Desideràtums, morralles, panegírics i altres galindàines sobre el món màgic (i tràgic) de la literatura, l'erotisme i l'actualitat més prosaica i lúdica amb una visió(cons)tructiva, irreverent i desimbolta.
6 de juny del 2010
La frase de la setmana (deu)
No és de cap filòsof, de cap poeta, de cap polític. És d'una bruixa amable, pell de porcellana, accent marítim i somrís tendríssim que vaig retrobar fa dies als mars del sud.
"Vamos muy deprisa aunque ni siquiera sabemos hacia dónde"
Tots, almenys una vegada a l'any, hauríem de regalar-nos un dia. Trieu: un dilluns, un dimarts, un dimecres... No solc, però em permetré un suggeriment: feu el que jo vaig fer darrer dijous. Silencieu el despertador, despengeu el telèfon i truqueu al treball. L'excusa o reivindicació la posa cadascun (grip, salvaguarda de la salut mental o premi merescut). Cafè, música, fer l’amor, dutxa, periòdic i altres hàbits matiners. No importa; el sabor de la rutina ja no és el mateix. I després, eixiu pel món a fer eixes coses que us apeteix fer mentre mireu per la finestra del treball cada dijous. I, gaudiu sense presses!!
Potser si, potser no... si gaudeixes no el posis.
ResponEliminaTot depèn de a quina velocitat vas... :)
ResponEliminaVes amb compte les preses i la velocitat de vegades no porten on volem anar, ahir per anar depresa no li vaig tira sal al menjar .
ResponEliminaDe vegades no important saber a on vas... El més important és saber que anat depressa, arribarem a bon port... ;)
ResponEliminaavui en dia quasi tothom va ràpid... i sense direcció
ResponEliminaNO FRENIES¡¡¡¡¡VAL MES LAMENTAR QUE NO FER.....
ResponEliminaJUGANT AMB BCN.
Ui, ui, quin aire tan carregat d'hormones assassines de tranquil-litat...
ResponEliminano frenis, disfruta!
Com es nota que ja arriba l'estiu, et diria allò de "vísteme despacio, que tengo prisa" però el senyal ja va quasi bé nuu.... :)
ResponEliminaTots, almenys una vegada a l'any, hauríem de regalar-nos un dia. Trieu: un dilluns, un dimarts, un dimecres...
ResponEliminaNo solc, però em permetré un suggeriment: feu el que jo vaig fer darrer dijous. Silencieu el despertador, despengeu el telèfon i truqueu al treball. L'excusa o reivindicació la posa cadascun (grip, salvaguarda de la salut mental o premi merescut). Cafè, música, fer l’amor, dutxa, periòdic i altres hàbits matiners. No importa; el sabor de la rutina ja no és el mateix. I després, eixiu pel món a fer eixes coses que us apeteix fer mentre mireu per la finestra del treball cada dijous.
I, gaudiu sense presses!!
Joana,
ResponEliminapotser, that's the question
Joana,
em diuen Fittipaldi
Gurmet
el que cal tirar és sal a la vida!
Joanfer,
sense fotre'ns de lloros.
Khalina,
dona! Cal mirar l'objectiu, però.
Jugant,
doncs no freno!
Zel,
carpe diem.
Cris,
el senyal?
Bruixa,
doncs seguirem el consell!
el bikiniiiiiiiiiiiii :)
ResponEliminaAquesta lliga amb una que he penjat avui:
ResponElimina"El mundo se ha enrarecido tanto que ya nadie conoce el camino de vuelta a la vida."
Enrique Vila-Matas