Va mirar el blau del mar per darrer cop. Palpà la nota dins la butxaca. Igual com una riera baixant plena, ella faria net amb el passat. El tren se sentia a prop. Impossible que la veiés. La Carme, aleshores, s'ajagué damunt les vies. Un fred atàvic s'instal·là a l'horitzó.
Un microrelat per Sant Jordi dins el joc literari que proposa el Blog Tumateix Llibres . Les bases de participació, aquí
Molt bona la teva proposta! Que tinguis sort!
ResponEliminaI no es podria ajaure en una altre lloc la pobra Carmeta? no ho sé, a la platja amb un llibre a les mans...
ResponEliminaGràcies per la informació, veí! Jo també n'he fet un i ja l'he penjat al blog. Salut!
ResponEliminaBon relat. És més complicat que el que sembla!
ResponEliminaPreciós! m'ha agradat molt el teu microconte!
ResponEliminaLlegir-te els relats és com entrar "Dins el darrer babau". Festival de l'humor? M'he llegit les bases a ca la Joana (Llum de dona). El premi l'atorguen les mans innocents d'uns nens. Encara tindràs sort, carallot.
ResponElimina