Un, com que volta pel barri, es troba amb personatges bens estranys. Aquí, un bon home durant una entrevista televisiva parla sobre un projecte enigmàtic que, en realitat, no té cap sentit. Vaja, igual igual que les entrevistes que veiem a la majoria dels polítics de casa. No em direu que no té gràcia...
Però la seva gestualitat ho diu tot! :)
ResponEliminaHa,ha,ha,i quan es frega els ulls a través dels suposats vidres de les ulleres...paraules vàcues, ulleres vàcues, imatge vàcua. Ha, ha, una bona metàfora de moltes coses.
ResponElimina:) :) :)
ResponEliminaEm posa més nerviós que el Frank Spencer de "N'hi ha que neixen estrellats".
ResponEliminaMolt bo!
ResponEliminaSí té gràcia! I com diu l'Òscar em posa tant nerviosa com els polítics autèntics... :)
ResponEliminaMolt bó, sí senyor! Què expressiu aquest paio! :D
ResponEliminaEl trobo fantàstic, m'ha agradat molt. Aquest monòleg abans del muntatge encara havia de ser més bo ... l'expressivitat d'aquest personatge és "total".
ResponEliminaBona nit veí.
Se'n senten tants que parlen sense dir res... que sovint et passen les ganes d'escoltar! Molt bo el curt!
ResponElimina¿ Y porqué no ?...
ResponEliminaA mi m’ha fet patir, semblava angoixat de debò. Bon actor, bon comediant... o molt real???
ResponElimina