De Calents i contents: "El 69"

Ella ja en va parlar al seu antic blog. Però avui ho faig jo i a viva veu. Bé, no és la meva; és la del Mestre Vigó (el 6) i la de la Brigitte (la 9) que llegeixen els textos d'aquell post conjunt fet a... quatre mans? dues boques? En fi, que no sé si val més llegir-los que escoltar-los.; perquè han quedat de conya (mal m'està dir-ho); amb efectes especials i tot. (Ments properes a la Conferència Episcopal, absteniu-vos).


Us deixo amb el meu:



I ara, amb el d'ella:



No sé, companys i companyes,... Espero que us hagi agradat. I si és així, ja sabeu que a "Calents i contents" us llegiran aquells posts encesos que els envieu al Racó del blocaire calent. Podeu escoltar les edicions anteriors.


I ara ve la pregunta:

Voluntaris/voluntàries per fer un trio? ;-)
______________________________________________________________

I pels que no tingueu altaveu, la transcripció a continuació:

(Ell, el 6)

Finalment he obert la porta. Hem entrat a batzegades dins la casa, giravoltant dempeus per les parets, de banda a banda del passadís. En el trànsit fins l’habitació anaven caient bolsos, jaquetes, bruses, sabates, pantalons... Tot ho fèiem apressadament, golosos, inquiets. T’he conduit a les palpentes fins la cambra. He encès l’aparell de música i Coltrane ha vingut a embolcallar-nos els cossos. Una llum tènue siluetajava el teu perfil a mig desvestir i un antic record ha vingut a trobar-me.

Et tinc davant meu. I el teu cos es una columna atàvica on m’escolo avall, frec a frec. Et llevo el tanga blau amb les dues mans mentre vaig ajupint-me fins quedar-me a la gatzoneta. Premo fort els teus malucs i m’amorro al teu sexe. El beso, llengotejo els teus llavis rellents; el borrissol de pèl que els coronen, separo el plec que amaga el punt extrem... L’olor que desprèn m’embriaga... Aquest engonal encatifat... La teva humitat se m’amolla a l’ànima.

Estàs encesa i et vull bullint. Vull que et cremis sobre el meu cap. Però m’agafes els cabells i m’obligues a alçar-me. Em beses àvidament i la meva llengua t’apropa el gust dels teus genitals. Els teus pits indòmits són el topall al meu encalç. Com m’hi agrada aferrar-m’hi! Com els masego, golafre!

M’atures. Dolçament em fas estirar sobre el llit. Després t’ajeus sobre meu; de genollons. Adreçada als meus peus. M’agrada tenir-te així, al meu damunt. Cavalcant-me de trascantó. La visió del teu cul esplèndid m’embriaga. Sempre he dit que una dona es justifica al llit. I sé que avui excel·lirem en la descoberta. M’adono que tenim l’alçada idònia per acoblar-nos. Avui jo faré de sis, i tu, de nou. De bell nou. Em retires els calçotets, donats ja per tanta espera. I entomes un sexe enardit, disposat al combat. El meu brivall és un bombó farcit als teus llavis. Noto l’escalfor del teu alè, cremat d’alcohol, que s’apropa inclement. Jugues amb els testicles mentre envoltes, salivant, la torre erecta, M’adono de seguida que saps com fer patir un home fins el límit, occint-lo de plaer. No hi ha cap pressa en el teus gestos. Amb una estudiada lentitud m’abaixes el prepuci; rogent, àcid, compulsiu. Sembla que vulguis descobrir on acaben tots els nervis. Punteges les seves parets, els replecs de l’escrot, la pell encetada de delit. Sento el batec del meu cor dins els teu bes acaramel·lat. On has après a llepar així? A estimar d’aquesta manera? Noto —i és com si ho veiés—, com es va fent la nit dins el teus llavis. Engoleixes de forma reposada el meu sexe que va desapareixent dins la teva boca. És un exercici d’anada i tornada lentíssim, com a mi m’agrada. La teva mà s’aferra a un ormeig que no li cal suport. Noto la teva respiració; alatrencada. I atures aquest bombeig de sang per llepar àvidament el gland, la línia divisòria que el talla en dos. Encertes el forat explosiu amb la punta de la llengua, una barrina en desbandada. Sembla que parlis amb cada centímetre de la meva pell. I jo, m’hi precipito.

I ara ja no és calmosament que te’m menges. Prems l’accelerador al mateix temps que jo he separat els teus llavis vaginals i apunto directament amb la meva llengua l’objecte del desig. T’arriba i ho noto. Em ve i ho sents. Fregues amb fruïció el membre erèctil, endurit febrosament. Engoleixes àvida, convulsa, sens respir; dins fora, dins fora; la mà puja i baixa; amunt i avall, amunt i avall; i amb ella, la teva testa l’acompanya. Voldria agafar-te el cap per guiar-te, però no em cal. Ets un pigall expert en els viaranys del plaer i jo t’ho agraeixo amb una besada llarga a la mareselva del teu ventre.

I m’abandono a tot. A tu. Em deixo fer mentre et xuclo, alhora, el botó convuls. El nostre és una amor carnívor, ferotge, inclement. I noto com em furgues el forat fosc de la reraguarda. Primer amb el dit petit. Després el mitjà. Noto com em trenco tot per dins. Saps com m’agrada també tenir dintre, burxant-me l’anatomia obscura.

