Felicitat compartida

"El veí és un desastre! Ens deixa un discurset escrit per llegir-lo en el lliurament de premis i va el paio i  ni es presenta a la gala, ni re!... És el que no hi ha...
I no ens diu ni ase ni bèstia després...Tros de carallot!"

Això és el que deurien pensar els organitzadors de la gala Premis C@ts  que es va fer diumenge passat al vespre. Ja podien anara esperant, ja... Jo m'havia apuntat a l'agenda que la gala es feia... al terrat de casa!,  i per això l'havia engalanat amb senefes, girnaldes, llums i espelmes, a banda de tenir un parell de taules curulles de canapès i dos cossis amb gel amb cerveses, tòniques (pels cubates)  i cava. 

Quan ja era ja mitja  nit passada i estava més sol que un mussol, ja vaig veure que alguna cosa no rutllava. Bé, jo ja no rutllava feia  estona perquè una ampolla de whisky i dos de cava me les havia engiponades entre pit i espatlla tot solet. I dels canapès, només quedaven els de formatge, que a mi no m'agraden.

Resulta que baixo a baix al replà -fent tentines per les escales, però amb molta diginitat- a llençar les escombraries i em trobo el porter que em diu:

"A bones hores, mestre!", mentre recollia amb l'escombra tot de confetis i agafava d'un racó un tanga que alguna noia s'hauria tret amb l'excitació del moment. Aleshores, despertatnt-me,  ho vaig veure clar, com el Foix.

"Però... era aqui a baix...?"

"Si home, que no heu sentit els crits d'alegria?" I les ovacions cada cop que es donava un premi?"

Ara ja veig que a banda de senil, sordejo. En fi, estic fet un quadre. De Pollock.

"O sigui que ni us heu assabentat que us han donat un premi?"
"Com? A mi?"
"No, home, a la Santa Inquisició si us sembla..."
"Quin, doncs?"
"Al  blog seu; aquell deles Histèries veïnals. Com a millor blog participatiu"
"Histèries? Voldrà  dir Històries..."
No sé, la collonada questa que vostè s'empesaca amb quatre sonats més...!
"Però si són mé de cent veïns!
"Doncs això: cent sonats!"
"Què m'està dient! I jo així, amb aquests cabells i els calçotets sense estrenar. I miri que al competència era dura...Però això està molt bé"
"Collonades... Miri com m'ho han deixat tot... Tingui, m'han doant això per si el veia i per si ho vol posar allà on li capiga...(això ho diu ell que des que sap que sóc el que li foto la propaganda comercial a la bústia, me la té jurada).
"Oh, i tant que m'ho poso! Ara mateix i aquí sota! Miri:"

Doncs ja sabeu veïns i veïnes. Podeu dir amb indissinulat orgull que als veïns del replà, uns conjunt de veïns de la  catosfera ens han donat un premi...Felciitats compartides!
Com? Què dieu? Que si he subornat el jurat? Per qui m'heu pres? Be, val..., ho confesso...,  algun pernil sotamà els vaig fer arribar, d'acord...Però era del Condis, eh! I què dieu? Que si em quedo tota la pasta gansa  del premi? I ca! Ara mateix vaig a veure al Mas Cullell i amb la dotació rebuda, estic segur que pot eixugar el dèficit de mig departament de Cultura i ja no cal demanar rescat ni a les Espanyes ni a les Amèriques. Generós que és un! Perquè després digueu... Bé, amb el que em sobri, algun viatget en creuer al Carib em puc permetre...No us sabrà greu, oi? Potser em queda un plaça, a sortejar...

Ahi queda.

I per cert, ara recordo que ens falta acabar un relat de la dotzena tongada i que el microrelat, ja està a les acaballes. A veure si abans de la Indepedència podem fer-ne un altra tongada de les Històries veïnals, que m'avorreixo...

En fi: felcitats compartides amb tot@s! Abraçades a ells i petonassos a dojo per elles...
I enhorabona als organitzadors. Tot una feinada, eh! Ja es veu amb com heu deixat de llardós el replà...L'any que ve, llogueu el Palau. Ja us passaré un contacte que tinc, si us cal.. Un tal Millet...

PS 
Per cert, de qui era el tanga?
PSS
Queden algunes birres en fred...Algú puja a fer un brindis?

Les Històries veïnals van de premi

Uns  estajanovistes de la cosa catosfèrica, uns quants d'aquests malalts de blog. vaja,  es van empescar fa uns anys un premis virtuals que no et retiren de la circul·lació però que fan certa il·lusió si te'l donen, més que res perquè qui els proposen i et voten són els mateixos blocaires, sense cap institució filopolítica ni filantròpica al darrera que faci de marmensor. Només per les hores i les ganes que hi posen els dels Premis C@ts merixen tot el meu respecte.  

I vés per on que alguns malpensat van creure oportú incloure a les Històries veïnals (a aquestes alçades no cal que expliqui  el que son, oi,?) en la categoria Blog participatiu. I si alguna cosa tenen les HV és això, participació.

Per tant, si voleu votar, ja sabeu. Aneu i cliqueu. Diuen que hi ha pernil a dojo pels benefactors.

Els altres companys que també opten al premi (i que segurament se'l mereixen més) són:

C@T PARTICIPATIU

Blog de l'Assumpta

Relats conjunts

Tumateix Llibres, parlem de llibres

Xarel-10

Històries veïnals

I que déu reparteixi sort, perquè si ho ha de fer el Rajoy o la Merkel, anem dats.

Premist C@ts 2011: Una ressenya... original...?

Ara mateix no sabria què dir-vos. M'aboco a la barana del terrat. La ciutat m'enamora. Barcelona, m'enamora. Sempre ho he dit. Com vosaltres. Encara que ho digui Irònicament, a voltes. Fa una nit per llegir. Tinc la tauleta de nit plena de Llibre llegits i per llegir, que si cal, devoro amb fruïció i si fa una nit calorosa com avui, ho faig a  la Llum d'un fanalet.  M'agrada la poesia i per això vaig d'un a un altre llibre, com si fos una processó d'Itineràncies poètiques. Quan estic cansat d'encavalcar versos, em miro els contistes que tinc al prestatge, que n'hi ha de molt bons, i miro de trobar edicions de Relats conjunts dels meus autors preferits. I així passen les hores. Fa un ventet de Garbí avui, que m'estarrufa els cabells. Tinc set. Em prenc una copa de cava de Xarel.10 i brindo, amb els estels de companyia, a la salut de tots els que em llegiu. M'agradaria fer-ho amb Raons que rimen o sense motiu. Ho faig en silenci. Amb companyia o In varietate concordia, que dirien els romans, seria millor. Però tots esteu clapant, ja. Tant d'alcohol m'enfosqueix  la vista i veig un paisatge ple d'Onatges. Crec que he d'anar a dormir també... Em miro al mirall i la imatge no enganya. Estic desfet. "Bona nit i tapa't!, em dic a mi mateix mentre em llenço dins els llençols.  Perquè sé que després, al mati, mort de son, Tinc molt mal caure. Vull dir, que tinc mala gaita. Vaig a les palpentes i arrossegant els peus. Dubto si encara dormo o estic despert, fins i tot Si dubto és que sóc, si penso és que sóc. O sigui que em bloquejo. O em bloguejo? Deu ser que estic Bloguejat permanentment, vaja! Abans de sortir de casa, obro la cartera per comprovar que no em deixo la targeta del metro. Em cau un paper a terra. La meva àvia, que era una enamorada dels animalets em va deixar una estampa amb El porquet de Sant Antoni, que sempre duc al damunt i que mai oblido, ni  quan surto de viatge i poso al fons de La meva maleta. Precisament en un d'aquest viatges que vaig fer el mes passat, vaig conèixer la Maire, la blocaire. Me la trobo sovint al replà. L'altre dia, precisament, vaig ensopegar a la seva escala amb un llibre que era a terra, prop l'ascensor: era el Blog de l'Assumpta, una altra veïna del replà. Li vaig deixar a la seva veïna del costat, per quan la veiés. És una noia jove, anglesa, acabada d'arribar, que parloteja el català a mitges. Quan li vaig dir que era el dietari personal de la seva veïna, em va somriure.  "The lost art of keeping a secret", em va dir a cau d'orella. No sé si se'm va insinuar o què... Com que no entenc gaire l'anglès, no vaig fer cabal. Vaig sentir un miol rere seu. Dos felins s'arrambaven als seus peus. "Two c@ts!", li vaig dir. "Do you like  the animals?" , em va dir? "M'agrada més amanyagar-los....". "Doncs come on i amanyaga'm...".

