De lectura (25): Els ponts dels jueus, de Martí Gironell

Àgil i simple.

El darrer best-seller català ( i també en castellà, que ja és rar). El llibre té tots els números per ser-ho. Es basa en un element real, el singular pont de Besalú, aixecat el segle XI i refet el XIV, amb personatges històrics rellevants (el comte de Bernat II de Besalú, el bisbe Amat d’Oleró) i d’altres de versemblants i imaginaris. Qui no ha estat a Besalú o ha passat, per força, a tocar del seu pont medieval camí de Banyoles o Olot?

La trama és senzilla i planera (plana, plana diria jo); i el final, conegut d'antuvi: el projecte, construcció i acabament del primer pont medieval de Besalú, amb tot un seguit de situacions complementàries que giren al seu entorn: l’arribada del pontífex (Prim Llombard, l’enginyer llombard, valgui la redundància); la lluita soterrada amb el seu contrincant (Frai Florenci, un fanàtic religiós), un dolent mol sinistre(el cavaller Matamala), una història d’amor amb rerafons intercultural (Jezabel, jueva i Itram, cristià), una petita dosi de màgia (el druida del bosc), una volada de coloms (els quierons, monstres malèfics), un traïdor penedit (l’aiguader del castell), un monjo calavera i putero (Frai Agapit), i unes tensions polítiques i religioses de rerafons (la lluita per la primacia entre els comtats de Besalú i Empúries i les lluites en el poder Vaticà i els dels bisbes occitans i catalans), i com no, els jueus, testimonis actius en la historia. En fi, agafeu tots aquest elements els poseu en una matràs, el sacsejeu, hi afegiu tradicions populars, receptes, menjars i costums de l’època i ho salpebreu amb torneigs de cavallers, batalles, traïcions i escenes d’amor i una happy end final; els combineu hàbilment, amb un llenguatge senzill, directe i sense pretensions, molt dialogat, i tindreu una novel·la d’èxit. Però no hi busqueu re de literatura.Un fórmula ja assajada a Els pilars de la Terra, del Follet; o La Catedral del Mar (del qual ja hi ha una ruta) però aquestes, molt més ambicioses i complexes.

I si a més, si Martí Gironell (que a més és blogger!) es refereixi a un indret dins el nostre imaginari col·lectiu li dóna pàtina de catalanitat, tot això que té de guanyat. A més, cada capítol és un petit sketch televisiu en si mateix. Essent qui és l’autor i tractant el tema que tracta, no us estranyi veure una pel·lícula o sèrie televisiva d’aquí un temps produïda per TV3. Sembla escrita expressament. (Seré malpensat?)

I ara anem cap a Besalú, que diu en que han inaugurat un museu de miniatures ben curiós. Ah! I a fer la Ruta dels Jueus que el Consell Comarcal ha instaurat. Tot serà per treure peles als turistes.

Però és cert que una visita al la micvé (els antics banys jueus), ja paga al pena. Crec recordar que són els únics (juntament amb alguns altres a Alemanya) que es conserven intactes des de l’època medieval.

És clar, que si teniu pasta gansa, passeu-vos pel restaurant Les Cols. Arquitectura i gastronomia en un sol negoci que li ha donat una estrela Michelin. No tothom hi està d'acord

I m’ho expliqueu.

PS Per cert, algú em pot aclarir perquè se’n diu pont del jueus quan no van ser ells qui el van construir?