Blog Day i posts veïnals

Veig al blog de la Platxeria (un d'aquest blogs que cal seguir d'aprop) que el 31 d'agost -o sigui, avui ja faig tard, com sempre) és el Blog Day. Per un moment havia llegit Blog Gay. (Com que te'ls trobes fins a la sopa, en aquest xicots!). Però no. Es tracta de mencionar 5 blogs que recomanaries per algun motiu especial i fer-ho saber al món mundial.

No m'agrada això de celebrar en un dia en especial algun tema en concret (per ser sincer, ni m'agrada celebrar els meus aniversaris que van caient-me, inexorablement, al damunt); però com que això lliga amb allò que feia de tant en tant de recomanar posts de blocs veïnals (o no) que segeuixo; aprofito un post que tenia preparat per aquest dia.

Així, els meus cinc nominats pel Blog Day (amb enllaç al post que en el seu dia em va encantar) del 2009 són:

1. Realitat vs. virtualitat, de la Llum de Dona. La prima dona del replà (vull dir, que va ser la primera veïna del blog); no que s'assembli a la Caballé! Els seus escrits tenen un encant propi que jo no he de descobrir. Aquí es veu. I a més, parla d'un altre blocaire que cal donar de menjar a part. I deixar que et llepi.

2. Itching like grass, del Dessmond. Un analista del morro fi. Les seves anàlisis són contundents i segur que no les llegeixen els que ho haurien de fer. Qualsevol pot ser vàlid. Poso l'última, que té esperit"guerriller".

3. Donarem de menjar als rics... de Te la Mà, Maria. Els seus són posts "pictòrics" i musicals. Els companys de Reus ens solen gratificar sovint amb una reflexió àcida i corrosiva sobre l'estat del món i del nostre país. Sense pèls a la llengua. Si cal rajar, es raja, què collons!

4. Gabies, carros i pianos, d' Anna Tarambana; un veïna, si més no, peculiar. M'agrada la franquesa i frescor que traspua el seu estil. De les priemres que vaig descobrir i manté el seu llistó alt. I perquè va ser companya del Blocaire invisible. Aquesta repetirem, oi xata?

6. Jota eme, de Busca qui t'ha pegat, un blocaire valencià, advocat, homosexual (la Rita Barberá deu estar encantada!), que escriure descarnadament sobre els seves experiències de feina, de llit i amoroses. Sense més morbo que el necessari; i amb una coherència i sentit de l'humor envejables.

Després s'ha de dir als nominats i posar-ho al Tecnocratti. però això ja em fa una mandra del carall...

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

De posts veïnals recomanats(3): seguim amb la sel.lecció

De tant en tant, "repesco" alguns dels posts que salvaria en una possible antologia de la catosfera veïnal. Són de temàtica diversa i variada. Com tot el que es mou pel replà...

1. L'altra de la Llum de Dona.No us descubreixo res si dic que la majoria dels posts d'aquest blog amaguen una tendresa a flor de pell. Ara que ens diu que estarà una temporadeta en stand by, és bo de recordar-ho.

2. Gabies, carros i pianos, Un divertmento original d'uns dels blogs més "frescos" i peculia rs de la catosfera; el de l' Anna Tarambana. Fa sovint honor al seu nom.

3. Jota eme, de Busca qui t'ha pegat, un blocaire valencià, advocat homosexual, que escriure descarnadament sobre les seves experiències de feina, de llit i amoroses. Sense més morbo que el necessari; i amb una coherència i sentit de l'humor envejables.

4. El carrer Sant Miquel i Miquel Pedrola; d'Altres Barcelones. Un blocaire barceloní per excel.lència, implicat en la recuperació i divulgació històrica del nostre passat. Com que es tracta d'un tema candent, que mereix ser conegut, us el recomano.

Altres recomancions veïnals:
1,
2

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

De post veïnals recomanats (2): posts que m'han agradat

No és que m'agradi donar premis (però sí que me'n donin, eh? Digueu-me tonto...). Però sí que m'agrada recomanar allò que m'atrau: llibres, pelis, indrets, records, situacions... i és clar, blogs i posts. Ja ho he fet un cop i seguiré fent-ho de tant en tant. En poden ser molts; però vaig a poc a poc. Aquest cop uns assenyalo tres. Un de guarrindongo, un d'espetarrant i un de captivador.

1. "Tios amb parella, no gràcies!" De la Lucrecia de Borja. Una xiqueteta que ha arribat amb empenta; des del País Valencià, dient les coses clares, anant al fons de l"assumpte" i sense pèls a la llengua (Bé, potser algun li'n queda de tant en tant després de tanta fruïció). Aquí tracta el tema sempitern de l'"altra". Però m 'agrada el tarannà que s'hi veu.

2. El cuentu del Patufot, de l'inclit Zincpiritione del blog La iaia té caspa. Un paio que no deixa mai de sorprendre'm. Ni a mi ni avosaltres, segur. I mira que miro blogs, jo. En podria escollir molts de posts seus. La seva sèrie s "Què es Catalunya?" no té desperdici (hi ha algun polític intel.ligent que li sapigués treure putna la llapis? No). Una sèries de posts per conèixer el nostre país des dels vessants més inversemblants. Una combinació única de sentit de l'humor, intel.ligència cínica i una certa dosi de mala llet. Del milloret que corre per la catosfera.Escullo aquest post per que s'hi sintetitza el que és el Zinc: una mirada desimbolta a la tradició del país, un amor desmesurat a la Marina Rossell i un donar la volta a la realitat pel cantó més imprevisible. Poseu una mica de caspa a la vostra vida, caram!

3. "Grietas", de Antígona, un nom que ja promet, autora de La cólera de Aquiles. Una filosofa de la vida quotidiana que pot fer dogma de la seves apreciacions. Segur que li emprenya que li digui això... Escriu en castellà. Quan la llegiu, aneu amb temps. A voltes, els comentaris superen el mateix post! Cada post seu és un cop directe a la hipòfisi, que et trasbalsa i et commou. Pot costar de seguir a cops; però mai surt amb les mans buides del seu cau. Aquí, els escarabats són quelcom més que les pors que ens sotgen arreu. A mi em té enamorat.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

De posts veïnals recomanats (1): una selecció veïnal

Navegant pels blogs, a vegades, bé; tot sovint, trobo petites perles que m'hagués agradat escriure a mi. Quan alguna cosa m'agrada solc deixar comentaris i amb els meus enllaços ja distingeixo qui sou veïns de replà i quins m'agradeu força. La llista es fa cada cop més gran, inabastable, interminable... i sempre estic pendent d'actualitzar. Com que no sóc de mena gelós (encara que algú ho pensi), crec que paga la pena fer-ne ressò d'aquells que posaria a una antologia del post catosfèric. Aprofito la finestra del meu replà per deixar-vos algun tastet de tant en tant. Aquí en vénen un trio. No recomano els blogs en sí, sinó algun dels seus posts. Ni els premio amb re. Senzillament m'abelleix dir-vos-ho. I que en feu el que bonament us sembli.

1) De bat a bat. Déu 2.0 Un post d'antològia. Amb un fi sentit de la ironia difícil d'igualar. El Don-aire l'ha brodat.

2) L'efecte Jauss. L'amenaça friki, o la literatura a internet Un vídeo currat, amb sentit de l'humor i informatiu.

3) El Té la Mà Maria Catalunya, on anem? Un post que reprodueix una carta reivindicativa que surt del cor. Impossible no sentir-se remogut per dins.

Seguirem fent sel.lecció...

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: