18 de febrer de 2013

Rutes literàries per Barcelona

Noves propostes de rutes literàries per la city a càrrec de les noies de ConèixerBCN


Dissabte, 2 de març - 10,30 h
La Guerra de Successió a través de “Victus”: la novel.la històrica d’Albert Sánchez Piñol  
Sota la mirada d’Albert Sánchez Piñol, ens endisem en el conflicte bèl.lic que va sacsejar la Barcelona d’inicis del segle XVIII. Una lectura innovadora del que fou un dels setges més llargs viscuts per una ciutat i una ruta que desgranna els espais barcelonins relacionats amb aquella tragèdia. Actual i intensa.
Punt de trobada: Als peus del Monument de Rafael Casanova
Dijous, 7 de març - 17,30 h
Maçoneria: Secretisme i manipulació
Què sabem de la Maçoneria?
Conèixerbcn, a través d’aquesta passejada, us aproparà a un nou i misteriós món. Un recorregut per alguns dels espais de Barcelona on podem trobar restes amagades, manipulades o; a l’inversa, tan clarament visibles que passen desaparcebudes per l’ull de l’ignorant. Voleu conèixer alguns dels aspectes d’aquesta desconeguda institució? Us hi esperem! Inclou la visita a la fantàstica biblioteca Arús.
Punt de trobada: Biblioteca Arús

Dissabte, 9 de març - 10,15 o 11h
Cementiri de Montjuic: la ciutat dels morts
Segons diu la dita: “tot bon burgés ha de tenir una casa a l’Eixample i un panteó a Montjuic”. Conèixerbcn us porta ara a veure el cementiri més gran de Barcelona i el segon més antic. Un cementiri és quelcom més que el lloc on descansen els nostres difunts. Un cementiri és un espai on es fusiona la cultura i la història, el passat i el present. És, en definitiva, el lloc on podem trobar encara els missatges d’aquells que ja no hi són. L’altra cara de la nostra ciutat.

Punt de trobada: 10,15 Hotel Plaza (pl. Espanya)-11h Recepció del centre de informació del visitant


Dissabte, 16 de març - 11,00h

Horta: masies i bugaderes
Barcelona és quelcom més que els limits del seu plànol turístic. Aquesta vegada ConèixerBcn us porta a passejar per un dels barris amb més encant i solera de la ciutat. Lloc d’estiueig i vila independent fins al 1905, encara conserva racons d’un altre temps. Espais on es pot percebre l’aroma d’aquell passat rural.
Punt de trobada: Plaça Eivissa- a tocar del metro

Informació general
Preu per ruta: 10€/5€ per menors de 16 anys. Menors de 10 anys: gratuït

Per reserves i inscripcions

651 579 128

657 436 467 

info@coneixerbcn.com

www.coneixerbcn.com


Bona ruta!

6 de febrer de 2013

De cinema(dinou) : Una pistola en cada mano




"¿Una disfunción eréctil? ¿Dónde?"

Que els homes entrem en un pou de despropòsits i en una crisi de valors a partir dels quaranta és tan sabut com que «que un home solter, posseïdor d’una gran fortuna, ha de prendre esposa per força» que és el que escrivia Jane Austen a l’inici dels seu Orgull i prejudici. Un títol que també s’adduiria en aquesta pel·li.

Els pobres protagonistes no és que tinguin cap fortuna per dilapidar en psiquiatres, sinó més aviat un munt  de maldecaps propis del declivi hormonal masculí: quan ens adonem que ja no som el centre gravitori de l’univers ni hem acomplert cap dels somnis que ens havíem marcat d’adolescents. Bé, casar-te i tenir fills, sí. Però total perquè? Per què la parenta et foti el salt i els fills no et fotin ni cas? És quan veus que els joves que vénen darrera et fan fora de la manada i et fixes més en el culet de les de vint anys que en els de la nostra quinta. Patètic. El que passa és que a mi el declivi hormonal  ja em ve de lluny i està superat. Per això sempre estic jove i pletòric. La pel·lícula, valgui al redundància, no va per mi.

