Blocaire invisible 2007: qui eres?

La meva blocaire invisible
avui deixarà de ser-ho.
Però ho serà encara
per alguns de vosaltres,
que no la coneixeu debades.
Per això us en faig cinc cèntims
després d'un dies de seguiment.

Ella ve de lluny,
d'un maig del 2005.
És doncs, navegant experta;
tot i que els vents i els mars de la vida
no li han estat sempre favorables.

Els seus posts, constants,
són escrits intimistes; personals,
volgudament críptics i equívocs, a voltes.
Tristos, sí; manllevats de la vida mateixa,
Perquè ha patit a la feina i a casa,
però és lluitadora de mena.
Forta i abnegada.
Sempre amb un bri d'esperança en la mirada.
Com gotes d'aigua que
repiquen, tossudes, a la teulada.
Ella pregunta, es pregunta sempre...


Estima intensament,
-d'això no en dubto-
com pot ser d'una altra manera, si no?
i se'n sent, també, d'estimada.
I per això té somnis eròtics
amb el seu "ulls d'heura",
que l'encerclen i la captiven.

I el regal més preuat: dos nens, els baldufos,
i crec, una filla. És per tant, a més,
mare abnegada;
amb un quiso que treu a passejar.

I tot ho explica en forma de vers
com jo ho faig ara, emulant-la,
sense rima ni ritme establert
però amb el cor obert.
A ella mateixa i a qui l'escolti.

El seu nom, com ella ha dit:
té a veure amb el color,
blau cel quasi transparent,
com he cregut que sóc
d'avant qui sap guaitar a dins.

Voleu definició més poètica?

Sí, li agrada la música italiana,
i Balthus, Auster, Lluís Llach,...

La vida passa...
el mon camina...
i m'arrossega...

I com que algun regal li he de fer
a banda de convidar-la al replà,
li faig present una cançó que crec li plaurà,
perquè el pengi al seu blog
que el veig molt blanc
però molt encès.

Una cançó i la seva lletra.
Que us farà somriure,
com sé que farà ella en sentir-la.

Per tant, no podia parlar d'altrA
que no fos una Meravigliosa criatura
com l'AIGUAMARINA!


BON NADAL!