28 de desembre de 2013

Darrera tongada de les HV...



No. Això no és cap innocentada...

Fa sis anys, un friki de la catosfera, anomenat elveidedalt, va promoure un blog literari participatiu anomenat "Històries veïnals" per promoure la literatura 2.0 a la xarxa (excuses: el que volia era lligar i no avorrir-se). 

Des d'aleshores s'han generat 13 tongades d'històries conjuntes (12+1, pels supersticiosos), amb 123 relats escrits a quatre mans, cadàvers exquisits,  microrelats i 1 Hipertext veïnal, fets tots ells, conjuntament entre més de 100 blocaires participants. Per no parlar del llibre Històries veïnals editat per micromecentage -encara queda algun exemplar!- i els sis volums que podeu troabr a lulu.com

I en el record, un parell de festes trobades sonades (presencials i virtuals) entre altres galindàines que s'han anat fent en aquests anys. Per no parlar dels centenars d'emails tramesos, un vídeo promocional editat i altres encontres i coneixences de veïns i veïnes que tot això ha generat. El millor de tot, per cert. 

Però el veí es fa gran o mandrós. I per acabar bé el que va començar millor, proposa fer una darrera tongada i retirar-se, en pau, als quarters d'hivern. Tot té un principi i un final i les HV, també. La farem entre el gener i l'abril de 2014. No fos que ens distreguéssim gaire d'altres afers. 

Les normes, no cal dir-les, oi?

T'hi apuntes?  

Tens temps fins el 20 de gener de 2014. Aleshores, farem els grups, el calendari i direm el motiu dels relats. I també, del microconte, que sempre ve parell.

Si vols participar, deixa  un comentari al post o envia u email a: elveidedalt@gmail.com.

I bon fi d'any!

18 de desembre de 2013

Concurs microcontes: "Canvia la història"



Un és pobre i il·lús. I com que sé que la Loteria de Nadal ni la Grossa em tocaran (tampoc hi jugo), almenys, potser, si arrepleg alguns vots vés a saber si guanyo aquest curs d'escriptura i em ve al cap alguna idea per compartir. Que el dic està sec.

He escrit aquest microconte a la pàgina de la Gemma Lienas que sorteja un curs d'escriptura. Es triste pedir pero más triste es robar...

De jove volia guanyar el Nobel de literatura. El seu mestre el va advertir: “Primer, hauràs de saber». Va estudiar. Va llegir. Va viatjar arreu. I va estimar tot el que va poder. Anys després, quan s’hi va posar, havia oblidat què escriure. Encara gargoteja fulls a l’encalç d’una idea.

Si us agrada, aneu AQUÍ i voteu. Si no, poz no.

El proper bestseller us el dedico. ;-)

28 d’octubre de 2013

De la carpeta del veí (26): Judici

Judici



«Jo també hi era aquella nit. I totes les anteriors. Cert. Per què no he dit res fins ara? Doncs perquè ningú m’havia vingut a buscar. Sí. Ja li ho dic: ho vaig veure tot. I ara necessito que ho sàpiga vostè, senyor jutge.

»Feia dies que venia observant-la. Sempre el mateix ritual. Arribava entrada la nit, sola, arrossegant les seves pertinences. Seia al banc de fusta que hi ha davant del caixer, a esperar.  Quan algú hi sortia, s’aixecava ràpidament i, abans que la porta es tanqués, la travava amb un pal. Després, arraconava aquella muntanya de bosses i s’acomodava al fons, fora de l’abast de les mirades insidioses. No imaginava que, des d’on jo m’estava, li podia seguir tots els moviments. Posava calmosament uns cartons a terra, s’hi asseia i es treia les sabates. I abans d’ajeure’s, feia un darrer glop a una ampolla de vi. Tenia uns moviments mecànics, repetitius. Segurament l’alcohol havia fet estralls en el seu organisme. Mussitava frases inconnexes amb algun interlocutor imaginari. A cops, guaitava amb mans tremoloses fotografies velles que treia de la butxaca. M’hauria agradat parlar-hi; escoltar la seva història de desarrelament i oblit. No ho podia fer. Sóc sorda i muda, jo. Ja ho sap.

»Aquella nit va ser esgarrifós. Feia dies que em fixava en aquells dos gamarusos. No era el primer cop que entraven quan ella era dins. Ho feien només pel gust d’emprenyar-la. La dona no responia mai als seus improperis. Els ignorava. Però aquell cop va ser diferent. Potser l’excés d’alcohol d’uns, l’esgotament de la paciència de l’altra van fer el fet. No ho sé. Vull ser imparcial, jo. Li explico tan sols el que vaig veure.

»Els cops de peu, les escopinades, les entrades i sortides, el raig de gasolina, el llumí, aquella flamarada,... De cop, tota la roba i els cartons cremant, el fum,... Em vaig socarrimar tota, jo també. Era com si el sol hagués esclatat de cop, als meus ulls. I després, res. Un silenci atàvic. Llum de sirenes, els bombers, l’ambulància, tota aquella gent allí dins... En fi, ja ho han vist desenes de vegades. El que no sabia és que ara els interessés les meves gravacions de dies enrere.

»Diuen que em quedaré cega. Les cremades m’han afectat l’objectiu, el cablejat i la sincronització amb la central de dades. Sento dir que ja no els serveixo. Però sàpiga que la nitidesa del record em cremarà per dins; en qualsevol magatzem on m’entaforin. Cregui’m.


I no. No tinc més res a dir. »

27 d’octubre de 2013

In memoriam

Pels qui us agrada caminar pel cantó salvatge de la vida...

http://www.youtube.com/watch?v=4p_cXfdz8Hw

30 de setembre de 2013

De suport a un veí que vol editar...


Un veí del replà, en Monyofiné, àlias David, natural de Carcaixent, País Valenià, autor del blog Fantasia i erotisme, està de gira. Està de gira per Verkami. Ja sabeu, el portal aquell que permet dur a terme el somni de qualsevol a força de petites aportacions voluntàries. Com el que vam tenir en editar les Històries veïnals, recordeu?

Doncs es veu que el noi, per cert, un assidu de les HV des que les va descobrir, s'ha llençat a autoeditar-se una novel.leta eròtica. Es diu, provisionalment, Maduresa II. Dic provisionalment perquè una idea del Monyofiné és trobar-li títol entre els mecenes que l'ajudin. 

Jo ja ho he fet.

I com que es tracta de ser bon veïns i ajudar la parròquia, i especialment si és per una finalitat voluptuosa, doncs aquí queda dit.


Maduresa pdfJo em vaig llegir el Maduresa I, i la veritats que està molt bé.  El llibre era la història de la relació entre l' Alicia, supervisora en la Caixa del Mar, entitat en crisi per l’assumpte immobiliari, i en Marc, director de sucursal que es troba, sense saber com, al mig de dos focs: la crisi econòmica-financera i el furor de la seua nova cap.

A la novel•la hi ha tot un joc de seducció de Marc i Alicia, i relata com l’erotisme (d'alt voltatge) d’aquesta relació esquitxa les relacions amb companys i companyes de treball, amb les parelles i amb la clientela. Un joc on el Marc aviat es troba en les mans d’Alicia, que el bandeja emocionalment sense cap escrúpol.Vaja, que el relat té fusta i , a més, et posa calent, que d'això tracta la literatura eròtica, no?

Si voleu anar al seva pàgina de Verkami, deixar una aportació i fer-ne difusió, aneu  AQUí . Queden 20 dies, només!

I si voleu tastar la Maduresa, aquí.

29 de setembre de 2013

Donem suport a la vaga de docents de la Illes



Poz no...



Poz no... No em busqueu en aquesta  imatge on s'apleguen els diferents guanyadors de les 12 modalitats de premis del Premis Blogs Catalunya 2013. La categoria"Literatura" a la qual era un dels cinc finalistes el blog "Històries veïnals" se l'ha endut El lloc del crim un punt de trobada per als seguidors del gènere negre i de misteri en totes les seves formes: literatura, cinema, televisió… 

Doncs felicitem-los perquè el blog és molt bo.

Al certamen, a la sala  del teatre Auditori de Granollers,  he coincidit amb una gran veïna granolletenca, la Mar i Cel, que s'ha  afegit als nervis del moment. Un plaer de companyia. I també he coincidit  amb un vell blocoaire  de llarg recorregut, ,en Vilapou (el de les escales, recordeu?), que també optava a un premi en al modalitat de Blogs compartits. Tampoc ha tingut sort el noi.

El que m'ha agradat és que el premi especial se l'ha endut l'Amical de la Wikimedia, una colla de militants anònims  i independents, sense ànim de lucre, que promouen la Viquipèdia catalana. Un aplaudiment per ells i pel discurs del seu jove president, l'Arnau Duran. No ho sabia i el tenia al costat. 

Aquí, tots els guanyadors.

En fi, ara ja se que si et nomenen a un premi i no et truquen abans per anar-lo a recollir, pot ser és que no t'ha tocat. Els que sortien a recollir-los feia tot la pinta de saber-ho ja abans. Ja us deia jo,...

En fi, un altre any serà.

I per què no decaigui la festa, vés per on que aviat muntaré una altra tongada de les Històries veïnals, què collons!

Algú s'apuntarà?

28 de setembre de 2013

Vetllada veïnal



Ahir va ser un vespre agradable. Una retrobada puntual amb alguns veïns de l'escala. El motiu, veure algunes fotos del Barbollaire en una pizzaria de Badalona. Quotidianitat absents. Dono fe que les fotos no eren fotocòpies tretes de l'Hola ni plagis del Català-Roca. Exposició i sopar alhora. Tot en un. 

Cal dir que les fotos del Barbollaire, la majoria en blanc i negre, tenen un to de melangia i pau. Persones anònimes, en posat tranquil, introspectives, captades a l'atzar. Indrets solitaris que evoquen el pas del temps. Si mireu els seus blogs o Instagram . ja ho sabreu. La de la noia escrivint a peu d'unes escales, la que més em va agradar. Totes pagaven la pena!

I en el sopar, retrobament amb el FraMiquel, la Mar, l'Abogadaenbcn (com trobo a faltar els post dels seus pleits!), el seu marit, i l'Helena Batlle. Un passeig noctàmbul per la Badalona marítima va tancar la nit.

Ah! I es veu que la Batlle també farà una exposició aviat de fotografies seves a Barcelona. I el Frare, s'ho està pensant. Ja he dit sempre que al veïnat està ple d'artistes en majúscules!

I aquest vespre, a veure el lliurament de Premis Bloc Cataluna 2013, del SITC, en el marc de les Jornades de la Catosfera, a Granollers. A veure si sona la flauta i les  Històries veïnals tenen premi!

A veure si cau res...

Seguim a l'aparatu

23 de setembre de 2013

Les Històries veïnals als Premis Bloc Catalunya 2013


Associació STIC.cat

Veïns i veïnes (i altres passavolants del replà),









vés per on que els del SITC.CAT  han tingut a bé nomimar el blog de les Històries veïnals com un dels finalistes als Premis Bloc Catalunya 2013 que es lliuren el 28 de setembre a Granollers. L'han nominat perquè entenc que també l'heu votat. No cal dir que el veí hi serà en nom de tots vosaltres, polit, cofoi i amb "pajarita" d'smòking. Si hi voleu ser i ens saludem, us heu d'inscriure al seu web.

En fi, no cal dir que si el blog surt escollit (no valen suborns al jurat?), la festassa al replà serà de les històriques. Que ja fa temps que estem reclosos i mandrosos...

Per cert, el 5 finalistes a la modalitat Literatura (Personal) són:

Sigui com sigui, això m'animarà a muntar una altra tanda d'Històries i cadàvers veïnals. Estigueu a l'aparatu.

El 28, el resultat.

7 de setembre de 2013

Cadena blocaire, i anar fent.


Blocs per la Independència

Dimecres  es farà el miracle de la ubiqüitat: físicament seré en una cadena humana, la de la Via Catalana pels volts del Maresme, i virtualment, en una altra, aquí,  a la Catosfera.

L’11 de setembre el país viurà una jornada històrica. La cadena per la Via Catalana per la independència serà, segur un èxit. Ho ha estat abans de fer-se i tot. Ja ho és el mateix fet logístic d’organitzar-la i dur-la a terme; malgrat la tossuderia derrotista i cagadubtes de molts. Prop de mig milió de persones enllaçades del Pertús a Alcanar al llarg de 400 km, per força ha de tenir un ressò mediàtic i ha de fer commoure consciències; més enllà del teu credo polític o social. Vaja, que dona per pensar.

En fi, que engrescats per aquesta voràgines d’alçar la veu i que ens deixin dir i saber què en pensa realment la gent de Catalunya, una colla de blocaires, 291 exactament (que es diu aviat!), ens hem llençat a fer una cadena virtual. Crec que tot va sortir de la Carme Rosanes i el Xexu i el Srgatana. Però en fi, fos de qui fos, endavant! El nostre Pertús és el Joan  i l’Alcanar, el Josep

A mi m’ha tocat el número 131 (i mira que havia demanat el 69!) i em toca enllaçar pel davant amb el Jaume, que es veu que és un bsuca-raons;  i a mi m’enllaça pel darrera (sempre és millor que sigui una noia), la  Pilar-Àfrica (caram aquest nom si que no l’havia sentit mai!), que es veu que li agrada l’allioli.  Cap problema ;-)

En fi, salutacions als companys de baula.
Salutacions a tots els companys i companys de cadena blocaire.
I a tots els que per aquí us passeui la vulgueu fer petar (la xerrada, no la cadena)

El veí també està pel dret a decidir, què collons!

I des de Buscant raons, passant per Malerudeveure't, passo la cadena a All-i-oli.

I fent Via!


7 d’agost de 2013

De la carpeta del veí (25): Manifest



Manifest

Per a una rosa valenciana, en un data especial


Saps què, amiga? Fa temps que albiro la cadència de les ones, que bateguen impertèrrites; mil·lenàries, ran la platja dels oblits. Per sostre, hi ha un cel canyís, rogent, que es beu a dolces glopades. Hi ha un vent de cendres i un polsim al bosc; que remou velles temprances. Arreu hi ha encenalls de tardor, clots a ciutat, llums encesos als marges. Se’ns dibuixen nous paisatges, amiga, mar endins; allà on l'hortizó encalça els revolts de la memòria.

Fa temps que hi ha tot això, però hi ha molt més encara. Hi ha el teu esguard, on s’aboca un mar de ponts compartits, a l’horabaixa. Hi ha els teus llavis, talment la mesura del foc. El somrís límpid, la blana salabror dels teus pits. Les genives esmolades, els dit fibrats, les mans vidriades. El teu cos convuls, melós, apamant el sòl, i aquest gest inequívoc de nina/bruixa que et delata.

I si hi ha tota  això, amiga, és perquè és hora de retrobar-se; d’omplir-nos la butxaques d’engrunes i de mots alatrencats; d’amidar el pas i de beure plegats de l’ampolla de murtra; d’esbossar una sola ombra en el cel frondós del teus ulls. És hora d’encerclar el temps i desfullar-lo d’una manera lenta, sense ànsia, amb paciència infinita. És moment de besar-se a deshora, els dits encreuats, els cossos drancs amb l’esguard silent, premut, en un llaç rogenc de doble nus.

Però hi ha també la por del foc, el neguit atàvic, la destemprança del temps. Hi ha una remor vella: la pell tendra i fibrada; l’avidesa dels mots a la recerca dels secrets ombrívols. I a fora vila hi ha un vol d’abellerols distrets, servents del fruit tendre, saborós, prohibit, del desig.

Hi ha, finalment, el teu nom, amiga, d’un ormeig prou ample per mudar el vers i vestir de somnis tots els estels de la nit.


@elveidedalt, agost 2013

24 de juliol de 2013

Cadena blocaire pel davant i pel darrera



Mira per on, que com que feia dies que no sortia pel replà (la ressaca?, la quarantena?, l'ostracisme?...; no!, la puta feina!) no m'havia adonat que corria una cadena pel veïnat. Resulta que t'has d'encadenar, enllaçar, encavalcar, amb un/a blocaire pel davant i un altre/a pel darrere. Com ? Que no és ben bé així? Què només és de forma virtual? Coi! Ja m'havia fet il·lusions...

En fi, que com que ja he dit que sí m'han encolomat un número cap-i-cua, el 131 (quasi, quasi, la meva edat). Si vols ser el 132, doncs ja saps: clica AQUÍ i apuntat. I veí fora! Glups, vull dir..., i Via fora!


23 de juliol de 2013

Situació límit al replà?

Ep, família, que quedi clar que aquest de dalt, no sóc jo!

Foto: Un pis cobert de brutícia, excrements i runa propietat del Banc Sabadell s'ha convertit en un maldecap per als veïns del bloc número 18 del carrer Escultor Rocamora de Reus

► NOTÍCIA i FOTOS: http://www.reusdiari.cat/noticia/1841

12 de juliol de 2013

De veïns d'escala (22): Galdric Col·livert de Sió, assessor en discursos presidencials



Fa temps que no us parlava dels veïns. Fa temps que no us parlava de res, vaja. Però ara que ha vingut aquest nou “pajaru” al replà, us el presento. Es diu Galdric Col·livert. Galdric va néixer en el si d’una família de noble nissaga ripollenca, hereva directa del comte Bordell VI, assot de verges donzelles. La seva vocació lexil·logràfica li sobrevingué al bressol el dia que el seu pare, un home amant dels encreuats de l’Avui, en un atac etílic i veient que el noi no parava de pronunciar malament la ce trencda, li llençà pel  cap els vint-i-cinc volums de l’Enciclopèdia Catalana, un a un, annexos inclosos. Més endavant, el noi assajaria altres pràctiques lingüístiques sota les  faldilles de les seves mestres de primària; on s’excel·lia per demostrar les seves vel·leïtats bífides. No cal dir que va treure matrícula d’honor a totes les assignatures, inclosa Història sagrada que professava sor Angoixes.

Va fer sort a la vida el dia que va topa a la Facultat de Fonemes Assonants amb qui seria, anys més tard, secretària particular del Molt Honorable Mestre en Foll Saber; Onofre de Benestant, president honorífic de l’Onimasticon Catalanae. Amb tot dos (secretària i Honorable) van compartir per igual, lectures d’incunables, llençols d’hotels, condons usats, dièresis perdudes i sopes de galets.

Home de partit, de ferma convicció patriòtica i convençut defensor de les tradicions etnològiques, exerceix el seu apostolat entre les classes més humils, cofat sempre amb al seva catalana barretina (que duu posada del dels 16 anys i no es treu ni sota la dutxa). Ha viatjat pels cinc continents, sempre a càrrec  del contribuent i sota l’empara del Departament de Viàtics Infumables. La seva màxima obra ha estat l’edició del Diccioanri Català-Quetxua-Swahili, Premi Desperta Ferro 2012 i del qual s’han venut dos únics exemplars (subvencionats).


“La faixa em sustenta les idees”, em diu mentre prenem una orxata al  bar del xamfrà de sota casa. “La ceba, m’enalteix l’alè; les espardenyes. m’enforteixen el pas”; afegeix mentre s’estira la beta i eructa  al mateix temps. Amb aquesta filosofia de la vida, Galdric ha après com és important llepar natges i parrussos del poder i saber posar sempre el punt volat en el forat escaient.
__________________________

La resta de veïns d'escala:

1. Manolo Carmonaalias Vanessa, travesti; porter
2. Vincent Machin, chafarrinador; entresòl primera
3. Pròsper Cesid, espia; primer quarta
4. Benigno Galindo, matador, segon tercera
5. Thierry de la Melangière; restaurador, tercer tercera
6. Melquíades Carallop, econaturalista, cinquè quarta
7. Jep Remull, mariner d'aigua dolça, quart primera
8. Cangrejo Mariano, mampostero del andamio; sobreàtic segona
9. Gustau Parra, boxejador-fajador, segon primera
10. Pere Serra i Tallafort, llenyataire, setè quarta
11. Pau Pi Pi, jubilat sempitern, tercer segona
12. Boris Bigoff, assassí en sèrie, entresòl quarta
13. Joan Scot McFarmont, director general, àtic segon
14. August Solidari Arreu, funcionari internacional, quart segona
15. Serafí Expòsit, nunci episcopal, principal segona
16. Barrabàs Bonfill. ambaixador, setè segona 
17. Marcel.lí No i No, mediador social, primer primera
18. Galdric Col·livert de Sió, assessor lingüístic, sisè segona 
19. Adjutori Castell de Matamoros, defensor de l'embotit, àtic primer 
20. Ramon de  las Heras, catador d'opiacis, quart quarta
21. Adolfo Chapero, agregat militar, sisè segona

31 de maig de 2013

Coses de motards...

