8 de setembre de 2008

De post veïnals recomanats (2): posts que m'han agradat

No és que m'agradi donar premis (però sí que me'n donin, eh? Digueu-me tonto...). Però sí que m'agrada recomanar allò que m'atrau: llibres, pelis, indrets, records, situacions... i és clar, blogs i posts. Ja ho he fet un cop i seguiré fent-ho de tant en tant. En poden ser molts; però vaig a poc a poc. Aquest cop uns assenyalo tres. Un de guarrindongo, un d'espetarrant i un de captivador.

1. "Tios amb parella, no gràcies!" De la Lucrecia de Borja. Una xiqueteta que ha arribat amb empenta; des del País Valencià, dient les coses clares, anant al fons de l"assumpte" i sense pèls a la llengua (Bé, potser algun li'n queda de tant en tant després de tanta fruïció). Aquí tracta el tema sempitern de l'"altra". Però m 'agrada el tarannà que s'hi veu.

2. El cuentu del Patufot, de l'inclit Zincpiritione del blog La iaia té caspa. Un paio que no deixa mai de sorprendre'm. Ni a mi ni avosaltres, segur. I mira que miro blogs, jo. En podria escollir molts de posts seus. La seva sèrie s "Què es Catalunya?" no té desperdici (hi ha algun polític intel.ligent que li sapigués treure putna la llapis? No). Una sèries de posts per conèixer el nostre país des dels vessants més inversemblants. Una combinació única de sentit de l'humor, intel.ligència cínica i una certa dosi de mala llet. Del milloret que corre per la catosfera.Escullo aquest post per que s'hi sintetitza el que és el Zinc: una mirada desimbolta a la tradició del país, un amor desmesurat a la Marina Rossell i un donar la volta a la realitat pel cantó més imprevisible. Poseu una mica de caspa a la vostra vida, caram!

3. "Grietas", de Antígona, un nom que ja promet, autora de La cólera de Aquiles. Una filosofa de la vida quotidiana que pot fer dogma de la seves apreciacions. Segur que li emprenya que li digui això... Escriu en castellà. Quan la llegiu, aneu amb temps. A voltes, els comentaris superen el mateix post! Cada post seu és un cop directe a la hipòfisi, que et trasbalsa i et commou. Pot costar de seguir a cops; però mai surt amb les mans buides del seu cau. Aquí, els escarabats són quelcom més que les pors que ens sotgen arreu. A mi em té enamorat.


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

2 comentaris:

Zincpiritione ha dit...

Benvolgut veí, amb llàgrimes d'emoció i pell de gallina us dono les més sentides gràcies per tot aixòs tan bonic que dieu sobre un servidor!

La Marina Rossell, molt, molt no me l'estimo, vale, però és que... aixxxxx, quina ràbia que fa! Visca el feliuisme i NEM PER FENYA!!!!!

El veí de dalt ha dit...

Zinc
suposo que éreu al Liceu, ahir al vespre,oi?