Veig que ja no podré aguantar més; que em puja aquell conegut tremolor des dels dits dels peus cames amunt; a l’engonal; al baix ventre, al moll de l’os. Imparable. Impagable. Sé que d’aquí uns instants moriré en tu i penso si serà dins la teva gola. Res em plauria més. Et faig un signe inequívoc, però tu el rebutges. Segueixes afermant fort el membre i el tenalles amb els dents. Cremo per dins. El frec de fa una estona es torna una dansa lentíssima que tu sola compons... a l’espera del moment final... que m’arriba, m’arriba, oh, sí!, i em moro dins teu. I tot és un trencadís de músculs i llàgrimes, i crits guturals, de fera ferida. És fa la nit momentània que voldria per sempre. Sóc dat a tu, sens contemplança. I tu véns amb mi, alhora, amb un crit ofegat per la riuada blanquinosa que t’ennuega. Sóc un miratge tan sols. L’objecte del teu desig i per ell, em justifico.

Després ja només ens restarà estirar-nos l’un al costat de l’altre, acaronant-nos els cabells i les temples. I descobrir amb el tacte, l’estranya metamorfosi que opera al fons del nostre esguard, mentre ens acariciem els cossos amarats de suor, de tant de goig i de tanta ànsia compartida.

* * *

(Ella, el 9)

La impaciència se’m menja per dins. Ens desitgem i no tenim espera i per això ens hem apressat per arribar a casa teva. Però ara les meves mans busquen el teu cos amb avidesa i els meus llavis es mengen els teus, ensalivats i roents i no et deixen encertar la clau al pany.

Finalment has obert la porta i amb pressa l’hem tancat darrere nostre. M’encens i ho saps. Fas anar les paraules amb la mateixa destresa que els teus dits ressegueixen el meu cos traient-me la roba, que ha anat quedant estesa pel passadís, al costat de la teva. Poca roba ens queda damunt la pell quan m’has fet entrar a la teva cambra, només banyada per una llum tènue. De seguida Coltrane ens ha vingut a rebre, ho esperava, sé que t’agrada.

I aleshores ha arribat aquell breu instant de calma, just abans la mar no es desferma: m’estic dempeus mirant-te, el cor em batega cada vegada més fort a mesura que t’apropes, i en sentir les teves mans damunt els meus malucs, tanco els ulls. Puc notar els teus dits com agafen les tiretes del meu tanga blau i el fan lliscar avall mentre t’ajups al meu davant. El teu alè... Puc notar el teu alè calent damunt del meu sexe i tot seguit la humitat de la teva llengua que ressegueix amb avidesa els plecs dels meus llavis, ara ja ben humits.

Estic encesa, i no et deixaria parar, però et faig alçar agafant-te suaument pels cabells. Els meus llavis reben els teus amb desig, impacients per assaborir el gust del meu plaer. I mentre les teves mans s’aferren als meus pits, jo et guio fins al teu llit. T’hi faig estirar. Avui tu faràs de sis i jo faré de nou.

Sota els calçotets es mostra el teu sexe inflat, dur. El beso per damunt la roba tivant i seguidament l’allibero amb delicadesa, enretirant l’ultima peça de roba que el retenia. Ara sí, ajaguda de genolls al costat del teu cap, faig passar una cama pel teu damunt, mostrant-me, oferint-me, perquè puguis continuar el que un instant abans jo mateixa he aturat.

M’agafes per les cuixes, amb les mans fermes, abaixant-me fins que quedes amorrat al meu sexe. Primer la teva llengua el recorre sencer, plana, des de l’entrada de la meva cova, com qui assaboreix un dolç gelat, lentament, xuclant-lo suaument en arribar al final del recorregut, damunt del botonet inflamat i roent de desig. La teva llengua es transforma en ariet i em penetra el cau, prement les seves parets, recollint-ne la mel. I tot seguit en surt per fer cercles damunt del caputxó lluent i inflamat, i deixar pas a uns dits juganers i destres que, com músic expert, fan sortir les millors notes del meu cos. Tempto el teu estret forat amb el meu dit petit, poc a poc. Dubto al principi però t’agrada i insisteixo. El teu plaer és el meu plaer.

El que fins ara havien estat moviments suaus, lents, calmats ara es precipiten. Començo a sentir aquell dolç formigueig que m’envaeix, preludi del plaer màxim. Les teves llepades, cada vegada més intenses, més ràpides, em porten al límit. No voldria que paressis mai i a la vegada no ho puc resistir. Ho endevines i m’agafes més fort pels malucs, m’engrapes el cul, conduint-me cap a tu, amorrant-te encara més fort al meu sexe que bull, devorant-lo com una fera afamada. I alhora noto la teva tensió, sé que estàs a punt, com jo. I m’avises. Però mantinc com puc el teu sexe enardit dins la meva boca, encerclant-lo fort amb els llavis, dins fora, dins fora, agafant-lo amb la mà, amunt i avall, amunt i avall. I em llepes, em xucles, ràpid, fort, intens... i em moro, m’abandono, em deixo anar. Tota la tensió s’allibera convulsa, explosiva, i com focs d’artifici omplint el cel i encegant-nos, el formigueig ha envaït tot el meu cos. Les sacsejades es descontrolen i ofego un crit de plaer, amb la teva llet que m’omple, que em crema gola endins.

A poc a poc els teus dits alliberen les meves natges i una de les teves mans es passeja subtilment pel meu sexe, tot just un carícia quasi imperceptible. Somric a la vegada que una llàgrima de felicitat em regalima galta avall i em regalo uns instants per gaudir de l’olor del teu sexe i fer-li un últim bes, abans d’alçar-me.

Mentre m’estiro al teu costat, beso el teu cos, veí del meu. Les respiracions feixugues es van calmant a poc a poc. Tanco els ulls i ens acaronem els cabells, conscients del que hem viscut. I els nostres cossos descansen, amarats de suor, de tant de goig i de tanta ànsia compartida.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: