26 d’abril del 2009

De veïns de l'escala (8): Cangrejo Mariano, mampostero del andamio


Mariano Bermúdez va néixer a l'estepa manxega, fa prop de quaranta anys. Era el petit de deu germans. Va emigrar jovenet a Catalunya, on després d'exercir inversemblants oficis -corredor d'assegurances, camell de cap de setmana, venedor d'enciclopèdies a domicili, sauri fracassat, mamporrero de l'exèrcit, i temporrer il.legal- va anar a petar, finalment, a la plana de Vic, com a manobre especialista.

Exemple modèlic d'immersió lingüística (repèteix assíduament "plegu" i "enxegu"), és un fervorós seguidor de Maleruveïnes FC, devorador de bocates Revilla, bevedor compulsiu de xibeques, admirdor de Juanita Reina i col.leccionista de calendaris de noies en pilota picada i pits siliconats. Tot i que ja va mostrar les seves habilitats escèniques (extra en un spaghetti western on moria a la primera escena) i les seves veleitats barítones (fent gàrgares cada matí front el mirall), continua perserverant en el seu somni de tota la vida: ser fitxat per Almodóvar en una pel.li de culte que el dugui a la fama.

Solter per la força i mormó incnfés -"Mi religión me impide darme a una sola mujer", em diu sovint quan el trobo a l'ascensor-, exerceix el seu incomprès apostolat entre les noies púbers que s'apropen a la seva bastida mentre feineja, sense menjar-se, és clar, ni un donut.

S'ha fet un sobrenom en els puticlubs de la ciutat, on és conegut entre el gremi com El Cangrejo de Vich, atesa la seva peculiar manera de culejar enrere en el moment àlgid de l'explosió seminal. Tot i que ja ha perdut el compte dels polvos estroncats -"Yo, veí, he nasió pá follar", em diu sovint quan fem una cervesa al garito de la plaça Reial; el seu desig per aquest any és arribar a realitzar un cunnilingus complert dalt d'una bastida a 20 metres d'alçada.

Mentre espera el seu moment de fama, continua enviant currículums a Antena 3 i Telecinco per ser fitxat en programes tan edificants com "Directo a la Cama" y "Caravana de solteros". "Se lo dije a mi santa madre, en el cielo descanse: Mamá, un dia tu Mariano será famoso". Mentre espera la trucada, es passa les hores mortes (cal dir que està a l'atur?) al bar de la cantonada, llegint el seu còmic preferit: Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio, que sempre duu a la butxaca del pantaló.

No cal dir que el tenim com al manetes de l'escala: serveix tan per a un cosió com per a un fregaó". El que fa a casa les veïnes quan us ve a adobabr alguna canonada, això ja ho explicaran elles,... si volen...

Si no ho sabíeu encara, viu al sobreàtic de l'escala del costat.

Els altres veïns de l'escala;

1. Manolo Carmona, alias Vanessa, travesti; porter
2. Vincent Machin, chafarrinador; entresol primera
3. Pròsper Cesid, espia; primer quarta
4. Benigno Galindo, matador, segon tercera
5. Thierry de la Melangière; restaurador, tercer tercera
6. Melquíades Carallop, econaturalista, cinquè cuarta
7. Jep Remull, mariner d'aigua dolça, quart primera
8. Cangrejo Mariano, mampostero del andamio; sobreàtic segona



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

23 d’abril del 2009

Roses al replà...dins la Carpeta del Veí (13)


Veïnes: aquest ram de roses és perque totes les que passeu avui pel replà us emporteu una; dedicada especialment pel veidedalt per a totes vosaltres. A canvi, tan sols us demano que deixeu una recomanació literària en el seu lloc. Que penseu que em pugui agradar... A mesura que pugui. baixaré a fer-vos la ressenya, a casa vostra (si ho voleu...)

I per una veïna a qui li agrada que, de tant en tant, tregui la pols a la Carpeta; un poema dedicat.

