6 de febrer de 2013

De cinema(dinou) : Una pistola en cada mano




"¿Una disfunción eréctil? ¿Dónde?"

Que els homes entrem en un pou de despropòsits i en una crisi de valors a partir dels quaranta és tan sabut com que «que un home solter, posseïdor d’una gran fortuna, ha de prendre esposa per força» que és el que escrivia Jane Austen a l’inici dels seu Orgull i prejudici. Un títol que també s’adduiria en aquesta pel·li.

Els pobres protagonistes no és que tinguin cap fortuna per dilapidar en psiquiatres, sinó més aviat un munt  de maldecaps propis del declivi hormonal masculí: quan ens adonem que ja no som el centre gravitori de l’univers ni hem acomplert cap dels somnis que ens havíem marcat d’adolescents. Bé, casar-te i tenir fills, sí. Però total perquè? Per què la parenta et foti el salt i els fills no et fotin ni cas? És quan veus que els joves que vénen darrera et fan fora de la manada i et fixes més en el culet de les de vint anys que en els de la nostra quinta. Patètic. El que passa és que a mi el declivi hormonal  ja em ve de lluny i està superat. Per això sempre estic jove i pletòric. La pel·lícula, valgui al redundància, no va per mi.

La veritat és que Cesc Gay (colló de cognom!) té el vessant femení prou desenvolupat com per dir que és un artista fi. El noi, la clava. El seu cinema o almenys el que he vist del seu cinema (el final recorda enormement “En la ciudad”)  sempre gira sobre el mateix; que és el que realment ens preocupa a les persones (homes i dones) de pro:  “Què collons estic fotent jo aquí?” Doncs això: quan ho sàpiga, us ho dic.

Si fos jo director, ja us dic que parlaria d’altres temes més prosaics. Però està bé que de tant en tant, com a element díscol, et fotin un clatelladeta pel darrera per veure com de puerils i mesquins podem arribar a ser la raça masculina. Tot culpa d’elles, les veïnes, és clar.

Que a més  això t’ho expliquin uns  actorasus de la talla de l’Eduard Fernández (quina manera de mirar que té el paio), del Darin o del Luis Tosar (el seu duel interpretatiu al parc –el Turó Park, crec—  és per mi, el millor de la peli), o el beneit del Jordi Mollà, té el seu inri. I el més hilarant, quan  Javier Cámara  declara el seu amor a una ex, embarassada de nou –sense ell saber-ho— per la parella de torn. Pobre noi! Li hauria deixat la meva espatlla per plorar. I és que una pel·lícula que comença amb un Leonardo Sbaraglia baixant plorant d’un ascensor ja marca línia. En fi, aneu i opineu.

Certament, una peli molt recomanable. Si aneu amb un amic, celebreu després en un bar el fet de no ser els únics dropos que els  passen les coses que la peli explica (jo també em rento els genitals a la pica abans de).  Si aneu amb la parenta, negueu tot el que heu vist per falaç i exagerat. Si aneu amb l’amant, reclameu de seguida el seu incondicional altruisme al llit. Si aneu sols, deixeu escrit un epitafi. I si aneu amb la filla –com jo- digueu que no heu entès res i que era millor haver ant a veure “Lo imposible”. Que per cert, podria ser també el títol d’aquesta peli.

Jo vaig a recarregar l’arma que sempre duc sota l’infern de l’americana.

L’altra, l’amago per ocasions especials.

PS
Per cert, avís als despistat: no és un western

11 comentaris:

Carme ha dit...

Estic d'acord amb tu, força recomanable. Em va agradar, vaja, que no està malament. Actorassos del tot...

Glo.Bos.blog ha dit...

Bona. A mi m'agraden molt les peli-cules corals, i aquesta té uns actor magnífics.
El que més em va agradar a mi va ser l'Eduard Fernández.

el paseante ha dit...

Encara s'hi pot fumar al cinema?

pons007 ha dit...

no se no se, encara no estic convençut, has d'afegir alguna cosa més.

viu i llegeix ha dit...

veig que apart de llegir El jueves, de tant en tant vas al cine. Crec que la última que vaig veure era en blanc i negre... ja hi han posat colors a les pantalles?

El veí de dalt ha dit...

CArme.
cert.

Glo.bos,
tots estan prou bé. El Fernández, en la seva línia.

PAseante,
porros, només.

Pons,
que la Candela Peña està boníssima?

Viu,
no serà tan...! O és que només mires llibres, tu?

SU ha dit...

Veí,

I la teva filla, et va creure? I a ella, li va agradar?

Com a tu, m'interessen molt les dones i les seves opinions, ésclar!

Tonàs!

SU

fra miquel ha dit...

No dius res d'elles!
Jo hi tornaria ni que fos per tornar a veure la Leonor Watling (Deus de l'Olimpi! Què guapa!) O a la Candela Peña. La Clara Segura està genial i tampoc desmereix la Cayetana Guillén.
I el que expliquen dels homes... Apa! Nosaltres no som d'aquesta mena... Oi? Veí ;o)
Abraçada

El veí de dalt ha dit...

Su,
La meva filla sempre em creu... ;-)

Fra,
Elles no saben el q tenen, a vegades semblen cegues!

rits ha dit...

A la llarga llista de pendents, que no sé si podré anar-hi, crec que ja no està en cartellera. Ais...

Gemma Sara ha dit...

I si ets dona i vas amb una amiga, sortiràs mirant de decidir quin dels homes que coneixes hi surt més ben reflectit...