer, que em referia a l’ordre de la seva altura del pitram! “Ahhhhh! I això, veí?” (ja veig que em titllaran de masclista, ara). “És per veure qui pot controlar millor els pilotes altes”.

"Ahhhh! Però no són totes iguals, les pilotes?”, demana l’Alepsi. “Em refereixo a les pilotes que vénen des de dalt”, “Aaahhhh, així et refereixes a les teves·, em diu, fent l’ullet la Metis, mentre li pica amb el colze a la Jo Mateixa. Val, em dono per touché.

Per sortir-me’n del pas el proposo fer penals. La Cruella em diu que està embarassada, de fa poc, però que ho ha fet amb la parella; “tot legal”, insisteix, “Em refereixo a llençar els penaltys, dona! Ahhhh" La Platxèria i la Marinetix, s’ofereixen a cor què vols. Les dues volen guanyar-se el lloc. Les he de separar, sinó encara es faran mal. Ja veig que això de dur una “x” al nom fa que la clavin pel bell mig de l’escaire. Contractades, doncs. Si tenim que fer desempats, ja tinc “pichicchi”, els dic. “És un piropo , això?” em demana la Palito. «No guapa, però tu te’ls mereixes tots". “El Pichicchi és el que la té més llarga, oi?”, em pregunta la Caliope; ja veig que aquest gènere el domina. “Carinyo, has portat els sabons per la dutxa, com et vaig dir?”. “Sabons i oli de massatges”, fa la Deja Vie; que m’acaba de fer un dribling que m’ha trencat la cintura.. Doncs em sembla que avui el massatge serà a duo, els dic.

A mitja xerrameca la Rosa em treu el paquet de Ducados. “Coi! Espera’t a que acabem l’entrenu, no? "Ah? Però ja havíem començat?” Li’n prenc un. Jo no fumo, però pels nervis diuen que va be´, “Hosti, però si això no és tabac!”, faig, estossegant! “I dó! No volies una arma secreta? Doncs ja la tens..., fa l'Elur. Reparteixo un a cada una i li encarrego dues dotzenes per abans de l’encontre del setembre. “Jo pensava que això de col.locarse al camp era una altra cosa”, s’exclama la Carme Rosanas, fidel al seu càrrec de delegada. La Júlia s’esgarrifa tota, però li dono a tastar un mica del Johny Walker que sempre duc a la petaca. La Palito em deixa laresta de l’ampolla seca com el seu nom.


He vist que, tot i ser a porta tancada, un col·laboradara habitual, l’Helena , ha anat traient alguna instantània de les jugades assajades. Espero que no vengui l’exclusiva a la competència. Li demano que me’ls passi per internet.

Em fixo en una pintada al gol sud. Ja m'adono que serà el seu crit de guerra.


Ja és l’hora. Crec que les xiquetets bé es mereixen una recompensa., després de l'esfor´ç. Barra lliure de tancs de cervesa al Glaciar de la Plaça Reial. Les veig entregades i disposades a tot. Per això fa una estona he agafat el mòbil, i he fet un parell de trucades. Ja deuen estar tots a punt.

En entrar al vestuari es trobaran la sorpresa que els he preparat. Els meus veïns de replà amb arribat alhora: veig (per ordre), en Clint, en Gatot, l’Stripper, en Ddriver, el Dess, el Chamb, en Puji, l’Uribetty, el Charlie, L’Avi, i el Robertinhos (que diu que no vol sortir a la foto, per no ensenyar la panxa...i el panxell).

Jo em retiro, sol, satisfet de la feina feta. Deixo a l’equip en bones mans. O és a l’inrevès? Ja sento com canten sota la dutxa: “Ensabona’m més avall”, entenc que li diu a algú. “Vols parar de llepar la pilota i estar per la feina?” entenc que es queixa l’Anna al Gatot. A alguna després del dur entrenament, li cal una bona neteja.







Mentre m’allunyo de l’escenari, algú em tusta per l’esquena...”No em convidaves a sopar avui?”. Uns ulls lilàs em sotgen des d’un profunditat marina. Ostres! No, no se m’havia oblidat. La prenc per la cintura i ens perdem per l’obscuritat de la nit.







PS Harem Club del Paseante, tremoleu..., si en sabeu.




Si t'ha agrada't, pots votar-me a:


Votam al TOP CATALÀ!

17 de juny de 2008

Convocada oficialment la Quarta Tongada de les Hitstòries Veïnals i el Segon cadàver exquisit (amb doblet)


Val. Convocatòria tancada. Baixo la persiana i ara, a fer bullir l’olla. Hem estat 41 inscrits al final. Així és que hi haurà un grup de cinc; i com que em sembla que són cinc els que escriviu habitualment en castellà, us poso juntets/es. Suposo que no us sabrà greu i us serà més fàcil.

