De lectura (101): Tren de venganza; de Xavi Casinos

Cuando fue a América no dudó en traficar con esclavos,

 incluso adquiríó uno para su uso personal. Éste le acabo salvando

la vida, motivo de un sello eterno de gratitud. (p. 25)

Trama negra amb maçons i indians.

Barcelona, 1848. Tomàs Boada (altre ego del promotor del primer ferrocarril a Espanya, Miquel Biada) és un indià enriquit a Cuba que torna a Barcelona per construir el  ferrocarril que anirà d’aquesta ciutat a Mataró, vila nadiu de Boada (i del real Biada). Però algú ha decidit  aixafar-li la guitarra amb sabotatges constants a les obres sense motiu aparent. Per escatir el mòbil i trobar els culpables. Boada contracta Rubén Cardona, un ex policia represaliat per les seves idees radicals, que malviu en una pensió i de la generositat dels amics. Cardona anirà fent un recorregut per la ciutat de l’època que ens permet conèixer fets, indrets i personatges reals del moment.  En la recerca, rep l’ajut de Francisco, un criat negre de Boada a qui aquest li deu la vida. En la congestionada ciutat barcelonina (les muralles medievals no van començar a enderrocar-se fins el 1856) , sorgeixen veus contràries al ferrocarril: propietaris de línies de diligències, metges supersticiosos, societats secretes que reclamen venjança,... Uns elements suficients per fer una novel.la amena i reeixida. 

Diguem que es deixa llegir —malgrat algunes repeticions redundants— i que l’aparició de personatges històrics com la de l’Anselm Clavé (el del Cors homònims), que el fa tocar en tavernes (pudas) de la Barceloneta, o Narcís Monturiol (l'inventor del submarí), O l’escriptor Antoni Altadill (autor de Barcelona y sus misterios) o l’impressor Manuel Saurí (autor de Manual histórico-topolgráfico, estadístico y administrativo, o sea Guía genreal de Barcelona, 1849) barrejats amb fets històrics com el bombardeig de la ciutat per Espartero (el 1843) o la bullangues de Barcelona de l’època, el fan molt versemblant. Però  poc més. Fins i tot, el final és un pèl forçat.

El capítols són breus (en té quaranta la novel·la, de 160 pàgines). L’acció és trepidant. Potser massa. La trama, en mans d’un Mendoza o un Cabré hagués donat una novel·la de pes. Al pobre Ruben li cauen els morts a cor què vols i haurà d’entrar a una lògia maçònica per entendre les regles d’un joc que li és nou, per acabar  ascendint a gran mestre (en un temps rècord) i ser posseïdor d’un gran secret. Aquí l’autor s’obre ell mateix la porta a futures trames novel·lesques. Però s’haurà d’esforçar més si vol que el llegeixi.

Puntuació: 6/10

Xavi Casinos: Tren de venganza, Roca Editorial, col. Misterio. Barcelona, 2010; 173 p.

PS Totes les lectures ressenyades pel veidedalt, les trobareu aquí