28 de setembre de 2007

De lectura (25): Els ponts dels jueus, de Martí Gironell

Àgil i simple.

El darrer best-seller català ( i també en castellà, que ja és rar). El llibre té tots els números per ser-ho. Es basa en un element real, el singular pont de Besalú, aixecat el segle XI i refet el XIV, amb personatges històrics rellevants (el comte de Bernat II de Besalú, el bisbe Amat d’Oleró) i d’altres de versemblants i imaginaris. Qui no ha estat a Besalú o ha passat, per força, a tocar del seu pont medieval camí de Banyoles o Olot?

La trama és senzilla i planera (plana, plana diria jo); i el final, conegut d'antuvi: el projecte, construcció i acabament del primer pont medieval de Besalú, amb tot un seguit de situacions complementàries que giren al seu entorn: l’arribada del pontífex (Prim Llombard, l’enginyer llombard, valgui la redundància); la lluita soterrada amb el seu contrincant (Frai Florenci, un fanàtic religiós), un dolent mol sinistre(el cavaller Matamala), una història d’amor amb rerafons intercultural (Jezabel, jueva i Itram, cristià), una petita dosi de màgia (el druida del bosc), una volada de coloms (els quierons, monstres malèfics), un traïdor penedit (l’aiguader del castell), un monjo calavera i putero (Frai Agapit), i unes tensions polítiques i religioses de rerafons (la lluita per la primacia entre els comtats de Besalú i Empúries i les lluites en el poder Vaticà i els dels bisbes occitans i catalans), i com no, els jueus, testimonis actius en la historia. En fi, agafeu tots aquest elements els poseu en una matràs, el sacsejeu, hi afegiu tradicions populars, receptes, menjars i costums de l’època i ho salpebreu amb torneigs de cavallers, batalles, traïcions i escenes d’amor i una happy end final; els combineu hàbilment, amb un llenguatge senzill, directe i sense pretensions, molt dialogat, i tindreu una novel·la d’èxit. Però no hi busqueu re de literatura.Un fórmula ja assajada a Els pilars de la Terra, del Follet; o La Catedral del Mar (del qual ja hi ha una ruta) però aquestes, molt més ambicioses i complexes.

I si a més, si Martí Gironell (que a més és blogger!) es refereixi a un indret dins el nostre imaginari col·lectiu li dóna pàtina de catalanitat, tot això que té de guanyat. A més, cada capítol és un petit sketch televisiu en si mateix. Essent qui és l’autor i tractant el tema que tracta, no us estranyi veure una pel·lícula o sèrie televisiva d’aquí un temps produïda per TV3. Sembla escrita expressament. (Seré malpensat?)

I ara anem cap a Besalú, que diu en que han inaugurat un museu de miniatures ben curiós. Ah! I a fer la Ruta dels Jueus que el Consell Comarcal ha instaurat. Tot serà per treure peles als turistes.

Però és cert que una visita al la micvé (els antics banys jueus), ja paga al pena. Crec recordar que són els únics (juntament amb alguns altres a Alemanya) que es conserven intactes des de l’època medieval.

És clar, que si teniu pasta gansa, passeu-vos pel restaurant Les Cols. Arquitectura i gastronomia en un sol negoci que li ha donat una estrela Michelin. No tothom hi està d'acord

I m’ho expliqueu.

PS Per cert, algú em pot aclarir perquè se’n diu pont del jueus quan no van ser ells qui el van construir?

14 comentaris:

Puji ha dit...

Tenia ganes de llegir-lo, però tinc una de llibres acumulats!

Joan Peiroton ha dit...

No; no, home! El micve de Besalú no es pas l' ùnic d'aquesta època. Però es potser el més àntic d'Europa. S'en disputa l'anterioritat amb el de Cluny, que és a França peró hauré d'averiguar a on exactament, potser Borgonya??? (i sóc francès, jo! :(). I van trobar un altre a sota d'una casa a Siracusa, fa poc de temps. El de Besalú, vaig visitar-lo un par de cops. Abans, hom podia anar-hi directament, però ara no, cal demanar hora a l'oficina de turisme. N'aprofiten per demanar-te si coneixes la Garrotxa, de quants volcans has visitat les entranyes, què te'n penses, tu, de la cuina volcanica? (o quelcom semblant), i la teva edat, i l'adreça del teu barber, i patati, i patata. Coses així que sirven a omplir les armàries del departament de turisme del govern. Però com el noi encarregat de l'enquesta (un estudiant, probable) era molt simpàtic, em vaig assajar de respondre el més seriosament possible. A la fi, l'altre no en podia pas més, de tant petat de riure que èra, i jo també.

rosa ha dit...

m'encanta el teu blog,m'agraden els llibres, dormo al seu costat i com va dir Amos Oz. "un llibre és un amant.Cada nit, a la tauleta, m'espera la passió d'un amant diferent".
estava cansada de tafanejar blogs de persones depresives que van de mujeres poderosas y que todo lo saben.I que en veritat són persones malaltes que més d'una va mal follada.

