aParaula'm a l'atac!

Veïnatge m. 1 Qualitat de veí, de pròxim.  2 Vincle que lliga entre ells els veïns d’un terme municipal per la comunitat d’interessos, de drets atorgats al municipi i de deures imposats per les lleis.

Collons! Com no anava a “apadrinar” aquest mot, jo!, si precisament d’això es tracta en aquest blog (i en tots els blogs de la catosfera, no?) De ser pròxim, de ser veïns (sí, ja ho sé, jo estic “a dalt”, però no en cap escalafó; si no perquè tinc una terrassa de cagate lorito). Doncs això, com diu la definició, som veïns perquè som blocaires. O som blocaires perquè som veïns? Hosti!, ara no ho sé...

Podria haver escollit i apradinat altres mots que em plauen: esguard, demiürg, cunnilingus  (ai, no! que això no toca), alatrencat, esmaperdut, melicotó, glavi, atzur, somiatruites, torracollons o guaisdelparaguàis (que no sé si surt al Diccionari de l’IEC, però es d’un in-culte del cagar) i Àpali!

En fi, que quedi clar que la segona definició del diccionari no em fa el pes; per això que diu del “deure imposat per les lleis”. Coi! Si precisament alguna cosa caracteritza als veïns de Blogville és la manca de lleis i de normes. Bé..., fins que algun dia em requi de posar-ne alguna que em plagui; com per exemple, recuperar el dret de cuixa veïnal o el de cugúcia, que vés per on, seria una bonica paraula per apadrinar. Ja sabeu què vol dir, oi?

En fi, que tingueu un bon veïnatge! I un bon aParaula'm!

Me’n vaig a veure quin diccionari haurà muntat amb tot aquest sidral el bon jan del Víctor Pàmies, instigador cuguç, vull dir, blocaire, on hi hagin.