7 d’abril de 2008

Totes sou Eves...de supermarché!

«La Contra» de La Vanguardia i o «L’Entrevista» de El Periodico són un niu de posts en potència. En aquest cas, és el comentari que em motiva és l’entrevista que la Garcia Melero (alias, la Mirada de peix bullit) va fer a l’Eva Herman, una periodista i presentadora de la televisió alemanya que ha escrit El principio de Eva, ja fa uns dies. I quins és aquest principi? Doncs que les noies esteu perdent a marxes forçades la vostra feminitat i els dots casolans inherents a la condició femenina. Ja fa temps que us ho dic pel replà i no em voleu escoltar...

Fa temps que em demano com és que ningú ho deia amb aquesta claredat germànica. Al final he trobat la clau de volta en la veu de la Herman (que ve de germànica, serà, no?): «Si l’home es veu obligat a realitzar feines de casa [...] pot tenir problemes psíquics». (Això ho diu ella; i no em coneix!) Ara entenc d’on vénen els meus mals de caps! Ho endevineu, oi? Doncs de rentar els plats cada dia, collons!

La noia reclama tornar a les feines originals de la dona, que no és cap altre que procurar el benestar dels fills. (I del marit, jo afegiria!) És clar que per salvar els plats (valgui la metàfora redundant), diu que les dones que féssiu de mestresses de casa, hauríeu de cobrar un sou. Digues-li beneita!

Ara bé, que la Melero també es guanya el cel amb les preguntes que fa (a mi, aquesta noia d’ulls bullits i pentinat retro no em fa precisament feliç). Diu la xicota: “Està en contra de les guarderies?” Intel·ligent pregunta. Ja hi som. En la ment dels periodistes el concepte de guarderia està molt arrelat; no el de Llar d’infants. Ja ho veieu: “guardem” els nens, no els portem a educar (o a ajudar a educar-los). Però no és aquest el cas que ens ocupa. El cas és que la Herman em dóna una altra repsosta als meus neguits: «[Si duus els fills a una guarderia] Un nen no crea vincles afectius amb els seus pares, quan siguin grans, aquest hauran de treballar molt per recuperar-los». Coi! Ara entenc també perquè el meu fill gran, adolescent pavero, quan li parlo del secrets de la vida, li entra per una orella i li surt per l’altra! Arrrg! El vaig dur de petitó a una llar d’infants. Craso error, doncs!

En fi, que tot plegat m’ha fet recordar aquell gran Manual (hauria de ser de lectura obligatòria a l’ESO i en totes les discoteques rurals) editat per la Secció Femenina de la Falange Española y de las JONS, el 1958 (les negretes són meves) : Economía doméstica para bachillerato y magisterio. Un llibre de culte...


"Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo. Especialmente su plato favorito. Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero.

Prepárate: retoca tu maquillaje, Coloca una cinta en tu cabello. Hazte un poco más interesante para él. Su duro día de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es proporcionárselo.

Durante los días más fríos deberías preparar y encender un fuego en la chimenea para que él se relaje frente a él. Después de todo, preocuparse por su comodidad te proporcionará una satisfacción personal inmensa.

Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de lavadora o aspirador. Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu deseo por complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos. Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti. Intenta, en cambio, comprender su mundo de tensión y estrés, y sus necesidades reales. Haz que se sienta a gusto, que repose en un sillón cómodo, o que se acueste en la recámara. Ten preparada una bebida fría o caliente para él. No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o cuestiones su juicio o integridad. Recuerda que es el amo de la casa.

Anima a tu marido a poner en práctica sus aficiones e intereses y sírvele de apoyo sin ser excesivamente insistente. Si tú tienes alguna afición, intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las mujeres son triviales comparados con los de los hombres. Al final de la tarde, limpia la casa para que esté limpia de nuevo en la mañana. Prevé las necesidades que tendrá a la hora del desayuno. El desayuno es vital para tu marido si debe enfrentarse al mundo interior con talante positivo.

Una vez que ambos os hayáis retirado a la habitación, prepárate para la cama lo antes posible, teniendo en cuenta que, aunque la higiene femenina es de máxima importancia, tu marido no quiere esperar para ir al baño. Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama... si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu pare es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar. Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte.

Sobren (o falten?) comentaris....


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

17 comentaris:

Núria ha dit...

