14 de desembre de 2006

Memededicatòries blocaires (la 1a)

Fa just tres mesos que he començat això de la febre blogera. Porto uns 60 posts escrits. He rebut unes 1.000 visites. He deixat un centenar llarg de comentaris perduts per la catosfera (com Toni Ibañez dixit). Cada dia em miren entre 40 i 90 blocaires dels quals mitja dotzena em deixen els seus comentaris. M'estic fent, a poc a poc, un lloc entre vosaltres, doncs. I a l'inrevès. Fins i tot he rebut un comentari des de Cancún (al.lucina pepinos) i des d'Astúries!

M'han convidat a fer memes (tres; i feliç de fer-los) i jo he fet fer el "memo" a d'altra gent (deu, ho sento). Ara mateix m'acabo d'assabentar que algú ha pensat en mi. I m'ha agafat mig escrivint això. Precisament quan estava pensant en dedicar-me una memehistòria a la meva salut i a la meva major glòria. Així, sense timidesa i sense angúnies.

I a compte de què? Doncs perquè m'agrada imaginar QUÈ hi ha i QUI hi ha darrera cada bloc. Qui hi ha darrera de certs títols i autors, algun cops prou evidents que en sabem cognoms i barris on trobar-los (Júlia Costa, Antoni de la Hoz, Frederic Mayol, David Madueño, Jordi Pujades, Tina Vallés), d'altres amb noms corrents però amb rerafons encantadors (Antoni, Joan, Joana, Txell,...) o noms poèticament musicals (Adagio, Elur, Yrun, Chelzee, Sdilia ). D'altres són sobrenoms ben peculiars (Alepsi, Clint, Jauss, Jaka, Jbauer, Home sobrer, Onix, Tondo,.....) dels quals, algun cop en sabem el motiu (Arare). Hi ha d'enganyosos per qui suposo hi haurà darrera (Cruella, B-162). Alguns em semblen plaents per honestos o compromesos (Abogada en BCN), d'altres, em sento proper per edat (Pd40) i afeccions (L'Avi)..., D'altres, descaradament "pecaminosos" (Mireia, Rosae, Gatot, Candela, Teresa,..). Si hi ha fins i tot de fets a dues mans! (Waipueduca, La Cuca al cau). I a dos idiomes (Arare, Nòmades, ...) Hi ha d'enigmàtics, dogmàtics o irreverents (Chamb, Denke, Dessmond, Farlopa, Williams,...) I podríem combinar epítets i apelatius entre ells. Hi ha qui mostra el rostre i d'altres que els mig amageun (Ignasi). I n'hi ha de tímids i hipertímids o que juguen a l'engany i l'equívoc. Molts sou de Barcelona, però també de Tarragona, Reus, Olot, Vilassar, Palamós, Girona, Blanes,... És com tenir coneguts a tot arreu. Però per la mateixa regla de tres, ningú (o quasi ningú) sap re de mi, llevat el que us he dit: que visc a dalt, que tinc uns veïns mogudets, fills i muller, que m'agraden els llibres, la música dels 70's-80's, el jalar, el sexe,...(òstia! com a tothom, joder, si sóc més normal que un chupa-chups!).

Per això, perquè sempre m'ha agradat fer volar coloms i marejar la perdiu, m'otorgo una nova tasca . Com que no tinc cap desig especial (per ara) de saber qui hi ha darrera de cada bloc, tinc la llibertat d'imaginar-vos a partir del que aneu escrivint, del que vaig llegint, del què opinen la resta de vosaltres de vosaltres mateixos i deduint, a la meva manera, com deveu ser. És divertit. I és innegable -no m'enganyeu!- que tots ho feu en més o menys mesura (a banda dels que ja us coneixeu personalment). Com que sóc home (ho teníeu clar, oi?) i això del sexe sentit -vull dir, del sisè sentit, en què estari jo pensant!-, no el tinc gaire desenvolupat (el sisè, no el sexe, s'entén). potser l'erro. A l'igual que quan llegeixies un llibre i t'imagines com són els personatges, jo m'atorgo la podestat d'anar dedicant un pensament a aquells veïns del replà que més em plaguin. Serà una imatge (visual, poètica, musical, literaria,...) personal i, per això, potser equivocada. Ja m'excusareu si és el cas. I si no, dues fulles.