La veritat és que Cesc Gay (colló de cognom!) té el vessant femení prou desenvolupat com per dir que és un artista fi. El noi, la clava. El seu cinema o almenys el que he vist del seu cinema (el final recorda enormement “En la ciudad”)  sempre gira sobre el mateix; que és el que realment ens preocupa a les persones (homes i dones) de pro:  “Què collons estic fotent jo aquí?” Doncs això: quan ho sàpiga, us ho dic.

Si fos jo director, ja us dic que parlaria d’altres temes més prosaics. Però està bé que de tant en tant, com a element díscol, et fotin un clatelladeta pel darrera per veure com de puerils i mesquins podem arribar a ser la raça masculina. Tot culpa d’elles, les veïnes, és clar.

Que a més  això t’ho expliquin uns  actorasus de la talla de l’Eduard Fernández (quina manera de mirar que té el paio), del Darin o del Luis Tosar (el seu duel interpretatiu al parc –el Turó Park, crec—  és per mi, el millor de la peli), o el beneit del Jordi Mollà, té el seu inri. I el més hilarant, quan  Javier Cámara  declara el seu amor a una ex, embarassada de nou –sense ell saber-ho— per la parella de torn. Pobre noi! Li hauria deixat la meva espatlla per plorar. I és que una pel·lícula que comença amb un Leonardo Sbaraglia baixant plorant d’un ascensor ja marca línia. En fi, aneu i opineu.

Certament, una peli molt recomanable. Si aneu amb un amic, celebreu després en un bar el fet de no ser els únics dropos que els  passen les coses que la peli explica (jo també em rento els genitals a la pica abans de).  Si aneu amb la parenta, negueu tot el que heu vist per falaç i exagerat. Si aneu amb l’amant, reclameu de seguida el seu incondicional altruisme al llit. Si aneu sols, deixeu escrit un epitafi. I si aneu amb la filla –com jo- digueu que no heu entès res i que era millor haver ant a veure “Lo imposible”. Que per cert, podria ser també el títol d’aquesta peli.

Jo vaig a recarregar l’arma que sempre duc sota l’infern de l’americana.

L’altra, l’amago per ocasions especials.

PS
Per cert, avís als despistat: no és un western

3 de febrer de 2013

Cadena de refranys, dites, goigs i altres...




Crec que han estat les ínclites veïnes de la Santa Trinitat:  Rateta, la Gerònima i la Carme Rosanas (crec que per aquest ordre) que han liat la troca amb això de la cadena-de-refranys-dites-goigs-i-altres. Nego qualsevol participació en aquesta original iniciativa. Per això és original i divertida...

Es tracta d'adequar algun refrany o frase feta la món dels blogs. A més, he vist que el Monyofiné m'hi convida expressament a seguir. O sigui que és un bon motiu per sortir de la letargia que ens ocupa darrerament. Hosti, mira que fa dies que espero que el carter em dugui un sobre a mi i no hi ha manera: tots van a petar al carrer Gènova.

Sapigueu que jo ja tinc un refrany de referència que apareix fa anys al banner lateral: "Catalunya serà blocaire o no serà". 

En fi, que si hagués d'escollir un seria algun amb referencia a les dues coses importants de la vida: jalar i cardar. Què és el que li agrada al veidedalt, perquè negar-ho...




A la taula i al llit, del blog, al primer crit!


Mirant en un replà i altre, veig que ja molts s'hi han apuntat. I que això s'escampa més que la corrupció al PP. Però alguna de les meves musses, encara no ho han fet. D'altres, sí.
Les convido a seguir la cadena. Què en dirà la Llum de dona? O la Violette (ai no!, que aquesta veïna ha plegat), o la Candela?o la MK? o l'Emily? (que sé que no li agraden les cadenes "blocaires"; o la Khalina? o l'Albanta? o la Xurri? o la...En fi, qui vulgui, que s'apunti. 

PS
Per cert, algú fa la recollida dels refranys?

PSS
En tinc un ideal per l'interfecte: De blogs vindran, que de casa et trauran!