Deixa'm ser maleducada, però m'ha entrat la mala llet. El text final és brutal, ja l'havia llegit altres vegades, però la Herman es cobreix de gloria arcaica. Sap en quin segle viu? Ja sé que és una xorrada, però em pregunto si té home i fills... pobrets.

Joana ha dit...

Doncs falten comentaris... però no vull ser mal educada de bon matí!.
Per cert, per el mal de cap... aspirines! :)
Un petonet

Toy folloso ha dit...

S´albira una gran collita de comentaris.

Robertinhos ha dit...

he llegit la entrevista...sobta, perquè en pocs dies no és la primera que sento. També vaig llegir la que deia que tindre fills era un error.

en fi deixo espai per a totes les opinions, però crec que la feminitat no està renyida amb el rol de la dona actualment...altra cosa són els problemes psíquics que pateixen els homes fent feines de casa! JAJAJAJA

Arare ha dit...

Arare non comment.
(grrrrrrrrrrrrr)

zel ha dit...

Saps què, veí? Això ho vaig enganxar al taulell de la sala de profes quan les tan parlades crítiques a dur o no mocador, que s'emparaven en el masclisme i la dominació al món àrab...és que fa quatre dies que encara hi erem, nosaltres... i sisplau, no m'ho facis tornar a llegir... petonets...

Striper ha dit...

Jo no se si el devantal de la foto deu ser molt practic per cuinar.

Anna Tarambana ha dit...

Si la definitat d'una dona depen de les seves tasques, perdona, però quina merda de dona és!!!

Rita ha dit...

Tenies ganes d'excitar-nos a totes eh.... grrrrrrrrr!!!!!

El veí de dalt ha dit...

Núria,
la Herman aquesta deu ser neonazi com a mínim!

Joana,
renega una mica, dona!

Toy folloso,
m'encanta provocar!

Robert,
jo estic de psiconanàlisi permanent!

Arare,
ja ho has fet!


Zel,
no cal que et torturis!

Striper,
però tu mires el davantal? Estàs fatal!

Anna,
perdonada dona! Però jo no ho he dit això!

Rita,
m'encanta excitar! Juàs!

Trina Milan ha dit...

jajajajajaja.....veí...has descobert que hi ha extraterrestres finalment!! després de tants anys esperant l'avistament de persones d'altres planetes en el nostre vet aquí que aquestes dues "dones"?i/o "éssers", entrevistats als diaris ens han proporcionat la prova fefaent de que sí, hi ha vida extraterrestre i jo afegiria, extrasensorial que ens envolta...premi per a les periodistes que les han trobat...el que no entenc és com no ho han publicat a Muy Interesante o al programa del tio aquell ...com es diu?...si home..el de Cuatro?....sí..l'Iker Casillas..no?

Té la mà Maria - Reus ha dit...

als homes ja ens estaba bé, no ?

Duschgel ha dit...

A la Hermann li recomanaria que no escrivís, doncs, que no es cosa de dones, que calli i que es foti a rentar i a fer d'esclava del marit (si en té, que en tal cas, m'agradaria saber què en diu ell d'ella!).

Hosti tu, serà per això que ara hi ha tantes dones alemanyes que han tornat al seu "paper tradicional" i que no paren de tenir crios? Jo sóc una persona adaptable, però no idiota!!

Duschgel ha dit...

Acabo de llegir a l'enllaç que poses que està divorciada! Aiiiii, mala muller! Juàs!

El veí de dalt ha dit...

Trina,
l'Iker aquest no és futbolista?

Té la Mà,
als homes, ens està tot bé...però elles no ho saben encara.

Dusch,
a veure si ara se t'empelta el "mal almenany"! Juàs!

Trina Milan ha dit...

Veí,
ostres! sí jajajajaja...és que l'altre em sembla un veritable fantasma...fins demà no?...

Antígona ha dit...

Puajjjj!!!! Vomitivo, veí, auténticamente vomitivo. A esa Hermann la colgaba yo del palo más alto, ¡sin concesiones!

Llámame bestia, pero es que cosas como ésta sacan al ogro que llevo dentro. ¡Que es de armas tomar y carece de piedad alguna!

Mañana me paso de nuevo a ver tus nuevos post, que con éste hoy, la verdad, se me han quitado las ganas de seguir leyendo, no me vaya a pegar otro susto semejante.

Para ti, ¡un beso!