Tot això ho tenia pensat per més endavant, però una estranya coincidència (com tot a la vida) m'hi ha abocat. Per una cançó que acabo d'escoltar fa una estona, per un meme que he rebut de Robertinhos i un bloc que acabo de llegir (el de l'Oriol) se m'ha descabdellat el pap i se'm desfà l'encanteri als dits.

Val. Penjo doncs (i acabo ja, que vaja "taladro" us estic deixant anar!), una cançó que quan l'he sentida aquesta tarda, m'ha fet pensar immediatament en algú de vosaltres. La Candela. Faig el meme encomenat i se la dedico a "Ella". La lletra està transcrita i podreu veure els tres primers versos.

Ara és una cançó. Demà serà una frase de les que tinc escrites en mil llibretes. Demà un vers que trobaré a l'atzar. O una escena d'una peli. O una situació còmica que viure o m'explicaran. O una cnversa pescada al carrer, a la feina, al metro. O una frase o un pensament cèlebre. Ja veurem... Aniré trobant-vos. No us buscaré. Us trobaré. I això serà llarg, eh? O sigui que no sigueu gelosos/es, ni impacients. Aniré deixant memes a cada bústia vostra a mesura que em vagi bé. I m'abelleixi. I m'abelliu. Però per algú havia de començar, i aquesta noia (com tots vosaltres!) s'ho mereix.

A més, veig que avui està enfada amb si mateixa. Així l'animem.

Va per tu, Candela.



powered by ODEO


"Ella"
BEBE (al disc Pafuera telarañas)



Ella sa cansao de tirar la toalla
se va quitando
poco a poco telarañas
no ha dormido esta noche
pero no esta cansada
no mira ningún espejo
pero se siente to’ guapa.
Hoy ella sa puesto color en las pestañas
hoy le gusta su sonrisa,
no se siente una extraña
hoy sueña lo que quiere
sin preocuparse por nada
hoy es una mujé
que se da cuenta de su alma.
Hoy vas a descubrir
que el mundo es solo para ti
que nadie puede hacerte daño,
nadie puede hacerte daño.
Hoy vas a comprender
que el miedo te puede romper
con un solo portazo.
Hoy vas a hacer reir
porque tus ojos se han cansado
de ser llanto, de ser llanto…
Hoy vas a conseguir
reir tanto de ti
y ver que lo has logrado que…
Hoy vas a ser la mujé
que te dé la gana de ser.
Hoy te vas a querer
como nadie ta sabio queré.
Hoy vas a mirar pa’lanteque
pa atrás ya te doy yo bastante
una mujé valiente,
una mujé sonriente
mira como pasa.
Hoy nasié la mujé perfecta que esperaban
ha roto sin pudore las reglas marcadas.
Hoy a calzado tacone
para hacer sonar sus pasos.
Hoy sabe que su vida
nunca mas será un fracaso.
Hoy vas a descubrir
que el mundo es solo para ti
que nadie puede hacerte daño,
nadie puede hacerte daño.
Hoy vas conquistar el cielo
sin mirar lo alto que queda del suelo.
Hoy vas a ser feliz
aunque el invierno sea frio
y sea largo, y sea largo…
hoy vas a conseguir
reir tanto de ti y ver que lo has logrado…
Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti
que nadie puede hacerte daño,
nadie puede hacerte daño.
Hoy vas a comprender
que el miedo te puede romper
con un solo portazo.
Hoy vas a hacer reir
porque tus ojos se han cansado
de ser llanto, de ser llanto…
Hoy vas a conseguirreir tanto de ti
y ver que lo has logrado, ohhhh…






18 comentaris:

Anònim ha dit...

Una cantant, Bebe, que em va agradar des del primer moment en què la vaig descobrir, més que res, perquè - com qui no vol la cosa- deixava anar pensaments que tote tenim moltes vegades. I era exactament això: espolsar-se les teranyines.

De tot el CD em quedo, però, amb aquella que diu "Malo, malo, malo eres"...

Molt bona idea la teva, veí. Endavant! (esperarem el nostre torn i no ens posarem gelosos, hehehe)

Un petó mariner.

Arare (per si no em deixa)

Puji ha dit...

Doncs sí que fa pensar en la Candela, sí.

M'agrada la idea, veí. Tots tenim una imatge de cada blocaire i és una bona manera de fer-la pública. Ara, t'espera una feinada, no?

Bon cap de setmana a tots!

Robertinhos ha dit...

Gràcies veí per a escriure la cançó.

M'espanta i m'ilusiona conèixer la imatge que has format de mi, però tant com pot passar en sentit invers.

gràcies per fer-me un foradet al teu replà. Ens escalfarem entre tots

Oriol ha dit...