ORATGE

T'he mudat amb gest disciplent i altiu
i compto d'ençà el pas fungible dels temps.
Erròniament ens llevàrem els mots

i vestírem amb foc els fulls dels calendari.

Si avui de nou et dic el nom, amiga
és per a no veure't més al mirall dels subterfugis.
Sóc de nou navili en cendres, surant de nit
en aquest mar d'ombres inacabades.


Els veïns, amb que em digueu bon dia i sigueu bons minyons, en tinc prou...


FELIÇ SANT JORDI A TOT/ES!
i especialment als que presenteu llibres avui.


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

20 d’abril del 2009

Começa la 6enes HV i el 5è CV: Alea jacta est


42 veïns
amb poca (o molta) feina i molts ganes de liar-la. Si divideixo 42 entre 4 (els membres que ha de tenir cada grup) em surt -un
momentu que vaig a buscar la calculadora-…, 10,5! O sigui que hem de fer 10,5 grups de 4 veïns/es… I com es fa això? Ah! És clar, tallo pel mig el Nadador i el reparteixo en dos grups! Pobre, em sap greu… També podria fer 10 grups de 4 (=40) i 1 de 2 (El Nadador i jo mateix; així podríem tenir aquell dol de pistolers de pa sucat amb oli pendent…). Pobre, em sap greu…; li hauria d’escriure jo al final. I si fem vuit grups de 4 (8 x 4=32) i dos de 5 (2 x 5 =10). Amb locualo 32 + 10 = 42! Valens! Ser de lletres ajuda a liar-la més; per això mai sé en quin dia visc...


Agafo els 42 números que teniu per ordre d’inscripció; els poso en una bossa, remeno (la bossa; no el cul) i vaig traient numerets. A mesura que surtin i en l’ordre que surtin, faig els grups. Tot davant de Notari, és clar. Us deixo el reportatge fotogràfic del procés perquè veieu que no hi ha trampa ni cartón.


1. Els números del sorteig

2. Una mà innocent (la J.) les posa dins el sobre

3. I els remena ben remenats

4. Els va traient un a un i els alinea en grups de quatre

5. El llistat final!

I els grups han estat els següents:


escala 1) 6, 35, 26 i 7

escala 2) 32, 12, 3 i 39

escala 3) 28, 24, 17 i 34

escala 4) 29, 19, 33 i 10

escala 5) 5, 42, 2 i 31

escala 6) 4, 8, 14 i 37

escala 7) 38, 40, 15 i 36

escala 8) 23, 16, 18 i 27

escala 9) 22, 21, 11, 41 i 13

escala 10) 25, 30, 9, 1 i 20


Recordeu quin num ero teniu? No? Mireu a sota. Si l'oblideu, eempre estaran en la barra lateral del blog de les HV.


I ara, el calendari....a veure si sou una mica formals i abans d’anar de vacances d’estiu hem acabat el serial de les 6 HV (=Històries veïnals) i del CV (=Cadàver veïnal; exquisit, com sempre)


Del 20 d’abril fins al 3 de maig: el primer mmbre del grup té temps de passar-li al segon

Del 4 de maig fins al 17 de maig: el segon membre té temps per passar-li al tercer

Del 18 de maig fins al 31 de maig: el tercer membre té temps per passar-li al quart

De l’1 de juny al 14 de juny: el quart membre té temps per passar-me'l a mi

Del 15 juny al 28 de juny (només el grups 9 i 10; que tenen cinc membres). el cinquè membre té temps per passar-me'l a mi.


A mesura que rebi els relats, els aniré penjant al blog homònim.


I pel que fa al CV, ja ho sabeu. Jo començo amb un vers. La darrera paraula d’aquest vers li passo a la Violette, que és la número 2 de la llista. Ella fa un vers inspirat en la meva paraula (Atenció: NO HA DE CONTENIR AQUESTA PARAULA, que molts la torneu a utilitzar, i no cal!). El vers que faci la Violette, me l’envia a mi sencer per email mailto:elveidedalt@gmail.com (i només a mi). I la darrera paraula d’aquest vers (i només la darrera paraula) li passarà al número 3, la Rateta Miquey. I ella haurà de fer el mateix procés que la Violette i així successivament fins el 42, el Sergi Rovira; que m’enviarà el seu vers perquè jo publiqui TOT el poema sencer. Tá claro?

El que hauríeu de mirar és que el mateix dia o l’endemà de rebre la paraula del veí precedent, m’envieu a mi el vers i al següent, la vostra darrera paraula. A vegades algú es penja i s’allargà tot moooooooooooooooltíssim!


Doncs ja està! A pencar!


Com...? Que falta alguna cosa encara? Ah, sí! M’oblidava! El vídeo!


La Rateta Miquey, inspirada pel moviment videoblogger que ens ataca per tots cantons, va proposar de fer unes HV a força de posts, fets en video o mòbil. Aquesta noia ha arribat fa poc al replà però ja se la sent enraonar amb tots els veïns! Feu-li una visita de cortesia que sempre té un cafè a punt.


Ja serà molt si en cada escala algun veí/ïna s’hi atreveix a fer la seva aprt de relat amb un vídeo; però com a mínim, el seu servirà com a desencadenant dels diferents relats. No és gaire complicat. Ella no és cap experta i és el primer cop que ho fa. Cal temps i ganes, tan sols. Jo crec que la història que ens deixa obre moltes portes (valgui la redundància; i ja veureu perquè ho dic!). Ja he pensat en obrir un canal al Youtube amb les HV!


Aquí el vídeo



Què va pensant aquesta noia? D’on ve abans de sortir del metro? Sabia el carrer on anava abans d’arribar? La música ens dona una pista de l'estat de la noia? (que per cert, quins cabells!) L’esperava algú o apareix per sorpresa? Fuma habitualment? Viu ella en aquest bloc? Ha oblidat les claus? Va a fer un ídem? Perquè la miren per l’espiell? És qui la obre o el veí del costat? Va potser a veure el veí de dalt? Deixa la porta oberta per oblit? Sortirà de seguida? No sortirà mai més?... En fi, que d’aquest fil podeu acabar escrivint el proper Poulitzer. Ànims!


PS

Rateta, no cal dir com m’agrada quan escombres l’escala del replà. Vigila no trobar-te cap Gatot (tot i que aquest, no et menjaria, que és gat mansuet)


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

19 d’abril del 2009

De calents i contents (23): La ressaca, del veí de dalt

Seguim posant relats de Calents i contents, mentre esperem el resultat del sorteig de les HV 6. Així l'espera se us fa més... eixorca? ;-)


Com que no m'envieu relats vostres, jo vaig tirant de beta... Aquest cop la història gira sobre els efectes d'una ressaca després d'una festa d'alçada. Parlant de festes..., Algun dia n'hauríem de fer una al terrat de casa, oi Robertinhos? Què tal per Sant Joan? Fem una revetlla a cal veí de dalt? Com la de l'any passat... És clar que qui s'apunti ha de dur alguna cosa; que aquí no hi ha res de gratis. Una revetlla d'aquelles com les d'abans: amb focs, petards, música salsera, cremats (de rom i d'ànsia de sexe) i a esperar que surti el sol. Sol o acompanyat. Qui s'apunta? Ja faré la convocatòria formal algun dia d'aquests...

Mentrestant...

Aqui l'audio:



Aquí el text:

La ressaca



El timbre del telèfon no parava de repicar amb força dins els seus timpans. Amb posat incert i a càmera lenta, va palpar a tentines la tauleta de nit creient que d’allí provenia aquell daltabaix.

—Mmmm…. sssi, digui?


Ningú va respondre. Ostres! No era el telèfon! El soroll seguia, immisericordiós. Era un cony de mòbil! D’on venia aquell bip-bip que es ficava al moll de l’os? En obrir els ulls, un raig de sol que es filtrava per les escletxes de la persiana mig abaixada li va ferir les ninetes, que va notar ploroses. Va posar-se un palmell estès sobre les celles a manera de visera. Va fer memòria durant uns instants mentre intentava tornar, a poc a poc, al món dels vius.