Em fa gràcia  compartir amb el veïnat una carta trobada per internet::

"Estimados amigos:

No suelo escribir en el foro, pero necesito vuestro consejo en lo que puede ser una decisión crucial.
Desde hace un tiempo sospecho que mi mujer me engaña. Ya sabéis, las cosas típicas como esas llamadas a casa que cuando descuelgas no contesta nadie.
Mi mujer sale con amigas últimamente, pero le pregunto sus nombres y me dice que no las conozco, que son amigas del trabajo...
Me quedo despierto para verla llegar en taxi, pero ella baja por la calle a pie y a lo lejos escucho un coche aleja rse del que se ha bajado a la vuelta de la esquina. ¿Quizás no volvió en taxi...?
El otro día cogí su móvil sólo para mirar la hora y se puso como loca gritándome que nunca cogiera otra vez su móvil y que si la estaba espiando.
Nunca he hablado de esto con mi mujer. Creo que en el fondo no quiero saber la verdad, pero anoche ella volvió a salir y decidí que iba a investigar.
Aparqué mi moto cerca del garaje y me escondí detrás de ella de manera que tuviera una buena visión de toda la calle cuando ella llegara a casa.
En ese momento, agachado detrás de la moto, me di cuenta de que la tapa de balancines perdía algo de aceite. Y aquí viene mi pregunta:


¿Reaprieto y me la juego a que se pase de rosca o me lío y cambio la junta?


Gracias y abrazo.


Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

19 d’abril de 2013

De trobades veïnals



Recordeu, demà dissabte, 20 d'abril trobada de Blogs&Llibres (Bitácolas&Libros) a La Papa (c/ Tapioles, 12), al Poble Sec, de 19  a 21  h. Xerrarem sobre el bé i el mal.

Qui vulgui venir que porti un llibre embolicat i farem Bookcrossing

Ah , si veniu, hi ha DEURES! Cal dur un breu relat anònim (una frase, un aforisme, un microrelat) que serà llegit per algú altre i que ha de versar sobre el tema següent:

"Explica'ns algun amor secret o alguna aventura amorosa que hauries volgut tenir i no t'has atrevit a fer-la."


En fi. per venir a la Trobada no cal confirmar; veniu i llestos, però si voleu venir al sopar al  Restaurant Eucaliptus (a 20 €) cal  dir-ho  aquí 


I ja està en marxa la 12 + 1 Tongada veïnal. Que no s'aturin els relats!

11 d’abril de 2013

Arrenca la 12+1 Tongada de les Històries veïnals!



Bé, ja sabeu que darrerament el veí està molt enfeinat mirant d’escapolir-se del cobrador del frac i d’amants geloses. Per no parlar d’Hisenda, de les infàmies de El Mundo ni de les forces de l’ordre públic... Sigui com sigui “lu prometidu” és deute i aquí teniu els grups i el tema de les 12+1 Històries veïnals (no sóc gens supersticiós, però així escrit queda més epatant). Ja tardaves, tio!

En fi, els que ja sabeu de què va tot això no cal que expliqui res, oi? I els i les novelles (sempre és d’agrair carn jove, fresca i animada al veïnat) podeu llegir el mecanisme de les HV aquí.

Els grups els he fet per la patilla, perquè enganyar-nos... Però he seguit criteris justos, equànimes i apriorístics: he mirat que cada grup sigui nou i original (nostresenyor va dir que cresqueu i multipliqueu-vos, doncs es tracta de fer noves amistats) i he mirat que qui hagués començat en una edició anterior un relat, ara fos el segon en la ronda, qui hagués estat segon, fos ara el tercer, i qui hagués estat tercer, ara seria quart (el pitjor lloc de tots, ja ho sé. Per això el deixo a veterans del replà). 

Els grups:

Escala 1: Emily, Monyofiné, Délfica i Zel
Escala 2: Joana, Martí, Srta. Tiquismiquis i Sergi G. OSet
Escala 3: Dissortat, Cantireta, L’Avi i Montse Pes
Escala 4: Carles Mulet, Alba, Sílvia i Palimp
Escala 5: Laura t. Marcel, GinebreMan, Gerònima i Puji
Escala 6: Arare, Joan Gasull, Carme Rosanas i Rafael
Escala 7: Marta,Robertinhos, Betty i Elveidedalt
Escala 8: Khalina, Glo.bos, Mar i El Paseante


I de què va, ara? Doncs com que estic una mica líric he pensat que venint Sant Jordi i tota la pesca, he agafat 32 poetes i/o poetesses que a mi m’agraden (i si no us agraden, m’ho dieu però us haureu d’aguantar) i he escollit 31 poemes seus. Els he manllevat el primer vers. I què fareu amb aquest vers? Doncs el que imagineu: Cada membre del grup haurà d’agafar un vers que més li plagui dels quatre que li han tocat i aquest vers (en forma de prosa, és clar) haurà de sortir per força en el seu tros del seu relat. El primer té avantatge és clar: escull primer. El segon, haurà d’escollir un altre dels tres que quedin; el tercer, un dels dos restants i el quart s’haurà de fotre fulles i quedar-se amb el darrer. Fàcil, no? Com que els poetes tendeixen a ser espirituals i transcendents de mena, ja he mirat d’agafar versos més prosaics i mundans; però és el que hi ha. La culpa, a les muses.

