aprofito el llarg aqüeducte per anar-me'n de copes amb Lisbeth Salander i el Mikael Blomkvist, els protes de la triologia del Stieg Larson (hi ha algun humà que encara no l'hagi llegida?) i visitar la city in situ ; o sia, vaig a passar un fred del cagar allà a dalt, a Estocolm, que ja em diràs tu si no són ganes... Si no em congelo, quan torni, ja us ho explico.
PS Per cert, no donen el Nobel algun dia d'aquests? A veure si puc colar-me al festorro...
Doncs dec ser l'únic humà que no l'ha llegida... Potser això em converteix en extraterrestre!
ResponEliminaQue passis un gèlid i profitós aqüeducte, Veí!
abrigat bé i a veure si t'estires i ens portes un souvenir als veins que ens quedem a guardar l'escala
ResponEliminauix, quin freeeeeed! abriga't bé! i això: que a veure si ens portes un souvenir!
ResponEliminai no facis gaire maaaaaal...
Quan tornis explica'ns -ho!( i una manteta elèctrica? :)
ResponEliminaEsperem la teva tornada amb candeletes,
ResponEliminaper veure que ens portes i el que ens expliques.
Guarde't del fred, Veí!
Commuter,
ResponEliminadeu ser humanament extraterrestre, tu!
Viu,
alguna cosa portarem...
Montse,
si sóc un santet, jo!
Joana,
em caldria!
Glo.bos,
i tu de tots els mals, amén!
Jo sols he llegit una exegesi d'un seu amic turc (be... kurd) que el vaig abandonar
ResponEliminaPerò el primer cop que hi vaig ser em vaig trobar amb una concentració de ianquis pròfugs de la guerra del Vietnam fumant porros a T Centralen...