Casum l'ou!!, Veí, no se a que et dediques, però si fossis davanter centru et voldria a Montjüic. L'has clavat a l'esquadra des de 40 mts.

Pd40 ha dit...

Gràcies per la cita al post!! Serà un exercici divertit. Amb mi ho tens fàcil, soc un tio ben normal (com tots, suposo, això no deixa de ser un reflex de la vida).
Apunta't a la propera trobada blocaire, posar cara als blocs està molt bé.

Clint ha dit...

Ostres veí, ara si que veig que el nadal comença a afectar als blocaires també, es nota com un escalf de germanor...com si s'enviesin abraçades cibernètiques.
Bon cap de setmana!

elur ha dit...

Veí, veí... suposo que tindreu en compte que les aparences enganyen ;)

M'ha agradat molt aquest post, m'ha fet gràcia trobar-m'hi.

Una abraçada.

El teu amic invisible ha dit...

Sóc enigmàtic, dogmàtic o irreverent. O potser totes tres coses de cop.

Candela ha dit...

Mira si estic tan enfadada amb mi mateixa que pensava no escriure en una bona temporada, però no puc deixar de donar-te les GRÀCIES i explicar-te que en aquests moments estic plorant com una idiota.

Ja ho veus, veí, m'has emocionat i no cal dir que has encertat de ple amb la cançó.

No estic gaire acostumada a que em facin aquestes sorpreses.

Un peto i una abraçada ben forta i de tot cor.

(no em deixa publicar però soc jo)

Abogada en Bcn ha dit...

Un honor lo que comentas de mi blog, veí, muchas gracias!

Joan ha dit...

gràcies per incloure´ns...
ha estat una sorpresa i un plaer.
joan i carolina
waipueduca

Vert! ha dit...

Salut veí. Llegint els memes de l'arare, arribo aquí. Interesant el teu post i m'ha agradat llegirte. La teva forma d'escriure inspira proximitat. enhorabona.

Tondo Rotondo ha dit...

Salut,

Sort què ets el veí de dalt, sinó amb tant de soroll a la teva escala, tantes passes amunt i avall, algunes perdudes, d'altres ben trobades.... seria difícil!! A no ser què algú es tornés a equivocar d'escala :P
jejje

Joana ha dit...

Bona nit veí,
Només passava a saludar-te. Acabo de fer unes trufes i...res, volia deixar-te'n provar una.
Gràcies per estar a dalt ( del pis, s'entén).;)
Bon diumenge!

Déjà vie ha dit...

Osti tu! q maco akest blogaire!!
Mira q jo els posts gaire llargs no me'ls llegeixo pro akest valia la pena.

El veí de dalt ha dit...

(Realment, això no xuta perquè ja havia respost el que ara escric)

Arare,
el "Malo, malo,..." també samca però no era adiente per la Candela. Si algun dia la peguen,, ja ens ho dirà!

Puji,
tu ves fent cullerdes, que et vigilo

Robertinhos,
Tremola

Oriol,
com el gol que va fer Angulo aquesta cap de setmana, eh?

pD40,
ja ens trobarem algun dia!

Clint,
calorosos records!

Elur,
les aparences enganyen allò que volem. Jo mateix: ni tinc casa!

Amic invisible,
quina bona combinació! Ja estic patint del que pot sortir d'una ment tan original.

Candela,
De res, t'ho mereixes. I ara no ens deixis d'escriure, eh?

Abogada,
el honor es mutuo.

Joan i Cia,
ens llegim!

Vert,
Benvingut! Un pèl fosca la foto, no? Enlloc de verd (sic), no seràs vermell? Com "el Pere Botero"? ;-)

Tondo, es que la mulata de le'scala B no apra de picar a la porta...Te l'enviaré a tu

Joana,
trufes? la meva debilitat! Me'n guardes? Segur qeu els fas de conya!

Déjà vie,
Benvinguda també! ja et veig l'equiescència francòfona en el nom. M'agrada per original. Au bientôt!

Charleeze ha dit...

Ei, Veí de Dalt, em sembla una idea fantàstica. Endavant!

Sidlia ha dit...

Ostres!
que original...
jejejeje...

...veig que estàs tocat per la febre blocaire.

Aquí t'espero, per quan t'abelleixi posar-me forma...

ara, em reservo el dret a fer el mateix...;)

un ptonet, vei i cuida't que avui fa fred.