Set dies de descans empordanenc. Dormir molt, jalar força, llegir més, passejar el just i mandrejar a dojo. I quan et deixen, un clauet. Carregant piles i perdent, literalment, el temps; entre tempestes, llevantades i sol tardorenc. Alguna processó, alguna sortida al cinema, algun sopar entre amics. Brunyols i mistela. I una sobredosi de paisatge humanitzat. El temps, a l'Empordà, té un altre valor. I la gent que hi viu ho sap. Encara, sort, de certs racons, de certes vistes, de certes mirades. Sóc home nou en cos caduc. I a reprendre el blog!
Ja m'ha semblat sentir soroll d'arrossegar maletes al pis de dalt... Jo tornava de fer la mona a Bellcaire i com ha dit la meva filla mirant el paisatge per la finestra, l'Empordà, a la primavera, sembla el catàleg d'un pintor.
ResponEliminaBentornat Veí,
ResponEliminaEt trobava a faltar molt. T'escric des de Bunyola. T'explic per email, ok?
Quina sort haver gaudit d'aquest paisatge. Ara tens forces renovades com a mínim fins al proper pont. ;)
ResponEliminaHola veí..... així... t'han tractat bé els meus veins? :D
ResponEliminaBen retrobat!
Per cert, Cruella... ets a 20 minuts de casa... anem a fer el vermuth?
Ai, quina enveja! xDDD
ResponEliminaAixò, a reprendre el bloc i a treballar... demà tornada a la rutina... ai...
Moltes abraçades veí! jo també et tinc enveja!
ResponEliminaNano només et puc dir: QUINA ENVEJA TIO!
ResponEliminasalut
Ja s'ha notat que a les pastisseries ha pujat el consum de bunyols!
ResponEliminaAra hauràs de caminar pels carrers de barcelona per mantenir-te en forma!
Bentornat!
Ben aprofitada la setmana (poc Santa, perquè el clauet no era dels que clavaven a Crist a la creu, oi?). Doncs ara, home nou, a treballar, pernosaltres, al blog. Bentornat
ResponEliminaAixò sona molt i molt bé!! I ja veig que gens de penitència ehhhhh!!!!! :DDD Això si que és desconnectar...
ResponEliminano sona pas malament tot aixó.
ResponEliminaMaca la vista des del Castell de Montgrí. La darrera vegada que hi vaig pujar estava encara els bosc fumejant dels focs. Imagino que el vessant nord segueix igual de depriment !
ResponEliminaSalut i demà sant tornem-hi
Hola, veí!
ResponEliminaQuina enveja..Aquí tampoc ha fet bon temps i a sobre sense mona i sense bunyols...Espero pujar aviat i celebrar el meu aniversari a Palamós amb un plat de gambés i una mica de brut nature ,-)
Petonets i benvingut!
al tantó veí! què els Brunyols tenen efectes secundaris a deu dies vista ;) la viagra és un conte d'infants al seu costat :P ben tornat!!!!
ResponEliminaBen retornat, veí, que entomis el retorn amb optimisme i que al blog et puguem veure de nou cada dia, si pot ser.
ResponEliminauna abraçada, veí.
ResponEliminacollons quina bona pinta que té tot això!
ResponEliminaCaram veí, bentornat!
ResponEliminaFuas, quina setmana de relax... Ha de ser tremendo, tot allò... No hi he estat mai...
Bentornat!!!! i jo aquí a barna tota la setmana buaaaaaaaaaaaaaaa
ResponElimina¿ARARE? guapa!
ResponEliminaÔÔ
ResponEliminaEp familia! Caram, quina recepció! Si em feu posar vermell i tot!
ResponEliminaViolette,
com que a Bellcaire, eh? Jo per la Bisbal.
Cruella,
i queixat tu després...quina sort d'illa que tens!
Arare,
i dues dotzenes per tu; que crec que te n'hauràs d'endur unes quantes per un temps...oi?
Clint,
és que el bloggers són trempats de collons!
Musa,
que no has estat mai a l'Empordà? Però si és a una hora i mitja de tren!
CAndela,
les nenes bones haurien de fer festa sempre! Has estata dolentota, potser?
Osti! Blogger s'ha jalat mig filera de comentaris! Tornem-hi...
ResponEliminaLara,
pont, quin pont? Match point deus voler dir...
Gatot,
tu també per Mallorca?
Alepsi,
sí, a la p... rutina
Abogada,
espero que sigui enveja sana!
Emma,
només et puc dir: quina ceba, noia!
Joana
B-R-unyols, brunyols...tu no erets del país? A caminar, s'ha dit!
Manel,
clauet? clauet? quin clauet?
Euria,
és que sóc molt poc creient...i molt dolentot!
Déjà vie,
gens malament, gens...
Viatger,
ja es veu verdet a l'àrea cremada. La natura es refà ràpid, no com nosaltres!
petitbruixa
Felicitats avançades. 23 o 32? Ara no recordo... ;D
Ònix,
COMOOOOORRRRRR? Deu dies! Tan greu serà? Demanaré un SOS al món blogaire!
Júlia,
cada dia no podré, però avait, ja veuràs.
(i aquí s'eganxa amb l'anterior)
Ei, que et trobàvem a faltar!!!
ResponEliminaQuina enveja noi!!!... M'hauria conformat tastant això durant un parell de dies!
Només hi ha una coseta que m'ha deixat una mica... no sé... això del cos caduc...
Petonets i una forta abraçada!!!