El Che, un paio sectari i violent
"La revolución es algo que se lleva en el alma, no en la boca para vivir de ella."(Ernesto, Che, Guevara)
Acabo de llegir en El Periodico de Catalunya que l’ínclita regidora municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, sa il·lustra Àngels Esteller (serà l'àlias catalanitzat d’Ángeles La Estrellada?), ha arrufat el nas (i alguna cosa més del seu formós body bronzejat de barris alts i a ESADE) davant l’exposició que l’ajuntament d’aquesta -també- ínclita ciutat està dedicant al fotògraf anglès Albert Korda i a la arxiconeguda fotografia que va fer del Che Guevara. L’exposició (no sé si ínclita o no, ja que no l’he vista; si ho faig, prometo ressenya), s’intitula “Che, revolucionari i icona”. Suposo que es veurà la solaritzció en blanc i negre que s’ha reproduit en xapes, enganxines, cartells, i seragriaft sobre mil objectes diversos, obra de Jim Fitzpatrick (que aquí reprodueixo) i la versió atribuída a Andhy Warhol d'aquest cartell.
La molt pepera (i amb aquest epítet, no falto al respecte a ningú però potser sí a la intel·ligència humana) opina -suposant-li que poseeix aquest do innat dels homo sapiens sapiens) que l’esmentada exposició és un “exemple de cultura sectària” (sic) i que el personatge aquest “defensava mètodes violents”(sic). Recoi! Excel.lent cum laude per la gran lliçó d’història i humanitat que la noia ens ha donat.
Ja sabeu que el meu blog no és una finestra d’expressió política (n’hi ha d’altres i millors on anar a documentar-se i fer-la petar), però davant d’aquesta gran manifestació de sensatesa histpricopolítica, no puc deixar de plorar sang.
De fet, voldria dir dues coses, i apaivagar així, el meu excés d’adrenalina antipepera que em puja des del baix ventre cada mes; regularment pero amb retard, com la regla femenina. Una: "Àngels, cop de mall". Dues: "ves-te’n a cagar" (sic).
Evidentment que defensava mètodes violents el Che! O és que el senyor Batista i l’amic americà s’haguessin anat del putticlub cubà que tenien muntat de forma voluntària i educadament? Cal donar encara lliçons d’història per saber que les revolucions són això, aixecaments amb més o menys suport popular, fets a cops de bastonada o trets, sang i màrtirs?I que el paio és un representant d’una cultura sectària? Osti, em vaig passar mitja adolescència i joventut amb el seu pòster penjat a la meva habitació –juntament amb el del Raimon, Lou Reed, Pink Floyd, Quilapayún, l’estelada, el de “Nuclear?, No gràcies” i la foto de la franceseta amb qui em cartejava que no em feia puto cas-, perquè ara em vingui aquesta santa pepera del carall i em digui sectari! Almenys, m’atorga "cultura"; cosa que no sé si la papallona "Esteller " aquesta en gaudeix gaire. I a més, resulta que el meu fill adolescent, innocent i barbamec com tots, va i es compra una samarreta del Che igual a la que duia jo fa “xx” (sic) anys!, i a més, se la posa pel carrer!!! S’haurà tornat de la secta Moon? O dels Niños de Dios? O de l'Església de la Cienciologia? O, pitjor, de l'Espanyol o l’Atlètic? Pateixo pel seu sectarisme...
És evident que alguna canalla dels que em llegiu no teniu gaire idea de qui va ser aquest home i que heu lluit la seva icona com un símbol contestatari (ja no dic contracultural). Segurament ni jo ni molts de nosaltres, als setanta sabíem ben bé qui era i que va fer de bo (i de dolent). Juro que em vaig llegir una biografia seva en el seu moment que ara no recordo on para amb el mateix entusiasme que El libro rojo de Mao, que no em feia més que badallar. Però és evident que el Che encara “representa” alguna cosa que no deu agradar a certa gent. I només per això, per tocar-los el voraviu, paga la pena seguir-la reproduint. El fet, però, és que avui en dia, dur una enganxina del Che deu ser com dur una de la Kitty, del Xin xan, o del Gasol. El següent a la llista és el Bob Marley. Però cap d'aquests va morir amb una metralleta a les mans a la serra boliviana el 1959.
Per això, perquè m’ha agafat la vena cubana i nostàlgica, us poso una cançoneta (versió de l'original de Carlos Puebla) que, si no us fa somriure per la seva entranyable candidesa i misticisme revolucionari (ai làs!), farà remoure també els cors més sorruts i els pensaments més abjectes. Els dels PP, és clar.Te la dedico a tu, Àngeleta del meu cor.
Escolta-la mentre llegeixes la seva carta de comiat.
_________________________________
Hi recordeu que us podeu inscriure a les Històries veïnals!
Entrades
.JPG)
.JPG)
.png)
.jpg)
19 comentaris:
Hasta la victoria siempre!!
M'encanta aquesta cançó, molt! sempre m'ha agradat.
(jo tampoc sabia que era sectaria... ai mareta...)
Gràcies per la referència veí. Ara, tu quan t'hi poses no et quedes gens curt!
En Che ha passat de ser un revolucionari, icona a producte de consum.
No conec l'exposició i per tant no puc dir res. I del PP prefereixo no fer-ho, tampoc.
Ja havia sentit lo de l'exposició, segurament i aniré. Lo que no sabia es tot això de la il·luminada Esteller! No puc dir res que no hagis dit ja veí. Cop de Mall!
Home noi, és que el Che “defensava mètodes violents”, però en canvi l'exèrcit que té el museu a Mointjuïc es veu que ho bassa tot en el dialeg...
Ah... i el Cid,Don Pelayo i en Paquito també són altres exemples de gent dialogadora, i per això tenen tantes i tantes referències arreu...
Com tu dius, però d'una altra forma... que se'n vagi a pastar fang
m'encanta aquesta cançó, feia temps que no l'escoltava pro amb veu masculina. La camiseta de la q segurament parles amb la famosa fotografia pel davant i la carta a fidel a l'esuqena la tinc a l'armari. I nomes em queda dir que de incults, tragiversadors o senzillament que ferreixin ideals o icones sempre ni hauran. Un petonet veí.
S� senyor, en una escala de 10 et dono un 100 pel post, sort de tu, ve� de dalt no em sento tan sola amb la meva estima al Che. Che de lluita per qui ha de guanyar per dret, contra la hipocresia i la opressi� contra la fiestesita gratis que los tenemos conquistados, jo encara tinc la meva samarreta i els meus dos fills tenen el llibre i el superposter a la paret de l'habitaci� i per la senyora a qui li fotem cop de mall, el gran estudia pol�tiques, i s'ho ha rumiat molt b�. Les revolucions s�n lluita, i s� hasta la vistoria siempre. Aprendimos a quererte...
Els que defensem la paraula sempre ens quedem sols davant la plantofada.
És dur, molt dur, no caure en la provocació... no has escoltat, veí, la ministra socialista del ram, "defensant" la llibertat d'expresió, de a paruala i el diàleg, contra els que cremen fotos borbòniques a Girona?
On és la memòria? On és la història? On és la cultura que Espanya ha oblidat?
Qui vulgui folclòriques, que les voti!
petons i llepades canviant de guitarra!
Els senyors i senyores del pepé ja sabem de quin peu calcen. Ara bé, acostar-se sense prejudicis a la figura del Che pot donar-nos molts disgustos, també. I sobre la icona, ha passat a ser això, una icona per a les samarretes, cosa que sempre és perillosa. Els herois ja no són el que havien estat...
També ho cantava en Paco. El més preocupant de tot això és que, al final, hi ha gent que se’ls creuen.
m'ha agradat la versió personal que has fet del "cop de mall"...això que "ves-te'n a cagar" ho guardarem per als dies de festa!
I jo que sempre he cregut que els sectaris eren els del PP, algú ha sentit parlar mai l' Acebes?
Quan fa dies que el PP barceloní no surt a la tele, diuen una collonada d'aquestes i així tenen quota de pantalla.
El Che representa la revolució pura, des del cor, que no s'ha pervertit amb els anys com li ha passat a Fidel.
Salut i hasta la victória siempre!
Sectària Elur,
cop de mall!
Dessmond,
Records i salut!
Boir,
vés a l'expo "y cuéntaselo a otros".
Carqinyol,
sort que hi ha gent educada al replà.
Déja vie,
tens la samarreta? Camarada Vie, hasta la victòria, siempre!
zel,
benvinguda al replà. No cal convèncer-te de res, ja veig.
Gatot,
ara toques la guitarra, tu?
Júlia,
cert que els herois són fets de carns i ossos i per tant, sotmesos als errors, contradiccions i incoherències. Però és necessari tenir ideals utòpics que et facin avançar. El Che ho va ser durant un temps.
Tako,
i els voten!
Clint,
Ace...què?
Puji,
com tants altres "màrtirs" una mort honrosa l'ha salvat. Tampoc sabríem com hauria evolucionat amb els anys. Però és el que hi ha i ens agrada, no?
Ara... estic per canviar de guitarra, nen!!!!
ja ho diuen: a la vejés viruèles!!!!
:DDDD
(em sembla que al final hauré de fer-m'ho mirar, eh????)
va......... una birra desacomplexada?
Noi, si després d'aquest post no t'has quedat tranquil... Així m'agrada, canya!!!
Em repetiré, però HASTA LA VICTORIA SIEMPRE!
ves, els peperos aquets sembla que tinguin una vena als ulls!
pro ja va bé desfogar-se de tant en tan oi? et sents millor ara? :)
Gatot,
una birra-barra o una birra-verra?
Duschgel,
tranquil i relaxat. Només em cal una dutxa...amb gel, és clar.
Abogada,
repite, repite...
Marina,
moooooooooooooolt millor.
Bé, la violència també pot ser visual. I veure a segons quins personatges a mi em provoca un inexplicable accès de ràbia... aix.
Que sectària i violenta, la pepera, che! :D
Publica un comentari a l'entrada