«Sóc a casa. El cap m’explota. I tinc un mal de cul horrorós...»


Va regirar-se al llit. Per sortir, va haver de passar pel damunt d’un parell de cames i d’una esquena. En Jofre va mig caure per terra i, a peu coix, es va entortolligar amb uns camals de pantalons que jeien rebregats per terra. Abans de caure, va donar una puntada a una sabata vermella amb un taló impossible. «Merda». El so venia de sota la butaca. Va estirar el braç, a quatre potes, i va notar amb la punta dels dits un objecte fred que vibrava. Un mòbil.


—Si! Qui hi ha?

—Fill ja era hora! Ets a casa? —va dir una veu aguda d’una dona gran

—Si sóc a casa… Suposo… Qui és vostè?

—Fill. Sóc ta mare! No em coneixes?


Realment aquella nit hauria estat d’escàndol. O encara somiava o estava al·lucinant fruit de la barreja de pastilles que es deuria haver fotut entre pit i esquena.


—Mare? Què diu? Ma mare fa tres anys que va morir? Qui cony és vostè?

—Com? Què passa res fill? —i una veu riallera. Ah! Estàs de broma?


S’adonà que el mòbil pel qual parlava no era el seu. Per tant, vés a saber qui cony era aquella vella xarona amb veu de xiulet. Va fer una ullada ràpida a l’habitació. Coneixia la Miriam, amiga i amant ocasional, que estava cap per avall al llit, amb el cobrellit entortolligat entre les cuixes i mostrava la seva pell blanca nua retallada pels raigs de sol que incidien directament sobre el seu cos. El negre amb un pentinat rasta que jeia amb slip i bocaterrossa al sofà del racó juraria que no l’havia vist mai. I aquell altre paio amb aire nòrdic, amb els braços tatuats, que estava al seu costat i roncava sorollosament, recordava haver-hi parlat, amb un got a la mà, en un d’aquells antres de la Plaça Reial la nit abans. Creia recordar que era un estibador del port. Desitjava que no fos el culpable de l’encetament que notava en el seu esfínter anal, a tenor del cigaló que l’home sostenia, com desmaiat, entre les mans. De la mulata que jeia estirada a terra només podia dir que tenia un cul cel.lulític insultant que el seu tanga blanc remarcava.


Allí hauria d’haver passat una de grossa aquella nit, perquè el terra era ple de roba barrejada, cendrers curulls de burilles, gots mig plens i mitja dotzena d’ampolles de whisky i ginebra buides i tombades per la tauleta i cadires. Es veia algun preservatiu ja usat i un pot obert de vaselina. Varies paperines i un parell de xeringues reposaven sobre la tauleta del nit. Es va rascar inconscientment el canell esquerra. Va sentir un soroll de cisterna de wàter. Algú més es movia per la casa, ja despert. I no recordava res de res.


—Si. Encara és aquí? —va tornar a agafar el mòbil.

—Però fill, si fa cinc minuts que et parlo! Vols dir-me si vindràs o no a dinar avui?

—No. No vindré. Ni avui, ni demà ni mai. I que et doni molt pel sac mon pare; si és que abans no ho faig jo—i va penjar.

Tenia mal d’ossos i unes ganes de pixar tremendes (que era el que realment l’havia despertat). Va anar cap el lavabo. Sense empènyer, la porta se li obri davant seu.

—Hola. Bon dia, gandul. Ara et despertes?


