Toc, toc...aclariments veïnals i recordatori de la HV/2
- Toc, toc,...
- Si... Qui hi ha? (ella, des de l'altra fulla de la porta)
- Hola, sóc jo.
- (obrint-la de cop) Ostres, veí! Hola, què tal! Com anem?
- Bé, bé.
- Passa alguna cosa?
- No! Re, re,... que l'ascensor no va (segur que en Clint deu estar tancat amb alguna cobradora del gas a dins) i pujant esglaons he anat picant a cada replà...
- I això?
- Doncs, ejem... Avui quin dia és?
- Avui...un moment que penso...19 de desembre...no?
- I...?
- I..., doncs ara, no caic. Calia pagar alguna cosa? És el sant d'algú i ens l'hem oblidat(que estrany que la Jo Mateixa no hagi dit res)? Començaven les obres a la façana...?
- No, no... És que avui era el dia previst perquè el segon veí de cada escala li passés al tercer allò de la "histèria", dic, la història veïnal.
- Ah! És això! (amb cara de resignació)
- Ja, ja sé..., sóc una mica pesadet, oi? Però així us faig memòria, que aquests dies de fi de curs, Nadal, pares noëls, fira de santa Llúcia, regals de reis, sopars d'empresa, cap d'any i mil martingales... ja se sap. El cap ple de..,
- Cabòries? (fent cara de Montilla)
- Ja, ja,..sí.
- Ens estàs fent de comissari polític o "luz de gas" amb aquesta visita inesperada?
- Dona, no! Això...no, no és això companys, no és això! Diguem que d'"àngel custodi". Vaja, que no us adormiu gaire. O més del necessari. Tampoc cal anguniar-se...Si no podeu, doncs més endavant...Alguns ja sé que ho han fet córrer.
- Si alguns corren molt. I massa... I si no ho fem, després ens clavaràs la bronca, que ja et tenim filat.
- Glups!
- I a sobre, l'Alepsi amb allò del blocaire invisible...
- Sí, tu! Estem malats de bloc; dic, de blog (fent la "g" gutural)
- I parlant de malalts...què és això de la Nota informativa que m'he trobat a la bústia? - Una festeta de cap d'any. Ho has llegit?
- Sí.
- Està clar,oi?
- No.
- Esteu fatal, eh? Mira que ho diu claríssim. Demà-passat reunió al replà per veure com ha anat això del blocaire invisible.
- Pels que participeu, que jo no ho faig!
- Val, però de pas fem memòria de les hacvé (HV), i parlem del sopar-festa de cap d'any. - Festa-fotre, que jo sóc fora amb la iaia i els pitufos.
- Però pots venir més tard... Si vols...
- Ah si?!
- M'ho dius, i ja està.
- I s'ha de dur res?
- Si vols, sí. M'ho dius al correu. Ah! I envia'm una foto del que voldries dur.
- I faràs un collage pel rebedor de casa?
- Com ets! No dona, és per adjuntar a l'Acta.
- L'acte? Faràs l'"acte" amb les fotos? Sabia que estaves malat veí, però pelar-se-la amb fotos de jalar...
- He dit, l'Acta, amb "a", no amb "vocal neutra"
- Ah! Caram! És que com que sóc d'Àger, jo...
- En fi, que podríem celebrar plegats el cap d'any. Amb esperit nadalenc, com diu la Tarambana. . Ja, ja...esperit nadalenc...a qualsevol cosa li poses esperit, tu!
- Això.
- En fi, no prometo res veí; que vaig molt atrefagada jo i no estic per tants saraus. Que una té una edat...
- Idó! Si estàs de rechupete!
- Què dius?Que te chupe què?
- Ja, ja... En fi, que al menys t'ho he recordat...
- És broma, noi. No passis ànsia que ja saps que som un veïnat complidor i educat nosaltres.
- Bé, doncs ja saps...Apali! Siau!
(fent el gest de pujar l'escala però girant-se)
- I aquesta oloreta...
- És el sofregit! Ai, que se'm crema, tant de galejar amb tu!
- Què fas?
- Macarrons...(i veient la cara de pena del veí) Què en vols?
- Ostres! No sé... No tinc ningú a casa avui! Doncs...sí, si no é molèstia...Val
- És clar que no! Així m'expliques allò de Granollers, també... Una altra orgia, suposo...
- No dona! Que aquest són "serios".
- Com tu...
- Quan dormo, sí. (i sense traspassar el llindar).Una cosa abans...
- Què...em demanaràs relacions? Mira que també estic sola avui!
- No. Com ets! Només pensava si...
- Si què? Digues coi!
- Pensava si...si hauré de rentar els plats després...
- Va tira i calla, pesat!
__________________________
9 comentaris:
catxislà.... veí!!! fins i tot quan sóc al terrat fent les meves coses has de venir a donar murga????
que no saps que jo ja vaig complir amb les HV?
va... passa escales avall, plis... na mica d'intimitat, no?
petons i llepades... bufant!
Si aixo son veritables histories veinas i tant.
Vale, vale...
Però, qui ha fet sardines? Tota la roba estesa amb l'olor enganxada! HOMBRE YA!
No he rebut res encara! :(
Gatot,
val, val, ja et deixo sol; que encara m'esgarraparàs.
Striper,
ja veurem si la història és amb majúsucula.
Anna,
jo no, eh? I vale què? Véns o no?
Meta,
tranqui. Sé que la Crue va atrafegada; La setmana que ve et caurà.
Aquests veïnatge es va escampant d'escala en escala. Ets tu que t'has equivocat de pis? Sóc jo que m'he desorientat? Bé el cas és que he erbut per mail aquest diàleg tant mogudet i l'he penjat a Personatges itinerants. Ho havia de fer? Joi creia que el veí era un dels nostres personatges. Quin embolic!
Però que indiscret ets, Veí!! Ara tot el veinat n'anirà ple!
va tira i calla pesat !!!!
Carme,
NOOOOOR! Que la lies! Que no tinc l'ego tan pujat jo; per autoproclamar-me personatge! Que era un simple e-mail!
Veí,
no volia Violette...perdona'm!
Té,
fa un canutet?
Publica un comentari a l'entrada