El Mapa Literari Català 2.0

N'han parlat a d'altres replans, i crec que paga la pena que ho conegueu, sino és el cas. Qualsevol inciativa per difondre el nsotre patrimioni immaterial que implcia la literatura, les veus pròpies i els textos dels nsotres  escriptors "consagrats" és una bona inciativa. I si aquesta aposta clarament pels recurs de les noves tecnologies, molt millor encara. Us parlo del Mapa Literari Català 2.0. Una eina útil epr a professors d'institut, lletraferits i malalts de literatura; que per aquest replà n'hi ha uns quants...

Cliqueu a sobre, i navegeu...

Si teniu algun escriptor preferit, aneu a veure si hi ha alguna ruta establerta que pugueu fer, quins textos se'n ressenyen i, fins i tot, mireu d'escoltar en la seva pròpia veu o declamats per algú altre, els seus textos o poemes. Jo em quedo amb el meu poeta preferit i un dels poemes que sempre m'han frepat. Si l'escolteu en al veu de Pere Arquillué, fliapreu. Si fos en la meva, fliparíeu més. ;-)

Joan Vinyoli ens recorda les arrosades que es feien a l’esplanada de l’ermita de Farners durant els estius de la jovenesa. Una esplanada envoltada d’alzines sureres, arbre característic del paisatge colomenc. Però és clar, a mi m'agrada veure alguan cosa més...

Platja dura

Són llaguts o balandres
els pensaments que em llisquen
pel llac de la memòria
de la cremada joventut?
Deixo que es trobin
paraules a l’atzar, deixo que em pugin
intensament records,
que encenguin fogueres,
que matin gels.
Camino encara sense crosses, menjo,
bec vi, m’agraden els llavis
incandescents.
A l’esplanada de l’ermita
s’hi feien arrossades.
Sé les graelles plenes
de carn i l’ombra
de les alzines sureres.
No compliquis
gaire més els records.
Demana justos
els mots indispensables
per fer sorgir la imatge de les coses
passades.
Deixa-les anar
com un estel
des d’un turó.
Les ones baten
feixugament damunt la sorra
bruta, negrosa, de la platja dura
dels anys viscuts.

"Platja dura" dins Joan Vinyoli. Ara que és tard. 1975 .