Ja veia que casa seva s’havia convertit en asil d’ànimes perdudes. La dona que li sortia del lavabo anava nua de pèl a pèl. Va clavar una mirada ràpida a aquell cos de nimfa de bany. Però abans de respondre-li res intel·ligible va tenir temps de fer tres brevíssimes aturades a la seva anatomia, i per aquest ordre: 1) uns pits siliconats, amb uns mugrons petits, rosats i tibats, 2) una tatuatge sobre el melic d’una figura al·legòrica que li va recordar una paraula àrab i 3) un piercing sobre els llavis majors, totalment rasurats, que refulgia amb la claror del sol. La trempada va ser ostensible.


—Mmmm…. Bé. Sí, un mòbil m’ha despertat…—i es duia la mà al cap.

—I els altres? Encara dormen?

—Mmmm… Sí. Crec que sí—i amb el polze assenyalava rera seu per sobre l’espatlla.

—Havia sentit el mòbil, per això sortia. Qui era?

—No sé...la mare d’un d’aquests paios, suposo.

—Ah, val. Crec que deuen estar esgotats. Mai abans ho havia fet amb tres paios a la vegada...

—Fer què?

—Passar el rosari, si et sembla. Encara estàs mig adormit, tu? Doncs ahir estaves ben eufòric mentre et menjava la fava.. El que no sabia és que t’agradessin els negres, també.

Hosti! Ara sabia qui era el que hauria profanat la seva reraguarda. Es va jurar que mai més beuria tant fins perdre l’enteniment d’aquella manera.

—M’anava a dutxar ara. On deses les tovalloles netes?

Creia recordar que eren en un armariet sota la pica. No ho juraria. Però sí. Hi eren.

—Té la tovallola. El sabó és al prestatge de la paret.

—He vist que tens llibres fins i tot al bany! I quin armari!

—Llibres, sí. M’agraden els llibres. Mon pare era llibreter de vell.

—Ja. I el raspall per l’esquena, no hi ha?

—Mmmm. Què? No. No… (va fer un esforç de memòria que li va fer mal fins i tot a les arrugues del front). Crec que en no tinc, d’això.

—Doncs a mi m’agrada que em rasquin l’esquena quan em dutxo…

—….

—Vull dir, la meva esquena.

—Ah! Sí (al Jofre li costava encavalcar dues idees seguides). Ja. Si vols, jo…

—Ahir no et costava tant decidir-te. Potser encara estàs adormit.

—Jo? No, no, …què va! —i va afegir— Passa, passa.


En Jofre no estava molt segur de rascar-li l’esquena o bavejar-li directament el parrús.


Entraren dins el rectangle que dibuixava el plat de dutxa, tancat per una parament d’alumini i vidre translúcid. En Jofre obrí l’aigua calenta i s’aixecà sobre els dits dels peus per posar el telèfon de la dutxa al supletori de la paret. Quan alçava la mà per veure si era prou calenta, la mossa ja estava eixarrancada sota seu tocant-li la fava. Ell se la notava encetada, però el contacte amb de l’aigua i la delicadesa amb què la noia començava a llepar-li la punta de l’escrot va fer que las sensibilitat li tornés de cop. Va gemegar una breu queixa i s’obrí de cames perquè ella pogués treballar-li millor els baixos. Quan després d’un massatge bucal començava a tornar a la vida (ell i la seva circumstància) va fer aixecar la noia agafant-la per les espatlles i recolzant-la a la paret. Es van besar furiosament mentre l’aigua repicava amb força el front de tots dos i els mig ennuegaven amb el raig de mil filets que els regalimava per les galtes, i des d’aquí, cos avall. Van ensabonar-se mútuament, delectant-se en els plecs més íntims. La rossa tenia una llengua golosa que jugava a cuita-i-amagar d’una boca a l’altre. Li dibuixava la comissura dels llavis, la carena de les seves dents i el vel del paladar. Un cop a fora, entrava de cop en barrina i, de dins estant, giravoltava a dreta i esquerra. Les mans d’ell tampoc es quedaven manques. Van agafar aquells dos càntirs, dos béns de déu que emergien com dues torres bessones i va amollar-los a gust , amb els palmells ben estesos. Jugava a fer passar al llarg de l’obertura dels seus dits les dues els mugrons endurits, que com antenes rosades, els pinçava amb l’índex i el polze i els feia giravoltar entre tots dos dits com si d’una boleta de ruleta americana es tractés. Ella es deixava fer mentre gemegava de gust. Després de llepar i succionar a pleret aquells dos pits que haurien guanyat el concurs anual de la fira del càntir d’Argentona, la va agafar per la cintura i li va fer girar sobre seu.