I tot això perquè ho explico. Doncs resulta que anar a llogar ahir a la nit un esmòquing que m'anava curt no va ser debades. Ahir es va celebrar la Gala Cat's 2011 i mira per on, vaig sucar. Vull dir, que vaig dur-me'n algun premi. Just quan sentia nominar al meu nom a la categoria de bloc originals (a tot li diuen original, ara), em va agafar una pixera que va fer que em retirés als reservats. En retornar al seient, resulta que algú va pensar que em mereixia el segon premi. Per sort, hi ha hagut més gent intel.ligent i li han donat el primer premi al Sr. Tinc (no sé què té ben bé), però veig que te un Mal caure que fa espetegar de riure, a cops.

He anat a parlar amb l'organització i em comenten que no, que això del premi no desgrava a Hisenda ni serveix per lligar més a la barra de la discoteca... Però, què collons!  Ben content que estic i amb orgull el poso a la barrera lateral del blog.

Mercès a veïns i veïnes (i blocaires diversos/es) que heu votat per aquest humil ciutadà de Blogville.  Teniu cava i pastes al replà! I si m'aboneu la factura del pàrquing, sereu ben recompensats!

GUANYADORS PREMIS C@TS 2011

C@T REVELACIÓ

1r premi: El porquet de Sant Antoni

2n premi: Barcelona m'enamora

C@T DIVERTIT

1r premi: The lost art of keeping a secret

2n premi: Irònicament

C@T COMUNITARI

1r premi: Itineràncies poètiques

2n premi: c@ts

C@T CATALANS AL MÓN

1r premi: BloGuejat

2n premi: In varietate concordia

C@T CULTURA

1r premi: Llibres llegits i per llegir

2n premi: Raons que rimen

C@T ENTRETENIMENT

1r premi: Xarel-10

2n premi: Relats conjunts

C@T VISUAL

1r premi: La meva maleta

2n premi: A la llum d'un fanalet

C@T OPINIÓ

1r premi: Ara mateix

2n premi: Si dubto és que sóc, si penso és que sóc

C@T ORIGINAL

1r premi: Tinc molt mal caure

2n premi: Malerudeveure't

C@T LITERARI

1r premi: A la llum d'un fanalet

2n premi: Onatges

C@T REFLEXIU

1r premi: Bona nit i tapa't

2n premi: Si dubto és que sóc, si penso és que sóc

2n premi: Maira, la blocaire

C@T MISCEL·LÀNIA

1r premi: Blog de l'Assumpta

2n premi: Garbí24

Gala virtual dels Cats 2011

Potser no serà com una altra Gala de premis virtual que vam fer a Blogville fa un temps, però jo ja m'he llogat un esmòquing de segona mà (que em ve gran) i duré quilos de crispetes per anar llençant als presentadors i a l'auditori aquest dimecres 12 d'octubre (una data que té inri) a partir de les 21.45 h (ja podria ser rodona)... En fi, ens veiem ala cerimònia dels Premis Cats 2011 ! I que santblogger ens agafi confessats...