Pel que fa a la resta he procurat que ocupeu un lloc diferent als anteriors en l’ordre i que no repetiu “companys” d’escala. Que amb el roce viene el carinyo i després tot són xerrameques al replà…;-)

Crec que m’he n’he sortit. A la Cinquera tongada, tornaré a fer un nou sorteig o... vés a saber què!

LA QUARTA TONGADA

DE LES HISTÒRIES VEÏNALS

LA Primera HV va ser a partir d’una imatge amb quatre objectes. La Segona HV va ser a partir de combinar noms, dates. lloc personatges històrics. La Tercera HV va començar amb una frase igual per tots. Aquesta Quarta HV serà a partir de... L’ART!

Els quatre elements que haureu de col·locar en la història són, en l’ordre que vulgueu, els següents

1. EL TÍTOL D’UN LLIBRE (qualsevol època)

2. EL TÍTOL D’UNA CANÇÓ (dels 70’s als 90’s)

3. EL TÍTOL D’UN QUADRE (dels segles XIX o XX)

4. EL TÍTOL D’UNA PEL·LÍCULA (en blanc i negre)

L’ordre serà el que aneu marcant en cada grup. Podeu escriure la HV que vulgueu, però en cada tros que escrigui cada veí/na hi haurà d’aparèixer UN (i només UN) d’aquests títols, Qui comença té avantatge per escollir, ja ho sé... Ls situació en què surtin pot s ser qualsevol. Pot ser part essencial del relat o tan sols una referència velada. Com vulgueu. No hi ha més norma que cadascú citi UNA d’aquestes obres. Vull dir que cadascun només pot introduir un títol a la història en la seva part. Que sí un escull el títol de la peli, per exemple, el segon haurà d'agafar un de les altres tres opcions que quedin (seguint l'exemple, el quadre). El tercer, haurà d'introduir en el seu text un dels dos títols que li quedin (per exemple, el llibre), i l'últim, haurà de fer entrar com sigui, en el seu text, l'últim títol que li quedi (el de la cançó en el cas que ens ocupa). Ho enteneu, oi? Eh, Anna?

I ara les normes

NORMES de les HV

1. Cada escala o grup està format per quatre o cinc membres.

2. Cada grup escriurà correlativament la seva Història, en català, castelà o serbocroat.

3. El primer inicia la seva part relat. La llargària màxima està entre 15 i 20 línies. Així, al final, quedaran uns relats de 2-3 pàgines com a màxim.

4. Un cop hagi escrit la seva part (escollint una dels títols que vulgui), li passa (per correu electrònic) al segon membre del grup. I NOMES AL SEGÜENT.

4. Aquest escriu al seva part (i escull un dels tres títols que quedin) i li passa el relat al TERCER i només al TERCER. Aquest farà el mateix fins acabar el cicle.

5. El darrer membre del grup que acabi la història (i per tant, només ell/a sabrà com acaba) ME L’ENVIA A MI (i només a mi) per correu electròni (elveidedalt@gmail.com; sí he canviat del hotmail o gmail; per allò que te “g”; com “blog” o el “punt g”.)

6. Jo la rebo, la poleixo (si cal) i la publico al blog Històries veïnals (hhttp://hisotiresveinals.blogspot.com)

7. Podeu afegir una imatge a cada una de les parts. L’heu d’enviar en format JPEG a banda del text al següent de la llista. L’últim/a m’enviarà a mi el text final i les imatges.

Nota: esmereu-vos en el redactat. Ja començo a tenir mig enredat a un editor en publicar les nostres històries. Bé, les editaria si venguéssim un mínim d’exemplars. Al final, farem furor a la CATOSFERA!

Els grups (o les escales) són


A

Clint

Carme Fortià

Lluma de Dona

Cruella


B

L'Avi

Robertinhos

Zel

The silver


C

Palito

Xurri

Gaby

Andrea+Antígona


D

Striper

Metamorfosi

Raquel E.

J.M. Tibau


E

Elizq

Puji

Duschgel

Júlia Costa


F

Sol Solet

Arare

Trina Milán

Núria Aupi


G

Cèlia

Alatrencada

Cau de llunes

Lady Griselda


H

Nausica

Euria

Gatot

Té la Mà Maria


I

Déja Vie

Anna Tarambana

Carme Rosanas

Zenit RAM


J

Violette

Rateta Miquey.

Veídedalt

Anna (Biblosfera)


I els timings?

Dono 10 dies dies termini a cadascú per escriure la seva part! És temps de sobra, eh?