—He de rascar-te l’esquena, no?


Ella va entendre el gest i va mig inclinar-se al davant. En Jofre va prémer el pot del sabó sobre l’esquena d’ella i va començar a fer girar els palmells de la mà sobre seu: en un lleu massatge en girs concèntrics. De les espatlles a la cintura i d’aquí cap amunt. No oblidava de sospesar els pits de la noia que queien, ostentosos, cap avall. Eren dos fars salvadors enmig de la tempesta. L’home va fer entrar suaument el membre ensabonat dins el forat humit d’aquella deessa que l’acollia dolçament. Però li agradava manar a la mossa. Li va agafar una mà pel canell i li va conduir directament a l’entrecuix amb el dit mig estès.

—A què no em fas el mateix que em vas ensenyar en aquell llibre, literat meu?

No recordava ben bé a què es referia; però imaginava que era algun dels incunables amb dibuixos obscens que guardava al seu despatx. Li hauria mostrat aquells gravats il·luminats del segle XVI que guardava sota clau com una relíquia, i que el seu pare havia heretat de l’avi, llibreter com ell. Quan volia dur alguna mossa al llit; els li ensenyava abans. Mai li havien fallat. Sempre trobava alguna postura que mai havien practicat abans.


I mentre empenyia fort, endins, en Jofre feia girar els seus dits sobre el botó místic de la noia. Notava com ella s’arrapava amb les natges contra el seu baix ventre, i li incitava a empènyer més endins. El raig d’aigua que queia sobre els seus cossos, enlloc d’apagar el seu foc; l’encenia encara més. Sense poder aguantar-se dempeus, un i altre van anar relliscant fins tocar de genolls a terra.


I en el mateix moment que es corrien alhora, es va córrer la cortina del bany i va aparèixer la Miriam, l’amiga que una estona abans dormia al seu costat, amb un mòbil a la mà.


—Escolta, tu. Aquí hi ha una dona que no para de trucar dient que és ta mare. La vols contestar i que pari de donar pel sac!


Per resposta, en Jofre va agafar el mòbil, el va estampar contra la paret del davant i va agafar pel canell la Miriam, per fer-la entrar sota el raig de la dutxa amb ells dos.


—Deixa la dona aquesta i vine; que ara em rascaràs l’esquena tu a mi...


I si voleu saber quines eren els anteriors relats del Calents i Contents
(ONA FM, 103.5), aquí estan:

:


1. "Mitja taronja", de El veí de dalt

2. "Papers cubans", de la Joana Torres

3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope

4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)

5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits

6. "Mandra", de Llum de dona

7. "Cita a cegues", de Trina Milan

8. "Ments-turbacions, de El Gatot

9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic

10.Rashia , de Rebeca

11. Bassals, de Clint

12. Tan diferent, de Lady Griselda

13. La taquillera. de El veí de dalt

14. Menjarte'm, de l'Arare

15. Orgasme compartit, de la Iruna

16. El mòbil, de la Mar

17. La febre americana, del Gatot

18. Emdeixes fer-ho a mi? de l'Albanta

19. Vols una catània?, de Violeta

20. Si véns, de El Veí de Dalt

21. Boeing 707, de Guspira

22. Des de les altures, de Té la Mà Maria i el Veí de dalt


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

17 d’abril del 2009

Vuit rutes literàries per conèixer quatre espais naturals




A què es guapa la foto? Doncs sapigueu que entre el març i el juliol podeu seguir, un cicle de vuit rutes literàries per quatre espais naturals del nostre país. Literatura i natura, una bona combinació. Arribeu tard a les de març; però us en queden cinc encara per apuntar-vos! I em consta que la gent que ho fa (Conèixerbcn), són bons professionals. Vaig fer algun parell de rutes literàries amb ells per Barcelona (la de La catedral del Mar i de la George Orwell. Homenatge a Catalunya) i vaig aprendre moltes coses.

