Nostàlgia veïnal,... i un llibre per acabar l’any

El desembre sempre ha estat un mes gris. Si no fos per aquesta escalfor que ens acarona, diria que la fredor de l’ambient s’ensenyora del meu estat d'ànim. Fa temps que el veí no surt al replà. Massa, potser. No estic malalt, ni molest, ni decebut, ni en vaga de braços caiguts. Bé, un mica fins els collons d’aquesta crisi i dels polítics que ens maneguen, sí. Com tots. Res de nou a la vinya del senyor, doncs. Simplement, el que succeeix és que el tràfec diari de la feina i una certa vagància melangiosa m’han fet sortir poc a picar portes des de fa dies. Dic poc? Hauria de dir, gens. Suposo que caldrà trobar nous horitzons i nous motius per tornar a postejar. No dic nous veïns (o veïnes, vaja) que ja en sou moltes i formoses. Els trobarem, no patiu. O patiu el just i necessari.

L’altre dia, en baixar a reciclar el munt d’ampolles d’alcohol que han anat caient aquests mesos em vaig trobar dos veïns al replà. La fotògrafa i l’informàtic em dedicaven bones paraules i em suggerien fer una nova trobada veïnal. Potser enyoren les trobades d’altres temps. Jo també. Ells també són uns nostàlgics. Em va semblar bé fer-ho. No serà un sopar de Nadal a l’ús, és clar, sino un sopar de nadal després de nadal. Potser hauré de muntar un altre tongada d’Històries veïnals...a veure si arrepleguem comensals. I si no és per jalar, que sigui per fer-la petar.

Però no voldria acabar l’any sense dues recomanacions. L’una, lliga amb el motiu d’una recent marató televisiva. I em plau fer-la perquè està feta des de la complicitat i la tendresa. És un petit conte que es diu “Elmocador màgic”, escrit à la pair per dos blocaires de pro. Amb pròleg d’una altra veïna. És bonic fer projectes plegats. Què us he de dir a tots vosaltres, oi?

Si mai heu d’explicar aquesta malaltia a un nen, ho podeu fer de la mà d’aquest conte. I si mai heu de fer un regal a algun adult que la pateixi, segur que us ho agrairà. Una valentia màgica plana per les seves pàgines. I que són els contes, si no un cant al positivisme?

Un altra recomanació és personal. Us la deixo en forma de cançó. Us desitjo un Bon Nadal, un millor (i amb menys retallades) 2013. I energies positives per tot el replà. Perquè jo, MAI MAI, deixaré el replà.

PS

Per cert, el microrelat ja està als darrers graons. Un altre motiu per fer un post! Que en necessito...