18 de desembre de 2011

De lectura (112): El Asedio, d'Arturo Pérez-Reverte



“Hay eficacias que sólo se alcanzan con el miedo” (p. 233)

“Un cazador queda marcado por la caza que practica” (p. 643)

“La obsesión acompañada de sensibilidades extremas, genera monstruos” (p. 712)

Novel.la negra disfressada d’històrica.

Cadis, 1811. A Espanya es lluita contra la invasió dels exèrcits napoleònics.  I a les colònies de a Sud-amèrica (Veneçuela, Rio de Plata, Nueva Granda,...) es lluita per la independència de la metròpoli. La ciutat andalusa està encerclada i és un bastió inexpugnable a la quals els canons francesos posen setge; sense gaire resultats. “Barcos de diversas banderas van y vienen ante la mirada impotente de los artilleros imperiales, la ciudad sigue comerciando con los puertos españoles rebeldes y con medio mundo, y se da la triste circunstancia de que viven mejor abastecidos los sitiados que los sitiadores.” (p. 27). Intramurs, es viu una situació de sobrepoblació (són prop de 100.000 habitants) sota un neguit control·lat i el règim de l’especulació i l’estraperlo. Els diputat de les Corts ) al convent de Sant Felip Neri) està redactant una nova Constitució, de tall clarament liberal. Por eso trabajo en una Constitución buena para ambas orillas, que haga hombres aquí y allá. Que ponga coto a los privilegios de una aersitrocrácia ociosa, una administración inútil y un clero excesivo y a  menudo ignorante.” (p. 376)

Però als carrers de la ciutat es lliuren altres batalles. Com la recerca que farà el comissari de policia, Rogelio Tizón del sàdic assassí de noies joves que les mata, escorxades, a cops de fuet; en racons obscurs de la ciutat on, a més, poc després, acaben per caure els obusos franceses. El lligam entre víctimes i assassinats porta de corcoll al comissari. Els bombardeigs i els assassinats, tracen sobre la geografia de la ciutat un escenari de dubtes, intrigues i temors. “El puerto y el mar tienen mucho que ver. Abierta al comercio mundial desde hace siglos, la ciudad disfruta de uan tradición cas liberal, en al que también se educa a muchas jóvenes de famílias acomodadas.” (p. 419). Un escenari que sembla un tauler d’escacs on es mouen els protagonistes de la novel.la; uns amb paper de cavall, altres de peons, altres d’alfil. I qui és el rei? El setge mateix. Un tauler fet de vòrtexs, d’angles invisibles on l’aire s’estanca i el temps sembla aturar-se i que l’assassí sembla discerfnir. Un aire i un temps que són el preludi d’un assassinat o d’un bombardeig, quan no, totes dues coses alhora. Hi ha un vel de sobrenatural en tot pelgat.

Aquest rerefons acabarà per entrellaçar els protagonistes de la novel·la. Una novel·la coral, a la que ens té acostumats Reverte:  el comissari, un home corrupte i brutal; Lolita Palma, l’hereva d’una important casa comercial gaditana, culte i soltera; un intrèpid capità de vaixell, Pedro Lobo, home sec i auter, de pocs escrúpols i que navega sot patent de cors a ordres de Lolita Palma, amb el seu tinent fidel Ricardo Maraña; Gregorio Fumagal, una taxidermista misantrop que treballa d’espia per l’enemic; Felipe Mojara un saliner, caçador furtiu i valent guerriller, que ajuda a les tropes espanyoles en cops de mà rere les línies enemigues; i finalment, un artiller francès, Simón Desfosseux, home metòdic i compromès amb la seva bandera i el seu ofici. La novel·la té dos eixos paral·lels: el bombardeig i els assassinats, que acabaran per confluir. Cada capítol és l’escena d’un dels personatges i, de forma coral, fan confegint els seus lligams.

Reverte és un autor que s’extasia (i es perd) pels detalls. Quan descriu un bombardeig, fa un tractat sobre balística i matemàtica militar; quan parla dels vaixells, sembla que desplegui una carta de navegació i un manual d’arquitectura naval; si parla de taxidèrmia, el tractat és sobre fauna i química;... Un excés, vaja.  Amb tot, la profusió de detalls ajuda a emmarcar l’ambient i el modus vivendi de la societat gaditana del moment. La descripció literària de la ciutat ajuda a situar la trama. I el fotimer de termes nous que he après, un regal! Ara bé, no ens calen diàlegs tan llargs per  fer avançar l’acció.

En definitiva: llibre amè, però massa llarg pel meu gust (sempre penso que amb menys es pot dir més), el llibre explicà el final d’un moment històric i el destí tràgic d’uns personatges que viuen al límit. El seu destí és el final d’una època. Després del setge, res serà el que era.

Pérez-Reverte, Arturo. El asedio. Ed. Alfaguara, Madrid; 725 p.

Puntuació: 6/10

Totes les lectures ressenyades pel veidedalt, AQUÍ

1 comentari:

el paseante ha dit...

Aquest autor em fa mandra. I el seu compte corrent, enveja.