1) Del 17 al 27 de juny: el primer membre de l’escala té temps de passar-li al segon. (Per exemple, el Clint a la Carme Fortià)

2) Del 28 de juny al 7de juliol: el segon membre de l’escala té temps de passa-li al tercer- Per exemple, la Carme Fortià a la Lluna de Dona, alias Joana

3) Del 8 de juliol al 18 de juliol (data molt adequada!): el tercer membre de l’escala té temps e passar-li al quart. O sigui, la Joana a la Cruella

4) Del 19 al 27 de juliol: el quart membre de l’escala té temps de passar-me-la a mi. O sigui que Cruella, ja saps...

SEMBLA QUE PARLI A PÀRVULS! Juàs!

Nota: el grup C hauria d’escurçar aquest terminis, de 10 a 8 dies. Es lo que tiene ser uno ma´s...


LA IDEA ES PUBLICAR LES HISTÒRIES, COM A MÀXIM, abans del 31 DE JULIOL. Vinga, xiquets i xiquetets, vosaltres podeu! Si els acabeu abans, millor, és clar.


EL CADÀVER EXQUISIT

AQUEST COP FAREM DOS CADÀVERS ALHORA: un que pugi (no el Puji), i un que baixi! TOMA YA!

Què vol dir això? Doncs que un cadàver el farem del 0 al 41 (com l’anterior edició) i una altre, en sentit invers...del 41 al 0. A VEURE QUI GUANYA!!!

Ho sigui que tots escriurem DOS VERSOS (però no escriviu el mateix dos cops, eh?), un que li vindrà del seu veí precedent i un altre del seu veí posterior. Oh..., que bonic!

CADÀVER DESCENDET

L’odre d’escriure els versos és el d’ordre d’inscripció. Jo (que sóc el 1) començo (ja he començat, per cert), i li passo a la Núria Aupí (aquesta que és la 2), li passa al Tibau (que és el 3), aquest al 4 i així successivament fins al l’últim esglaó (el 41), que és l’Antígona, que escriurà el darrer vers del cadàver descendent i me l’enviarà a mi. Espero que en un mes i mig haguem acabat!

CADÀVER ASCENDENT

Al mateix temps, i per liar la troca, començaré el cadàver des del final cap el principì. Això vol dir que enviaré la meva paraula a l’Antígona (que és l'última de la llista) i així tindrem en paral.lel, un altre cadàver en marxa. La seva paraula la passarà a l'Anna Tarambana (núm. 40), aquesta després, a LAvi (núm 39), aquest a la Carme Fortià (núm 38) i així successivament fins arribar a mi, el zero patatero (El veí), que tancaré el cadàver ascendet. Quin mareig, oi?

QUEDA CLAR? ÉS COMPLICAT? LES VOSTRES MENTS PERVERSES PODEN ENTENDRE-HO? OI QUE SÍ? ÉS FÀCILD EL CAGAR, NOMÉS CAL ESTAR UN PÈL ATENS I ESCRIURE RÀPID.

A veure si en un mes i mig ens hem oplit els dos cadàvers.

Ja m’imagino que a un li arribaran dos versos alhora, el de pujada i de baixada. Juàs, juàs! A veure que no és lii!

I Si no recordeu les NORMES, aquí van

NORMES del cadàver exquisit

1. Cadascú ha d’escriure un vers entre una i deu paraules màxim.

2. Un cop escrit, haurà de passar al següent membre de la llista (per correu electrònic), NOMËS la darrera paraula del vers (amb signe ortogràfic inclòs, si en té).

3. El VERS SENCER me l’envieu a mi (i només a mi, a: elveidedalt@gmail.com; Així jo sé en tot moment en quin replà de l’escala està aturat el cadàver per si he de fotre la murga a algú...

4. AQUEST COP POSARÉ DUES CONDICIONS

a) Heu de fer com si el poema estigués escrit en primera persona del singular.

b) Si feu servir verbs, hauran de ser en temps present.

5. I ja està. Com més ràpid aneu, abans acabarem. A veure qui guanya: els que baixa o el que puja (parlo de cadàvers, no d’òrgans sexuals).

Qualsevol dubte, ja sabeu: de 9 a 18 h al replà del veí.

I els contactes...

Si hi ha algun error. m’ho feu saber de seguida!

(Zenit RAM, espero el teu email!!!)

