É la nave va...
Vinga, som-hi!
1. El motiu
«Tot final ha tingut principi. I tot principi, tindrà un final». Sobre aquest original aforisme (he suat força, ho reconec) he cregut que podia muntar la darrera tongada de les Històries veïnals. I així ha estat.
Què he fet? Doncs escollir alguns finals de diferents relats de les diverses tongades de les HV (un autohomenatge col·lectiu en honor vostre, ho reconec també) i farem que siguin l’inici dels nous relats que ens toquin escriure aquest cop. Tá clar?
Són:
1. 1) Era la mirada d’un home decidit a arrossegar-la cap a un final que semblava no tenir fons. (A: Hystíria, HV 1)
2. 2) Entre els coixins del sofà, la 9 mm esperava, tranquil·la, el seu torn. (A: 9mm, HV 3)
3. 3) Al fons de la sala, s’obre una reixa.(A: Algun dia tindré un disgust, HV 4)
4. 4) Al cap de cinc minuts que se li fan eterns, algú tusta la porta. S’hi apropa resolta. (A: Semblava paranoic, HV 4)
5. 5) Junts van fumar, compulsivament, callats. (A: Darrer comunicat, HV 8)
6. 6) Les primeres impressions, no acostumen a enganyar. (A: El veí de segons primera, HV 9)
7. 7) Jamás te perdonaré lo que me hiciste. Pero te quiero demasiado. (A: No beberàs, HV 5)
8. 8) “Les feines que es comencen, s’han d’acabar”, es va dir per dins. (A: La bona veïna, HV 12)
9. 9) Aquest, és el dia que jo faig trenta anys. Sempre el recordaré. (A: L’illa, HV 13)
Per tant, el primer membre de cada grup haurà de començar el seu tros de relat, amb la frase assignada (el Grup 1, la frase 1; el grup 2, la frase 2,...) La gràcia –o desgràcia de la tongada– rau en veure com aquestes nou frases que eren final d’un relats en generen de nous... Perquè de bons ja sé que ho seran.
Tots sou ja coneixedors del procediment a seguir, oi? Sou veterans! Si algú és novell o pateix Alzehimer, aquí té les normes.
I ara el que tots esteu esperant, oi? Amb qui m’ha tocat? Ai, ai...! Serà amb aquell tanoca? Repetiré amb aquella veïna? M’haurà posat amb el nou? M’hauré escapat del pelma del veídedalt...? Com sempre, un cop fer el sorteig davant notari, veig que el destí marca camins inescrutables... Resulta que tots els grups són fets amb gent que normalment mai ha escrit res entre ells (ja és difícil i alguna excepció hi ha d’haver; per exemple, els que soleu escriure en castellà el destí us ha posat juntets). I tots esteu en una posició al grup que no teníeu de feia temps. Mira que bé! I s’han anar alternant veí-veïna en les posicions dins el grup. Ves per on! I més rar de tot plegat és que a mi m’han tocat tot de noies de companyes, tu...! Qui ho hagués dit! I a més, em toca ser el darrer del grup del darrer dels grups. Així que em toca tancar la paradeta i abaixo la persiana. Ni fet expressament. Snif!
And the winners are...
2. Els grups
1. 1. Zel, Robertinhos, Montse Pes, Joan Gasull
2. Srta. Tiquismiquis, Dissortat, Carme Fortià, L’Avi
3. Sergi G. Oset, Viiullegeix, Carles Mulet, Mar
4. Rafel, Sílvia, Khalina, Martí
5. Puji, Gerònima, Mark, Marta
6. Barbollaire, Glo.bos.blog, Monyofiné, Arare, Clint
7. Palimp, Xurri, El Paseante, Duschgel
8. Carme Rosanas, Edgar, Laura T. Marcel, GingebreMan
9. La RaTeta Miquey, Joana, Alba, MK, Elveidedalt
2. Srta. Tiquismiquis, Dissortat, Carme Fortià, L’Avi
3. Sergi G. Oset, Viiullegeix, Carles Mulet, Mar
4. Rafel, Sílvia, Khalina, Martí
5. Puji, Gerònima, Mark, Marta
6. Barbollaire, Glo.bos.blog, Monyofiné, Arare, Clint
7. Palimp, Xurri, El Paseante, Duschgel
8. Carme Rosanas, Edgar, Laura T. Marcel, GingebreMan
9. La RaTeta Miquey, Joana, Alba, MK, Elveidedalt
3. El calendari
I quan serà això?
Doncs el calendari a seguir (que no seguireu, que ja us conec), seria el desitjable:
a) Del 24 de gener al 9 de febrer: el primer del grup té temps per passar-li al segon.
b) Del 10 al 25 de febrer: el segon del grup té temps per passar-li al tercer.
c) Del 26 de febrer al 13 de març: el tercer del grup té temps per passar-li al quart.
d) Del 14 de marçal 29 de març: el quart del grup té temps per passar-li al cinquè (si s’escau) o acabar el relat i enviar-me’l a mi.
e) Del 30 de març 15 d’abril: el cinquè del grup té temps per acabar el relat i passar-me’l a mi.
4. Els microrelats
4.1. El microrelat veïnal
Ah! I com no, a banda dels 9 relats resultants, farem alguna cosa conjunta alhora, oi? Com que ja estem saturats de bacanals i orgies, se m’acut fer el de sempre (diga’m original): un microrelat conjunt. Bé, en farem dos. Un com sempre: us he ordenat per odre alfabètic de blog (o nom, el que no teniu blog) i com ja sabeu, caldrà que aneu fent una frase que continuï la del veí precedent. Màxim 200 càracters! Aquí, en aquet microrelat, cada veí/ïna participarà un sol cop, i quan li toqui. Estigueu al cas. I mireu de ser ràpids quan us toqui. Les vostres aportacions les aneu fent a mesura que us arribi el microrelat. I sempre m’envieu còpia a mi, perquè així veig si algú es despista o es retarda. La mecànica és fàcil: El segon de la llista (l’Alba) rebrà una frase (la meva). Haurà de fer-ne una i passar-li la meva i la seva, al tercer. El tercer, rebrà les dues i li passarà amb la seva aportació, al quart; el quart fa la seva i li passa totes cinc frase precedents, al sisè, i així anar fent tot construint una història que arribarà fins el darrer de la llista (la Viuillegeix), que rebrà les 37 frases precedents, farà la seva i tancarà el microrelat amb la frase 38. Tà clar?
Jo aniré publicant també les aportacions al blog en un post específic: “Darrer microrelat veïnal” i així el podeu anar seguint i veien com evoluciona sempre que vulgueu. I quedarà per la posterioritat.
4.2. El microrelat twittero
L’altre microrelat, serà un experiment. Sense gasosa. A diferència de l’anterior, tindrà tantes frases com vulgueu. Les que vulgueu anar afegint fins que tanquem la tongada. Però seran de 140 caràcters màxim. Per què? Perquè el farem a Twitter. (Els que no en tingueu, doncs ja tardeu en tenir-ne...) Amb el hagstat #blogvilleHV14 podeu anar posant frases que segueixin el relat que jo he iniciat. Aquí no hi ha ordre ni concert. Ja sabeu que clicant en el hagstat, es poden ordenar cronològicament totes les aportacions i es van veient com va quedant el relat. Podeu posar-ne tantes com vulgueu i intervenir els cop que vulgueu; però mai dos cops seguits! (com es fan els polvos, vaja...). A veure com surt tot plegat. Ja imagino que no tots participareu (“fa mandra”, “és complicat”, “quin rotllo!”, “no tinc twitter”, “em perdo”, i bla, bla, bla...) i que alguns ho fareu més sovint que altres. Serà un microrelat twittero. Això no ho havíem fet, fins ara! Acabem amb una innovació! Que no sigui dit que a Blogville som uns carques!
I ja he començat!
#historiesveinals14
Va sortir dalt al terrat. La ciutat es despertava en aquells moments. Ell també. Una veu de dona el va cridar . "Véns?".
Em seguiu?
Va sortir dalt al terrat. La ciutat es despertava en aquells moments. Ell també. Una veu de dona el va cridar . "Véns?".
Em seguiu?
En fi, és tot!
Ah, no! M’oblidava...
5. L’ordre del Microrelat veïnal
L’ordre d’intervenció del microrelat veïnal és:
1. Malerudeveure’t
|
10. Cuentos prescindibles
|
12. Eduard
|
21. GingebreMan
|
6. Com comunicar-se?
Tots rebreu un email amb la relació de participants perquè tingueu el correu de tots i de cadascú, i us pugueu enviar relats i aportacions al microrelat. O citar-vos a cegues, si voleu! ;-)
En fi, endavant les atxes!
4 comentaris:
Això és una prova. Funcionen els comentaris!
mira per on, tinc el privilegi de tancar el microrelat, algun aventatge ha de tenir ser la última de la classe..a última fila tinc temps per anar pensant el final sigui quin sigui el principi i els 36 intermitjos.
Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!
us agrada escriure molt en aquesta comunitat de veïns pel què veig.
Publica un comentari a l'entrada