En fi, que ja teniu tema.

Quins són els 31 poetes/esses escollits?

Doncs aquests:

  1. Abelló, Montserrat
  2. Andrés Estellés, Vicent
  3. Bauçà, Miquel
  4. Brossa, Joan
  5. Calvo, Lluís
  6. Espriu, Salvador
  7. Ferrater, Gabriel
  8. Foix, J.V.
  9. Formosa, Feliu
  10. Fulquet, Josep M.
  11. Hac Mor, Carles
  12. Marçal, Maria Mercè
  13. Margarit, Joan
  14. Martí i Pol, Miquel
  15. Martínez Vernís, Núria
  16. Mulet, Carles
  17. Noguera, Laia
  18. Palau i Fabre, Josep
  19. Parcerisas, Francesc
  20. Perejaume
  21. Pessarrodona, Marta
  22. Pons, Margalida
  23. Pons, Ponç
  24. Pujol, Valerià
  25. Quart, Pere
  26. Rafart, Susanna
  27. Rebasa, Carles
  28. Rosselló-Pòrcel, Bartomeu
  29. Sagarra, Josep Maria de
  30. Salvat-Papasseit, Joan
  31. Torres, Màrius
  32.  Vinyoli, Joan

I quins els seus versos per cada grup?

Doncs aquests:

Escala 1:
· Montserrat Abelló
«Marxaré per un llarg camí...» (Del llibre Paraules no dites) 
· Feliu Formosa
«Nua es desprèn de l’abraçada»  (Ara)
· Laia Noguera
«A la lleixa una capsa de llumins que no s’ha obert mai» (Vent de fora)
· Valerià Pujol
«Hi ha tantes coses velles que el record no ens abasta.» (Record d’albes)

Escala 2:
· Vicent Andrés Estellés
«Et besaria lentament» (Tot açó que ja no pot ser)
· Josep M.Fulquet
«És el dia que jo faig trenta anys que el matí es deixondeix» (Poema de setembre)
· Pere Quart
«Una nit de lluna plena» (Corrandes d’exili)
· Joan Vinyoli
«És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades» (Abans que neixi l’alba)

Escala 3:
· Miquel Bauçà
«El vell mariner que vaig conèixer» (El vell mariner)
· Carles Hac Mor
«Deixo córrer la imaginació i m'humitejo el dit índex» (Acció)
· Josep Palau i Fabre
«-Si t'ho digués no t'ho creuries:» (Veu de dona)
· Susanna Rafart
«Nit en blanc: les paraules sostenen la ficció del dia que se’n va.» (Del llibre Retrat en blanc)

Escala 4:
· Joan Brossa
«La gent no s’adona del poder que té:» (La gent no s’adona del poder que té)
· Maria Mercè Marçal
«Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul» (Dins el llibre Sal oberta)
· Francesc Parcerisas
«S'han vist sovint al bar, a les hores de sol del migdia,» (Matí al bar)
· Carles Rebassa
«Tu tens els ulls de cera. Jo de pedra.» (Mural)

Escala 5:
· Lluís Calvo
 «En aquest món mudable l’única cosa sòlida és la paraula escrita» (Del llibre Estiula)
· Joan Margarit
«Com cada dia, quan encara és fosc, agafo el cotxe per anar a nedar.» (Aquells temps)
· Perejaume
«Un home s'asseu en una roca.» (Del llibre Oleoducte)
· Bartomeu Rosselló-Pòrcel
«Només un arbre, a la vorera, porta  el tremolor del mar,» (Només un arbre, a la vorera)

Escala 6:
· Salvador Espriu
«Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos» (Possible introducció a un epitalami)
· Miquel Martí i Pol
«Aquesta remor que se sent no és de pluja.» (Aquesta remor que se sent)
· Marta Pessarrodona
  «Si fos sincera escriuria un bolero,» (Confessió)
· Joan Salvat-Papasseit
«Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,» (L’ofici que més m’agrada)