00. El veí de dalt; elveidedalt@gmail.com

01. Núria Aupí; nurietta22@hotmail.com

02. Jesús M. Tibau; jesusimaite@hotmail.com

03. Gaby; gprieto@notariocprietoa.com

04. Euria; candh0@gmail.com

05. Anna; anna@laszlomail.com

06. Carme Rosanas; crosanas@gmail.com

07. Clint; atotbloc@gmail.com

08. Arare; mmontsem@gmail.com

09. Zel; rosersuso@hotmail.com

10. Metamorfosi; meta-morfosi@hotmail.com

11. Lady Griselda; laa.antares@ladygriselda.es
12. Andrea:
lobo0026@yahoo.com

13. Robertinhos: robertinhos.paris@gmail.com

14. Joana; arka_gi@hotmail.com

15. Duschgel; gel-de-ducha@hotmail.com

16. Puji; poblenow_rangers@yahoo.com

17. Zenit RAM: FALTA!

18. Raquel; raquelestrada_9@yahoo.es


19. Cruella;
cruellissima@hotmail.com
20. The silver blue;
the.silver.blue.sea@gmail.com

21. Palito de las orejas; palitroquis@gmail.com

22. Xurri; xurriblog@gmail.com

23. Núria (Elizq); elizqbook@gmail.com

24. Cau de llunes; caudelaura@gmail.com

25. Cèlia: caeliusmarcus@gmail.com

26. Gatot: elgatot@gmail.com

27. Déjà Vie: ecoutelamer@gmail.com

28. Striper: striper07@gmail.com

29. Trina Milán: platxeria@hotmail.com

30. Alatrencada; alatrencada@hotmail.com

31. Nausica; muletgrimalt@gmail.com

32. Sol solet; solsoletr@gamil.com

33. Violette Moulin; violettemoulin@hotmail.com

34. Té la Mà Maria; te.lamamaria@yahoo.es

35. Marta A.: bigsur97@gmail.com

36. Júlia Costa; jcostacod@gmail.com
37. Carme Fortià;
carme.fortia@gmail.com

38. L'Avi; personal.avi@gmail.com

39. Anna Tarambana: annatarambana@yahoo.es

40. Antígona: la.colera.de.aquiles@hotmail.com



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

14 de juny de 2008

De lectura (43): La catosfera literària. Primera antologia de blogs en català, de diversos autors


«La llengua és la casa de l'ànima" o millor,
"El llenguatge és la casa del ser»
(segons m'ha corregit Antigona)

(M. Heidegger)

Era evident que si queia a les meves mans n’acabaria fent una ressenya. Potser més que una ressenya en serà un comentari personal. És evident que al llibre no estan tots els que són, ni som tots els que estan. Per sort, la blogosfera en català, la catosfera, com diuen per aquí, és rica i diversa. Es fa impossible abastar-la tota. Ens movem per cercles d’interessos, doncs. Casuals. I aquests, de tant en tant, es toquen amb d’altres cercles, per tornar a enllaçar-se de nou. I multiplicar-se. Som com anelles obertes on van enganxant-se de noves. I en cauen de velles. I en aquest moviment pendular de satèl·lits (amb algun planeta de referència) les forces gravitatòries muden sense cap llei aparent. Més que la fidelitat a la causa, el que ens mou és les ganes de fer causa comuna. El nostre veïnat n’és un exemple clar. Veïns i veïnes blocaires que anem i venim pels replans, apareixem i desapareixem segons muda el vent.Alguns, però, som penells inamovibles, fidels a un tarannà comú.

Cent blocaires, doncs. Podien haver estat més però s’imposava un límit. L’epígraf “literària” fa honor a la selecció. I m’he decidit a fer-ne recompte. Evidentment, fer els percentatges aquí és fàcil. Afegiu un «%» darrera cada total i ja el tindreu fet!

I com és la nostra catosfera literària? Doncs bàsicament masculina, del Principat i quarentona(jo la clavo!). Hi 64 homes per 31 dones (5 són ni carn ni peix, ja que no ens confessen el sexe; que en deuen tenir, no?). Tot i que hi ha de tots els colors i edats, la majoria es troba entre els 30 i 40 anys i quasi tots són individuals (només hi ha 3 de co.lectius). Els jovenets apreten amb força, però són minoria: que tinguin menys de 25 anys n’hi ha 9; de 26 a 30, 7; de 31 a 35, 15; de 36 a 40, 16; de 41 a 45, 17; de 46 a 50; 19 (però aquests encara som joves, eh?); de 51 a 55; 4; de 55 a 60, 2; i més de 60, 2! El ("La", en aquest cas) més jove, amb 19 anyets (L’esperança de la utopia) -no la perdis mai!; el més gran (d’edat, que no d’esperit), amb 63 (Novel.les oblidades). Tot i que hi ha força coqueteria a la catosfera: 16 blocaires no ens confessen l’edat. Total, que el 40% passa dels 40 tacos. Uns pipiolos, doncs!

