21 de març de 2014

De la carpeta del veí (27): Fred indòmit

El 17 de març va ser el Dia de la Poesia Catalana a Internet (posats a inventar dies, oi?). El 19, va ser Sant Josep (aquest no és cap invent). I avui, 21 de març, el Dia Mundial de la Poesia. Prous motius perquè en parli, no?

Doncs mira, per partida doble:

Poso primer uns versos que he trobat per allí i que s'adiuen amb l'esperit del veïnat. Són del Carles Hac Mor, un franctiradors de llarga trajectòria. Potser el darrer dadaista.


I després, pujo a les golfes (no, no vull dir que em pugi al pis a noies de vida libidinosa), no; vull dir que vaig al quarto dels mals endreços de dalt, remeno   per la Carpeta del veí, i us poso un dels meus poemes. Àpali.



Fred indòmit


Em dono al mar
inclement i eteri,
rostolls de pedra encesa.
La figura del teu rostre 
s'emmirallen en una festa 
de llargues cintes blaves.
M’enfonso en un bosc espès
dels rínxols indomables
i el vent atàvic, ignominiós,
em perboca vells adagis.

Sé que del fred m'arribarà 
l’esgrafiat del teu nom.

Em dono al mar, sí;
i per ell salpo de nou
sense còdols a les mans
ni atzucacs a les genives.

I ara, silenci endins, pregunto:
“I doncs, d’on ve 
aquesta remor de cendres…?”


4 comentaris:

fra miquel ha dit...

A mi no em cal retornar al desordre. Crec que ja hi sóc... com a natural ;o)

Que passis un bon dia de la poesia, doncs. Poeta!
Abraçada

El que em passa pel cap ha dit...

Per molts Sants, poeta!

Elfreelang ha dit...

poesia i poesia, tens una bona carpeta farcida de poemes i versos

Gerònima ha dit...

:)
Tens una bona carpeta!
:)

Bon diumenge!