-Please, can you help me?
-Si dona, i tant! Què vols?
-Are you from here,… From
-I tant! De soca-rel, xata. Què busques res?
-I’m looking a restaurant to eat…
-I tant! Algun menjar en especial? Vegetarià, japonès, català…?
-Sorry, but I don’t speak “polaco”…
-Com? Que estàs tarambana? I speak in Catalan to you…
-What? You’ve told me that you’re from
-Què dius! Que no estem a Polònia! Que estem a Catalunya! Què sóc català i porto barretina, i al ue digui que no, li tallo la sardina!
-Sardina? What?
-Catalunya…Catalonia, Not Polonia!
-Nor. You’ve told me that you are “polaco”, haven't you?
-Serà tanoca aquesta guiri! Jo no he dit res d’això!
-I can understand a little Spanish… but not polaco… Sorry!
-I vinga! D’on treus això? (veient que li miro ell llibre que duu a la mà)
-From here…See that…
-Ai, collons, vull dir, Collins! O sigui que el diccionari aquest en té la culpa!
-It’s not true?
-No. Come with me i anem a un bon restaurant to eat. I en les postres ja t’enseyaré the difference between el català i el “polaco” aquest… Encara seràs
-Pi-pi? Oh, my God!
-No! Pe-pe! Amb “e” de…
-D’Spanish?
-Juàs! Amb “e” de “Esperança”…, Aguirre!
-Who’s she? A catalan woman?
-Yes. Justa la fusta. Aquesta sí que és una polaca de “tomo y lomo”
-What a minute… “Lomo” `[mirant el diccionari], Ah! Hmmm! “Meat” I like it!
-Doncs vinga nena [mirant-li la davantera] , anem a fer una queixalada…
-“Queixalada”? It doesn’t appears in Collins…(mirant el llibre per la "q"
-Saps que et dic? Porta aquest totxo [i tirant-lo en una paperera] …Ja et compraré un de l’Enciclopèdia Catalana…
-One encyclopedia? Not, I only need a little dictionary!
-All right! Tira cap avall i anem a jalar, que em passi la mala llet!
-Llet? It's a “polaco” word?
-Ja veig que no has entès nothing, nena. Ai, que n'és de difícil fer país, veí…!
______________________També hi trobareu alguna referència "colliniana" a l'assumpte als blogs de:
- Raons que rimen, de Víctor Pàmies (que és qui em va convidar a mi i, crec, el pare de la idea?)
- Gazophylacium, de Joan Puigmalet,
- Reflexions en català, de Marc Cortès i Josefina Lladós
- POUM a Vallromanes, de Josep Sagarra - El Blog de Josep M. García, de Josep M. García.
- Un racó dalt del món, de Jesús M. Tibau
- La garrofa de Montroig, de Mon.
- Rondalles de la vora del foc, de Janet
- Col·lecció de moments, de Carme Rosanes
- Basar.cat, de Jacme
- El blog de la Núria Másdeu
- Paper mullar, de Martí Cabré
- Ei, si pot ser, de Joan Vilarnau
- Malerudeveuret, del veí de dalt
- Saratoga, del Pere
- Base de badades, del Joan Badoc
- Tondo Rotondo.
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
ummm... que vols que et digui, mentre a catalan no posi "spanish" jo li perdono lo del "polaco"...
ResponEliminacom a mínim ja no som espanyols!
ResponEliminacom va la gira amb el llibre?
Veí de dalt, sempre divertit amb les teves narracions. Gràcies per afegir-te a al festa i ajudar-nos a diversificar aquesta canallada del Collins.
ResponEliminaPer cert, no sóc el pare de la criatura. En tot cas, tota criatura, almenys ha de tenir pare i mare, i en Puigmalet en té tanta o més culpa que jo. :-)
Mare meva.... quin país!
ResponEliminaPetonets
doncs això: país!
ResponEliminajo també vaig rebre la imatge del diccionari, però prefereixo ignorar-la-la-la! Malgrat tot, he parlat dels polacos i dels catalinos.
I som polacs amb papers o sense?
ResponEliminaQue en té de dolent que et diguin polaco? a mi el que em fa ràbia de veritat és que em diguin espanyola
ResponEliminaSi per aquelles casualitats de la vida ets a prop i et ve de gust deixar-t'hi caure, em faria molta il·lusió saludar-te:
ResponEliminahttp://elvertigen.blogspot.com/2008/05/segona-presentaci.html
Que fort XD
ResponEliminaSalut!
Divertit, veí! I diferent.
ResponEliminatot un crack aquest collins
ResponEliminaquins collons! i el collins és un diccionari prestigiós!!!???
ResponEliminaOstres , ja sembla oficial doncs !!
ResponEliminaQue bé, cada dia un xic més lluny d'Espanya !
Uffffffffff!!! Sense paraules! :o
ResponEliminaNiños, no teneis que ser de tan pequeñas miras... el mundo es muy amplio...lo sé por experiencia que en el extranjero no importa si somos vascos, catalanes, andaluces o castellanos todos somos una piña. Españoles, sin más. Esto no quiere decir que renunciemos a nuestros terruños, simplemente que el mundo es más que Catalunya, Euskadi, y/o Madrid y no es ninguna desgracia el admitirlo. La pobre turista, por supuesto, que solo tenía el Collins en castellano. Despues de todo, no olvidemos, que es el segundo idioma más hablado del mundo despues del inglés. Besotes, M.
ResponEliminaI és clar, per tenir amplitud de mires hem de pensar en clau "espanyola", que és l'única clau prou àmplia per encabir tots els espanyols i la resta de món mundial.
ResponEliminaJa veig clar que als espanyols, sota aquest paraigua, ja no els cal ampliar gens més les seves mires (ben estretes, per cert).
Perquè això de la segona llengua més parlada del món, sense dades a la mà, serà amb el permís dels xinesos, indis i russos, per exemple, oi?
vpamies, yo no hablo desde la perspectiva "española" sino como ciudadana del mundo que es diferente. Sí, tienes razón que el chino es el idioma más hablado en relación a su población pero no mucha otra gente lo habla alrededor del mundo, mientras que el inglés y despues el castellano son los más hablados a ese nivel mundial. Petonets, M.
ResponElimina