Les rutes utilitzen la literatura com a fil conductor per apropar aquests espais a un públic divers i interessat en aprofundir en la geografia i la cultura del nostre país. Un públic encuriosit, com vosaltres, vaja. Cada ruta s'inicia a dos quarts d'onze del matí i té un preu de 2 euros per participant. Un xollo, vaja!

La primera ruta es va fer el 28 de març al Parc de Collserola amb la 'Ruta Verdaguer'. i el 4 d'abril, en el mateix parc, la segona, amb la ruta 'Vallvidrera i Montalban'. SAbíeu que hi vivia allí, oi?

Demà es fa una ruta pel Parc del Garraf . La proposta és conèixer, el 18 d'abril, 'Sitges i els modernistes'. I si no arribeu a temps, encara us quedenpel 9 de maig una ruta per Vilanova i al Geltrú: 'Vilanova i Víctor Balaguer'.

En el Parc Natural del Montseny, el 23 de maig es farà la ruta ''Poetes del Montseny. Literatura popular i culta'. entorn el poble de Viladrau. Una preciositat de ruta. El 13 de juny serà el torn de 'Figaró-Montmany i el modernisme literari: Els sots feréstecs'; ja sabeu, el clàssic de Ramon Casellas. L'heu llegit, oi? Si no, us el recomano vivament pel seu valor literari i històric.

Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac la primera proposta tindrà lloc el 27 de juny: 'La vall d'Horta (Sant Llorenç Savall) i la colla de Sabadell'. Sapigueu que a la vall d'Horta es troba el Marquet de les Roques, una casa que va ser residpencia d'estiu de al famílaieein fer unes festasses del carall. L'última ruta es farà el 4 de juliol a Rellianrs, 'Rellinars: Ferran Canyameres, el Vallès poètic'. El Canyemeres és aquell que va immortalitzar, crec recordar, allò del "Com el Vallès, no hi ha res".

Per participar en les rutes cal inscriure's prèviament, ja que així els organitzadors poden planificar correctament l'activitat. Es pot fer per telèfon 657 436 467 i 651 579 128 (pregunteu per Clara o Marga) o bé per correu electrònic: info@coneixerbcn.com. Donen una petita documentació de suport.


Us deixo uns links per ampliar informació:

Existeixen fitxers associats coneixerbcn
Existeixen fitxers associats Díptic de les rutes literàries [pdf]

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

16 d’abril del 2009

Els 42 a(replà)gats. Escalfeu motors!


Veïns i veïnes, alea jacta est! Al final: 42.

Heus aquí els 42 valents/es apuntats la Sisena Tongada de les Històries Veïnals. Perdoneu que em posi el primer de la llista, però és l'ordre d'incripció (crec que vaig ser el primer a apuntar-me...;-) i el mateix ordre en que farem el 5è cadàver exquisit; que a aprtir d'ara, anomenaré (i patentaré) com a CADÀVERS VEÏNALS. Suposo que tothom sap de què va això, oi? A banda de fer relats a qatre amns, tots, per odre, fem un vers que acabarà confegint un poema.

Si veieu algun error en la transcripció dels noms o emails i enllaços a blogs, feu-m'ho saber de seguida, sisplau!

Dilluns 21 (o Dimarts 20, que ja no sé on visc!) diré quins són els GRUPS D'ESCALA resultants (després de fer el sorteig amb la ruleta de la Señorita Pepis que diu el Nedador que tinc) per a fer cada relat. I quin és el video que ha fet la Rateta Miquey i que iniciarà totes les històries!

Hi ha nervis al replà?

Buenuuuuuu!


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!