Carme Fortià ha dit...

El vaig estar buscant per Sant Jordi i fa relativament poc que el vaig comprar, el somiador del meu costat el volia llegir, així que ja el tenim. A ell el va decepcionar (a vegades quan se'n parla massa, coses que passen) i jo encara no l'he agafat, però després dels teus comentaris estic ben engrescada i ja fa uns dies que he acabat l'última lectura, i ara que han de tornar les hores de tren...

Júlia ha dit...

Besalú és un lloc immens i meravellós, però aquest llibre és una bírria, això sí, feta amb oportunisme i aprofitant la moda. Ara bé, s'ha venut molt bé i potser tot plegat és enveja subconscient.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

una cosa esta clara, tinc que lleigir més, però no tinc temps i aviat em vindrà a veure un cosí que tinc a Alemania que és diu Elsaimer

salutacions

Arare ha dit...

veí, no fotis! tens dues vides? tres? quatre? perquè mira que llegeixo, jo, eh? però ja només em falta llegir també de nits, altrament no veig la manera de "fer tants deures", arf,arf,arf... digue'm el secret, au!
Aquest no el llegiré. No em tira gens.
Petonets bibliotecaris.

Duschgel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Duschgel ha dit...

Per aquestes terres on visc hi ha un fotimer de pobles que comencen per "Bad-" (= bany): Baden-Baden (sense anar més lluny, amb les seves Caracalla Therme i termes antigues), Bad Herrenalb, Bad Wildbad, i d'altres que ara no recordo, que és molt aviat, ara! Vaja, com a França et trobes un munt de localitats acabades amb "-les-Bains". El més vergonyós és que encara no m'he banyat en cap lloc d'aquests!

Em passa com a l'Arare, no sé si em tiraria gaire aquest llibre. Estic, a més, amb un totxo que allò d'un amant diferent cada nit, rien de rien, que aquest em durarà mesos, i més si només tinc una estona per la nit per llegir. I en tinc tants de pendents, d'aquells que considero bàsics, que em fot por!

Bon diumenge!

euria ha dit...

A vera veí et refereixes al llibre? o a la realitat amb això que preguntes del pont dels jueus????? Si és pel llibre (q jo no l'he llegit però la meva germana si) doncs es veu que són els jueus els que els ajuden en un moment donat quan les tropes volen entrar a besalú. Apa, q vagi b!!

Sol solet ha dit...

El mes d'agost vam anar a passar un cap de setmana a Besalú i no me'n vaig saber estar de comprar el llibre.
No em va agradar. El trobo fàcil i com tots els d'ara: Els pilars de la terra, La catedral del mar, La clau Gaudi... embolica que fa fort i ja ens en sortirem, si cal retrocedirem o ens avançarem un segle o dos.
El que sí que és un plaer és visitar el miqué. El vaig trobar preciós.
He vist el teu perfil i coincideixo amb tu amb llibres preferits, El darrer blau, Cien años de soledat, però sobre tot en Camí de sirga, que considero que és el llibre que he disfrutat més llegint.

El veí de dalt ha dit...

Puji,
aquest es poleix en un cap de setmana.

Joan,
sí, que n'hi ha m´s ja ho sabia. El que creia és que no estaven sencers, com el de Besalú.

Rosa,
no entro a qüestionar com va la gent. Benvinguda al bloc, doncs.

Carme,
en dues baixades a Barna, te l'acabes.

Júlia,
ja, ja...! Ja t'agradaria oi? que s'hagués venut el teu tant com el seu? Encara el tinc pendent...

Te la mà,
doncs dona-li la mà la cosinet i enseya-li el país, que també val la pena.

Arare,
tot són lectures d'estiu que ara vaig ressenyant... No són ni recomanacions. Opino i prou.

Dusch!
Ara ja sé perquè et "banyes" tant, ti! Juàs! Quin "totxo" estàs llegint? Jo també en tinc un altre entre mans... A mi també "els amants" em duren mesos (que són els bons). Els d'usar y tirar, un cap de setmana.

Euria,
Gracies. Però ja ho sabia això. Que els jueus ajudin en una guerra als besalunecs re té a veure amb el pont. Ha estat una llicència literària de l'autor. Per això me'n fotia.

Sol, solet
benvinguda al replà. Coincidim, sí. Per mi, Camí de sirga deus ser dels cinc millors llibres que hagi llegit mai en català.

Duschgel ha dit...

À la recherche du temps perdu, en tinc per una estoneta.

Salut, bona nit i bona hora!

Caterina ha dit...

Doncs jo l'he començat fa uns dies tot i que encara no he tengut temps de llegir massa. Veig que ha decebut una mica als lectors tot i que no espero gran cosa d'aquest llibre, només el que es pot esperar en aquests tipus de novel·la i és que entretingui. Dius que el pont no el varen construir els jueus? Doncs li haurem de demanar a Gironell al seu blog el perquè del títol...