No hi ha gaire anonimat. Amb tot, només hi ha 20 blocaires que donem el seu nom propi al del blog. La resta, 66 són títols eufemístics (alguns, de debò que són originals: Apunts des de dalt el baobab, Verba volant, scripta manent) però no tenen cap problema a donar el seu nom i cognoms reals en el llibre. En canvi n’hi ha 14 que s’amaguen sota pseudònim (jo mateix, per exemple). Hi ha 34 que diuen que han publicat algun llibre o publiquen habitualment. Jo crec que en són força més.

N’hi ha que tenen noms ben peculiars. En això els catosfèrics som, com tots els bloguers, originals. N’hi ha que tendeixen per l’anglès (Letters, words and poetry –no us perdeu els seus concursos dels divendres!, Itching like grass –un dels més lúcids analistes de la política catalana actual, o Remote Viewers), s'encaminen cap el llatí (Ilercavònia, Meo quidem animo) o senzillament tenen noms difícils de recordar, per impronunciables (Dipofilopersiflex II -un francòfon de pro, o [BLOG;RNiA 1.0], un dels veterans, amb cinc anys a les espatlles), o es pengen pel francès, (com la Violette Moulin –pura poesia a flor de pell).

Es fa difícil de fer-ne categories i fer capelletes. Podríem fer dos grans grups: narració i assaig.

I dels que escriuen narració, això és, posts literaris escrits pel gust d’escriure. Són la majoria. És el que dona gruix i consistència a l’obra. Antaviana -fina i sensible, Ara plou –però el seu blog és un sol de primavera, Cal Seixanta –se li adiu el nom, De Roquetes vinc...a Tortosa baixo –jo no, L’habitació grisa –un diamant en brut: dels cinc millors posts de l’antologia, El pèndol de les oscil.lacions –aquest volarà alt, Poeta per un dia –doncs crec que té corda per més, Nausica –un home mesurat i escuet, No em diguis que és un somni –energia illenca, La veïna del pis de sota –li puc cobrar royalties pel nom?, Vilafestuc,...

A destacar-ne algun entre tots els cents posts? Doncs tots els que he anat citant fins ara. I alguna descoberta que m’ha encaterinat: Segons literaris –pel seu intel.ligent elogia a la seducció per la seducció, El cuirassat Potemkin -«has d’escriure perquè és a tu a l’únic a a qui has d’agradar», Castell de cartes –pura prosa poètica, Diari d’un captaire moral –assaig de la ludopatia, Els dies i les dones –l’amor perdut... d’una bici!; Frania –fons i formes, Josep Pujol –l’amor al bosc.

En tenim que s’especialitzen en tems com la lexicografia (Gazophilacium), o la llengua (Vent de Cabylia). Entre aquests, els que fan autocrítica del món blocaire (qui no h fet mai un post sobre el món dels blogs o blocs?): El quadern d’Alberts Calls –un llibreter espavilat, Poca Mandra –que reivindica la frase “Ens llegim!”, Reflexions de mitjanit –que demana tenir coratge 2.0, Remote Viewers –que no li agrada qui s’amaga en la carronya anònima, El basar de les espècies –un elogi per l’escriptura,...

També tenim de poesia, com per exemple: Anotacions Rizomàtiques –poesia avantguardista, B&N, Espais tacats -sempre acompanyada d’imatges, És hora d’hissar els somnis -alguns ja són un vers en si mateix, o Platxèria -que no s’hi dedica, però que ha presentat un poema. O que podríem anomenar prosa poètica: De passeig -un post captivador, el seu: L’altra cara de la lluna –blog de seguiment obligat, La nit de la iguana –tan bo com la peli, Salms –l’editor del Bloc de lletres, un pilar catosfèric de referència, doncs; Ultralocàlia,..

Alguns escullen posts autobiografics: Flaneuse –un dels blogs que tenen pedigrí, Propense –que fa el post més llarg, però divertit, Versos que em fan absent, La vida diferida -una interessant descoberta,..; o ens parlen de viatges propis (Amu Daira). Tenim posts de ciència o filosofia (Blog de ciència –indispensable si us interessa el tema; Ciència filosòfica –d’un humor intel.ligent, o Verba Volant); de narració històrica (Aristòcrata i obrer –sobre Daniïl Kharms; Elquemaietvaigdir –sobre les variacions Goldberg, L’home dibuixat –un dels blogs més prolífics, Centpeus –sobre el manuscrit Voynich,...); i és clar, els eròtics o pujats de to (La Cuca al Cau –un blog de culte pels amants del gènere; la Llum de dona –encisadora sempre; o un servidor de vostès, en Malerudeveure’t – un aprenent de tot i mestre de re). N’hi ha de temàtics: sobre educació (La meva escola –un pèl nyono, em sap greu dir-ho)¸ d’anàlisi política o actualitat social (Bitàcora a lloure, Diari d'Albert Balada, Itching like grass) i molts amb un vis còmic envejable (Melicotons al sementer; llàstima d’aturada!). I és clar: també hi ha els escriptors que veuen en el blog la seva projecció. Tens un racó dalt el món –encara no heu aprticiapt als seus jocs literaris? Assumpta Montellà – que potser encara busca el setè camió, en són un exemple.

