10 de juliol de 2012

Calor veïnal en una tarda de juliol...





Es fa difícil ordenar tantes idees. Encara estic en un núvol. La veritat és que diumenge a la tarda va ser una tarda amarada de fortes sensacions, per la xafogor de  la sala i per la calor humana que desprenien tots els assistents a la presentació del llibre Històries veïnals. Obra col·lectiva”. 

És cert: no ha estat un tasca fàcil ni planera. Enredar un editor, aplegar una quarantena de relats, maquetar-los, corregir-los, dissenyar una coberta, empescar-se una samarreta i treure el projecte a Verkami, a la recerca de voluntariosos micromecenes, va ser tot un repte i una feinada. Però el que acaba bé, no té preu. Què dic, bé! Molt rebé!



És cert que ha estat un capficament personal això de treure un llibre. Ja quan portava unes quantes tongades ho havia sospesat. «Mira que si un dia en fem un llibre de tot això...» Per això havia anat automaquetant les històries de cada tongada per si algú les volia adquirir. Encara les podeu anar  a trobar lulu.com, a 4 euros. Però això de treure un llibre amb ISBN i DL, no és el mateix. Ara sí: hem passar de la virtualitat de la pantalla a la tangibilitat del paper. Repte assolit.

Però si estic content més que per tenir el llibre és per allò que el llibre transmet. A mi i a vosaltres, crec. Presentar el llibre m’ha plagut tant com passar dels nicks anònims als noms reals; de la pantalla tàctil al tacte de la pell (en sentit metafòric, no us penseu que allò fos una orgia!)   Sabia que si arribàvem a editar-lo, serviria per desvirtualitzar veïns (encara ens queden uns quants i unes quantes, eh?) i per retrobar-ne de coneguts i conegudes. O de seguidors fidels! 

La tarda de diumenge va ser un goig. Veure tanta gent que semblava conèixer’s des de sempre quan realment  acabaven de saludar-se per primer cop. En el meu cas, va ser un plaer immens abraçar (vaig haver de saltar per arribar-hi, alt com és!) al Puji, un blocaire de la vella guàrdia –cincs anys fa que ens postejàvem; al Carles Mulet, que també és uns dels “onze magnífics” que participen des de la primera edició de les HV i venia de les terres del sud, al Vilapou i les seves escales, a la Lolita Lagarto, a la Sílvia Poch (que s’ha afegit recentment a les HV i al tinc al replà) i al Vullunfestuc (que va venir amb la petitíssima família al damunt!). En fi, una tarda de retrobaments.

Mil gràcies a la Srta. Mikis i a la Glòria per fer de secretàries de recepció. Mil gràcies a la Joana (va quedar clar qui va ser la primera, eh?), al Puji, la Khalina i al Sergi per llegir un relat veïnal en públic que apareix al llibre que semblava fet per l’ocasió, ambientat al Paral.lel. Mil gràcies al Palimp pel  seu habitual conte d’alt voltatge. Mil gràcies a l’Alatrencada per permetre’m de llegir un poema a duo amb ella. Mil gràcies a l’Helena per venir de lluny a fer les fotos. Mil gràcies al local de la PAPA per acollir-nos. Mil gràcies als 101 mecenes que heu permès que això pogués ser realitat. Mil gràcies als que vau venir i no éreu ni blocaires ni veïns del replà. Mil gràcies a Verkami per posar la plataforma fer-ho possible. Mil gràcies a l’editor, Manel Subirats, de Setzevents editorial per  creure en el projecte des del primer cafè i que no va poder ser a la cita veïnal per raons de força major (felicitats, papi!). Mil gràcies a la dissenyadora de la coberta. 

Mil gràcies a tos els que vau dedicar-me el llibre. Mil gràcies a Fra Miquel per dur la samarreta  veïnal posada. Mil gràcies als que he citat i a la RaTeta (que sap que també és una mica culpable de tot plegat), a la Gerònima (entranyable en el seu suport), a la Laura T. Marcel (sempre amatent des del seu mar  celest), a la Carme (que segur en farà un dibuix de tot plegat), a la Rita (com t’enyorem!), a la Viuillegeix (una lletraferida de referència), a l’Anna (i la seva circumstància que duia al damunt), a la Júlia (un de les veïnes ja consagrades literàriament parlant) al Doommaster (que sempre somriu), al Barbollaire (a tu també, home!), a l’Elfree (que sembla que dubti si la pescarem per les HV),  a la Kika  i a la Vuitena (otras que tal!),   a la Kweilan (una ressenyadora literària d’alçada), a l’Àfrica (per la sorpresa),  al Martí (que ens promet un vídeo veïnal amb palíndroms), i als que segur em deixo,... (perdoneu, però la memòria té els bits limitats). Mil gràcies als que vau posar per la foto de grup. Mil gràcies per participar en les històries. Mil gràcies als que  no vau venir però sé que hi serieu si poguéssiu i us vau excusar (Arare, Xurri, Violette, MK, Emily, Robertinhos, Gatot,...) 

Gràcies per llegir-les. Per seguir creient en el projecte. Per seguir sent tants bons escriptors i escriptores. Per fer-ne difusió. Mil gràcies per ser-hi, tan sols.

Ho tinc clar: Blogville serà veïnal, o no serà!
 
Vosaltres ho fareu possible.

Ens veiem pel replà!

15 comentaris:

kika ha dit...

ostres veí! com t'ho fas per recordar a tothom! si estaves super liat!
gràcies a tu, per organitzar uns actes tan xulos :-)

Júlia ha dit...

Vaig haver de marxar aviat però una gran tarda, felicitats, tot em va agradar però el Palimp explicant el conte va ser un crac.

Noa ha dit...

Va ser " la tarda més calenta de Blogville", mai millor dit!
Un èxit gràcies a tu!i tots els que omplirem la sala...per descomptat :)

Joana ha dit...

mmm...l'alter ego...se m'ha escapat :)

Abogadaenbcn ha dit...

Gràcies veí per muntar tot això!!! m'ho vaig passar molt bé, i quina emoció trobar-me amb tants blocaires estimats. Petons.

Gerònima ha dit...

Ets boníssim Veí! i molt GRAN!
Tu ho has dit:
"Blogville serà veïnal, o no serà!"
I jo afegeixo: que som una pinya home!
ja ja ja!
Patons! i felicitats pel llibre! que és xulíssim!!!!

Glo.bos.blog ha dit...

Quina festa més animada!
Quin bon ambient, quina gent més maca!
Ho vaig passar fabulós i amb ganes de repetir!
Gracies, Veí!

Joana ha dit...

Felicitats!!!

emily ha dit...

a mi m'esperaven tres tios guapos, ehem.
Felicitats veïnet! persones com tu, poques :)
una forta abraçada (o lligada)

Elfreelang ha dit...

Gran tarda! bona samarreta! bon llibre! bona companyia! gràcies veí!

Puji ha dit...

Va ser magnífic, tot plegat! Un cop més, gràcies!

Eli ha dit...

Aixx... sí veí, que no m'oblido, encara haig de quedar amb tu, per recollir-ho tot...
Em va saber greu, però no vaig poder venir.. No sempre es pot estar a totarreu... Snif!

M'alegro que hagués sigut tan bonic!
Felicitats a tots!

Eli

Rita ha dit...

Novament, una trobada emocionant (i calenteta)...

Felicitats veí!

lolita lagarto ha dit...

encantada de coneixer-vos a tots plegats!
això és un veí.. la resta andergues!

martí ha dit...

Fantàstic, Veí! Quin goig tenir un raconet en un replà del veïnat!