Escala 7:
· Gabriel Ferrater
«Vindrà el dia més llarg d'algun llarguíssim estiu.» (El secret)
· Núria Martínez Vernís
 «Vol la mossa xuclar-te artèries» (Taxidèrmia)
· Ponç Pons
«He anat a caminar pel camp fins a Son Bou»(Obituari)
· Màrius Torres
«Aviat als asils i als bancs de la ciutat» (Aviat als asils)

Escala 8:
· J.VFoix
«Si l'altra nit jo cavalcava al ras» (Onze Nadals i un Cap d'Any)
· Carles Mulet
«Sembla que t'has aixecat perquè el cor ha estat suplantat pel despertador.» (Dilluns)
· Margalida Pons
«Els antics creien que el món finia on s'acaba el mar.» (Finisterrae)
· Josep Maria de Sagarra
«Ets fresca com una rosa,  més puta que les gallines.» (Poemes satírics)

Les dates

Com que sé que sou lents però segurs haureu de mirar d’enllestir en dos mesos, que vull anar-me’n de vacances (sense paga doble), però amb els deures fets.

·      Del 9 al 22 d’abril: El primer membre del grup té temps de passar el seu text al segon.
·      Del 23 d’abril al 6 de maig: El segon del grup té temps de passar el seu tros  al tercer.
·      Del 7 al 20 de maig: El tercer del grup té temps per passar-li al quart
·      Del 21 de maig al 7 de juny: El quart té temps per tancar el relat i enviar-me’l perquè el publiqui al blog.

Valens?

Ah! I com no, per rematar-ho, farem un poema conjunt: el Sisè cadàver exquisit veïnal. Ja sabeu de què va també, oi? No? Doncs ho explico:

Aquí esteu els 32 veïns/veïnes posats un rere l’altre per un ordre aleatori (el que m’ha passat pel barret). I no és alfabètic, que si no la pobre Zel sempre és la darrera!

Ordre d’intervenció per al Sisè Cadàver exquisist

1.        El veidedalt
2.        Glo.bos
3.        La meva perdició
4.        Khalina
5.        El Paseante
6.        Zel
7.        Robertinhos
8.        Laura T. Marcel
9.        Joan Gasull
10.     Gerònima
11.     L'Avi
12.     Cantireta
13.     El dissortat
14.     Llum de dona
15.     Monyofiné
16.     Montse Pes
17.     Sílvia
18.     Puji
19.     Srta. Tiquismiquis
20.     Martí
21.     Emily
22.     Palimp
23.     Alba
24.     Rafel
25.     Arare
26.     GingebreMan
27.     Betty
28.     Carles Mulet
29.     Marta
30.     Dèlfica 
31. Mar
32.     Carme Rosanas

Aquest cop farem una innovació. Es tractarà aquest cop d’escriure dos (dos repeteixo) versos cadascú que aniran engruixint un poema coral. Els versos (de la llargada que es vulgui i sense rima ni res que s’assembli) els fareu inspirant-vos en el segon vers que cada veí/ïna enviï el veí/ïna següent. Com és normal, començo jo escrivint els versos.

Repeteixo: Jo començo. Escric dos versos i NOMÉS el segon vers, li passaré a la segona de la llista, la Glo.bos. Aquesta haurà de continuar el poema amb dos versos seus; i me’ls envia a mi. I el segon vers que ella hagi escrit, li passarà (o li passo jo) a la tercera persona de la llista, que és el Sergi G. Oset. Aquest, doncs, haurà d’escriure dos versos més i me’ls envia a mi; però també li enviarà NOMÉS el segon vers a la Khalina que és la quarta de la llista. I així successivament fins arribar a la Carme Rosanas que és l’última de la llista, i que també escriurà els seus dos versos i me’ls enviarà a mi. Total: tindrem al final un poema fet per 32 veïns a 2 versos per veí/ïna fa un total de = 64 versos. Quasi una epopeia!

I com us enviareu els poemes o contactareu pel relat els uns amb els altres us preguntareu? Doncs molt fàcil: us enviaré al vostre correu electrònic un excel amb tots els 31 veïns/es inscrits relacionats i el nom els seus blogs enllaçats i els seus emails. Em falten dos correus que estic reclamant a grito pelao. Si detecteu algun error, m’ho dieu i l’esmenaré.

I prou de rotllo!

Comença l’aventura!

Ja tardeu...