N’hi ha que podríem dir costumistes, sobre aspectes quotidians: Núria Aupí –un dels més seguits, La panxa del bou –una autèntica màquina de postejar intel·ligentment o Sega de Mots.

I per acabar, trobem els que fan crítica literària: De tard en tard -un editor que creu en la literatura 2.0), eLiteratura, Entrellum -un activista catosfèric, El llegidor pecador -quin nom!, LlunÀtic les seves ressenyes són èpiques, Tinta Xinesa –m’esquitxa sovint, Tirant el cap –sobre la Fira de Frankfurt, Tot és possible «Llegir és el plaer més gran que hi ha després d’escriure»; (jo en podria afegir un altre...), i una llaga corrua.

I des d’on escriuen? No és fàcil determinar-ho, perquè uns són d’un lloc i viuen o treballen a un altre. I en les presentacions no queda clar. Prenc en consideració des d’on bloguegen quan ho diuen, perquè 13 són apàtrides. O no recorden on viuen... ;-) De la resta, del Principat en som 64, si no em descompto, que podria ser (14 del Barcelonès, 7 del Vallès oriental, 6 del Gironès, 5 del Vallès occidental, 4 del Baix Ebre, 3 del Baix Llobregat, 3 del Tarragonès, 3 de l’Alt Camp, 2 del Maresme, 2 d’Osona, 2 de la Selva, 2 del Segrià, 2 del Baix Camp, 1 del Garraf, 1 del Bages, 1 de la Garrotxa, 1 del Baix Penedès, 1 de la Noguera, 1 del Solsonès, 1 d’Anoia, 1 del Baix Empordà i 1 del Montsià); 7 de les Illes (6 de Mallorca i 1 de Menorca),); 12 del País Valencià (2 de València, 2 de la Safor, 2 de la Costera, 1 del Baix Vinalopó, 1 de la Ribera del Xúquer, 1 de la Ribera Alta, 1 del Baix Maestrat, 1 de la Marina Baixa, 1 de l’Alacatén), 3 dAndorra i 1 de l’Alguer.

I de què es viu a la Catosfera? És evident que no d’escriure posts. Tot i que jo sempre he pensat que podrien desgravar a Hisenda! Podríem dir que no ens guanyem les garrofes al tros, ni pescant sardina, ni picant totxo, o baixant a la mina, ni fent cantonades, ni en una cadena de fàbrica (bé, sí, un almenys em consta que un dels nostres catosfèrics més llegits ho ha passat malament anant de feina temporal en feina temporal),... Amb tot, diríem que el noranta per cent, tenim els dits fins (que ningú se m'emprenyi, ara; tots hem hagut de suar de valent a temporades: a veremar, a recollir deixalles, moure mobles, fer de caixers, de manobres o pizzeros); però som del sector terciari la immensa majoria: i entre aquests, els vinculats a la docència guanya de llarg; hi ha 19 professors (d’institut o facultat), 4 mestres i 4 estudiants universitaris; del món del llibre o els mitjans de comunicació, completen la meitat del percal; 2 són escriptors, 6 del món editorial, 1 bibliotecari, 1 impressor, 6 gestors culturals i 4 periodistes. I la resta? 1 metge i 1 infermera (que no són parella!), 2 dissenyadors, 3 ofimàtics-informàtics, 2 biòlegs, 1 psicòleg, 1 filòsof, 1 sociòleg, 1 músic. També h ha del món empresarial: 2 enginyers, 1 consultor, 1 comercial, 1 investigador de mercats. I evidentment, per tancar el cecle, no podien faltar els polítics (2) i els funcionaris (4)! Dels que no diuen amb què obtenen la suor del seu front (però segur que estarien en un dels anteriors grups), n’hi ha 14. Potser són rics i no ho sabem?

Fins aquí el buidatge de LCL. Felicitats a tos per fer-la possible, I ara, el que cal fer és seguir-la omplint de posts, d’idees i de projectes. I ja vindran més antologies. O escatologies. O això esperem...

Salut i blogs!

PS
Per cert, el dia 15 acaba el termini per inscriure us a les Històries veïnals! Seguim fent literatura 2.0 a tot drap!



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

12 de juny de 2008

Del museu del disseny friki (8): Les mans dorades


L'Arare , que és una noia que viatja mot, a bord del seu Blauet, m'envia des de la costa castellonenca (és la costa d'Azahar,oi?) aquesta imatge, digna per figurar no sé jo si al Museu Blocaire del Disseny Friki o directament al Museu de les Horterades Peperes. Perquè es tracta d'un bar d'un d'hotel de cinc estrelles a Marina d'Or, ciudad sin ley; vull dir, Ciudad de Vacaciones, en el mar... No sé si són les mans divines de l'Aznar i Zaplana les que deuen sustentar tot l'edifici o una al.legoria a la petició d'almoines i favors (en monedes d'or) que deu haver generat aquest monstre immobiliari en algunes butxaques amigues.

Jutgeu...

I ja sabeu... al nostre Museu falten sales per omplir! Espero els vostres imatges!

Altres objectes del Museu Blocaire del Disseny Friki:

7. La tomata ensucrada (pel Gatot)
8. Les mans dorades (per Arare)


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

10 de juny de 2008

Air Berlin menysprea la llengua catalana

"Si vinguessin a Baviera aquests catalans, haurien de parlar en bavarès. Maleït siga!



Li manllevo (amb permís) el text que ha escrit en Dessmond al seu blog. Em sembla un text en to correcte i educat, com a resposta a unes afirmacions (no per ja habituals i reiterades) prou forassenyades i irrespectuoses. Puc entendre les reaccions viscerals d'alguns, però realment, titllar de nazi a algú (amb les connotacions que això té) és passar-se de rosca.

Segurament no servirà de gaire envair-li l'email en aquest paio (a banda de fer córrer correu per la xarxa; jo ja ho he fet, eh?); però almenys ens quedem una mica descansats i no ens callem l'enuig que ens motiva sentir altra cop les bestieses que se solen dir sobre la nostra llengua. El que cal, doncs, és seguir incordiant. Ningú ens regalarà mai res.


_________________________


Air Berlin menysprea la llengua catalana. Davant aquesta actitud hostil, l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear ha posat en marxa una campanya d'enviament de cartes per demanar a la companyia que respecti els drets lingüístics dels catalanoparlants. Us demanam que copieu el següent text i que el faceu arribar, acompanyat del vostres nom i llinatges al següent correu electrònic: airberlin@airberlin.com

------------------------------------------------------------------

Herr Joachim Hunold Generaldirektor Air Berlin Sehr geehrter Herr Joachim Hunold, Als katalanisch sprechender Bürger Mallorcas bin ich wirklich enttäuschtüber die unglücklichen Äusserungen, die in Ihrem Magazin zu lesen waren. Es ist tatsächlich die Mehrheit der balearischen Bürger, die diekatalanische Sprache als Muttersprache hat, weshalb natürlich vieleMenschen bitter enttäuscht darüber sind, dass Ihre Sprache schlechtgemachtwird; und dass im Hinblick auf die Tatsache, dass Mallorca einer derwichtigsten wirtschaftlichen Standpunkte Air Berlins ist und zum Aufbau desAir Berlin- Flugnetzes in entscheidendem Masse beigetragen hat. Insbesonderedie lange Zeit der sprachlichen Unterdrückung, welche diekatalanischsprachigen Teile des spanischen Staates unter General Franco zuerdulden hatten, hat zur logischen Folge, dass die Bürger in der heutigendemokratischen Gesellschaft mit und in ihrer Sprache leben möchten. Ich bin mehr als überzeugt, dass der Service, ihre Fluggäste auch inkatalanischer Sprache zu informieren, von ihren balearischen Kunden als einschönes Zeichen der Verbundenheit Air Berlins mit Mallorca sowie denanderen katalanischsprachigen Teilen des spanischen Staates verstanden würdeund in nicht zu unterschätzendem Masse zu einer weiteren Festigung derdeutsch-mallorquinischen Verbindung beitragen wird.

Mit fereundlichen Grüssen,

-----------------

Sr. Joachim Hunold,
director general de Air Berlin

Benvolgut senyor Hunold:

Com a persona que coneix la realitat de les Illes Balears i com a clientd'Air Berlin vull manifestar la meva decepció per l'article recentmentpublicat a la revista Air Berlin Magazin en què, lluny de mantenir unarelació de respecte cap a la llengua catalana que utilitzen molts delsusuaris de la companyia, s'hi expressen informacions que falsegen,tergiversen i criminalitzen la nostra realitat lingüística. Amb aquestarticle Air Berlin no actua com una empresa que ha de donar servei alsciutadans i ciutadanes, sinó com un agent en contra de la llengua que parlala majoria de la societat de les Illes Balears, el País Valencià iCatalunya malgrat la repressió lingüística patida durant la dictaduramilitar del General Franco.

Sr. Hunold, voldria aprofitar l'ocasió per fer-li notar que l'empresa quevostè dirigeix, tot i tenir Mallorca com un dels seus centres operatius, noofereix cap informació als usuaris en la llengua pròpia d'aquesta terra.Pensam que no seria cap trasbals per a una companyia aèria tan implantada acasa nostra que el català es vehiculés com a llengua d'informació, de lamateixa manera que respecta i fa servir els idiomes dels altres territorisen què opera. D'aquesta manera acontentaria una gran part dels seus clientsi consolidaria les relacions d'amistat entre Mallorca i Alemanya.

Atentament,



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

9 de juny de 2008

Del museu del disseny friki (7): la tomata ensucrada

Un tomàquet per aquí, un tomàquet per allà i...


... Alehop! Heus ací una sucrera tomatera!

El nostre benvolgut Gatot ens envia a tots i a totes llepades ensucrades. Ensucrades en aquesta tomàquet camuflat de sucrera. Ja és mal gust posar dins una tomata (en dieu així per Salt, oi?), que és àcida, el pot del sucre. Per molt morpe que sigui.

És clar, que a mi si que m'agrada mesclar els gustos... Potser seré un friki de veritat?


Altres objectes del Museu Blocaire del Disseny Friki:

7. La tomata ensucrada (pel Gatot)

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

6 de juny de 2008

De la carpeta del veí (10): Manifest

by Jacek Polikamski
Manifest


Hi ha la cadència de les ones
que bateguen impertèrrites, mil.lenàries.
Hi ha un cel de canyís que es beu a dolces glopades.
Hi ha un vent de cendres, polsim del bosc;
velles templances.
Arreu hi ha encenalls de tardor, clots a ciutat;
llums encesos als marges.

Hi ha tot això.
Però hi ha molt mes encara.

Hi ha, sí, els teus ulls,
on s'aboca la mar l'horabaixa.
Hi ha els teus llavis,
talment la mesura del foc.
El somrís límpid, la blana salabror dels pits.
Les genives molades, els dits fiblants,
les mans vidriades.
Hi ha el teu cos convuls, melós
i aquest gest inequívoc de nina/dona.

I si hi ha tot això, amiga, és perquè és hora de retrobar-nos. És hora d'omplir d'engrunes les butxaces, deixar d'amidar el pas, beure plegats la murtra, esboçar amb traç trèmol uns sola ombra. És hora, sí, d'encalçar el temps i desfullar-lo; sense ànsia, lentament, infinita. És temps de besar-se a deshora, els dits encreuats, els cossso drancs; l'esguard voluptuós, amb llaç rogenc, intens, de doble nus.

I Hi ha també la por.
Aquest neguit de segles,
la destemprança del pas.
Hi ha una remor vella;
la pell tendra i tibada;
l'avidesa dels mots
a la recerca dels llocs ombrívols.
I hi ha un estol d'ocells,
servents del fruit golós, silent,
saborós del desig.

Hi ha finalment el teu nom, M.
prou per mudar-nos el vers
i vestir de somnis
tots els estels de la nit.



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

3 de juny de 2008

Anem per la Quarta tongada de les HV....Qui s'apunta?


S'ha obert la veda.

Amb el darrer realt penjat al blog de les Històries veïnals, (veig que no us comenteu gaire els uns als altes, esteu mandrosos?) tanquem la tercera tongada. I obro les portes a la següent, per anar-nos de vacances l'agost amb els deures fets.

FINS EL 15 DE JUNY, teniu temps d'inscriure's en la IV Tongada de les HV i al II Cadàver exquisit. Faré alguns canvis que comunicaré el dia 16 amb els grups de veíns ja establerts. L'ordre del cadàver serà per rigorós ordre d'inscripció. I a veure si espavilem aquest cop! La data límit per rebre les HV serà el 30 de juliol.

Ara per ara, ja som 26 veïns/es només començar (els que m'heu anat dient que us apunti). Mireu si falta algú (o he apuntat algú que no devia) i m'ho aneu deixant al correu elveidedalt@hotmail.com, o en aquest post.

Quan tanqui barraca farem recompte. Arribarem algun dia als 100, com els de LCL? O als 300, com els espartans aquells? O als 100.000, com els Fills de Sant Lluís? Temps al temps...

PS
Per cert, la veïna que es va deixar el cinturó aquest de la foto, pot passar a recollir-lo...?

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!