Blog solidari? Si ho dieu, mil gràcies!

Vaig i vinc de meme a nominació, i tiro porqué me toca…

Acabo de veure que la Violette Moulin (oh, là, là!, chérie!), la Joana (llum entre llums) i el Viatger (un paio que posa a prova la meva sapiència barcelonina, cada cop més castigada per la senilitat), que parlen d’un servidor. Em miro al mirall i no distingeixo el meu rostre de la camisa vermella que avui duc posada. Mil gràcies. Teniu el cafè i els bombons esperant-vos. Per elles, dues roses; per ell, un llibre sobre racons emblemàtics de la ciutat. Ja tinc un premi més..., però jo em demano... això desgrava?

Això del Blog solidari (osti, però si jo sóc un ràcano de collons!) tracta de distingir set blocaires que comparteixen idees i opinions (això sí, jo, compartir, el que vulgueu), o que simplement mostren el que saben (comorrr?) i ho facin d'una manera totalment altruista (val, els meus consells són gratis), generosa (no us he dit que són gratis?) i voluntària (començo a dubtar-ho...), sols pel plaer de compartir (a veure, parlem clar: compartir amb mi la planxa, el rentar plats i l’escombra, compten?). És una cadena: cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament). [Explicació de Jesús Badenes, autor de La duda digital]

Jo, que sóc malpensat de mena, ja veig on està el “trucu de l’almendrucu”. Si set blogaires nominen set més (fixeu-vos que he elidit l’ús de la preposició “a”, ja que és un complement directe i no li cal —fot-li lliçó de “Digui, digui...”) i aquests set blogaires, deia, ho han d’enviar a set més i aquests set, a set més (això els matemàtics en dirien progressió geomètrica, oi?; és que sóc de lletres, ja em perdonareu...); resultarà, doncs, que en un plis plas tota la catosfera tindrà el premi lluint a la seva barra del blog (no que tinguem barra, que també!) i ens felicitarem mútuament. I això serà sodoma i gomorra. Ok! M’hi apunto. Digueu-nos tontus. La pregunta és: em visitaran aleshores set vegades més la gent? Hauré de fer set cafeteres més cada dia? Fornicarem set vegades més? (ui, perdó, pels mals pensaments!). Serem set vegades més lliures, més rics o més feliços? Puntueu de l’1 al 3 segons desitjos...

La Joana diu “Per vosaltres que sovint em feu reflexionar, somriure i somiar”. Coi! Si l’envite ve d'ella, prieta las filas!, que parla una dona amb llum pròpia. I ella ja sap que va ser la primera veïna del replà i això dona un pedigrí especial (veí, no et canses de tanta ensabonada? Mira que se’t veu el plumero d'una hora lluny, nano…). Nomina ja a set paios i paies, calla i vés a... rentar els plats del sopar, que ja tardes.

(Psssst:
- I escolta, Joana, no poden ser setanta-set veïns i veïnes i ho matem aquí; i ara pau i després glòria?)
- No, veí, que si no no té gràcia, caram!).

Bé, jo agafaria a tots els veïns del replà i us col.locaria la copa aquesta al capdamunt de la bústia, però si he d’escollir siete enanitos... (qui vol fer de Blancaneus?) valor y al toro, Val..., doncs the winners are... (I com que ja vaig donar el Thinking Blogger Award aquell a l’Ònix (nina, com et trobem a faltar!), la Júlia (una màquina de fer posts), el Paseante (un nostàlgic com pocs), el Cuchitril Literario (una altra màquina de llegir) i la Violette (una màquina culinària); i no m’agrada repetir-me com l’all.)

1) L’Avi. Que deu ser l’avi (biològic, no de coco) més trempat de la catosfera. Perquè a veure si amb el premi, entre gargot i gargot, es prodiga més al seu piset i perquè cada post seu és una ofrena a fer rutllar la neurona. Whisky i puros a dojo!

2) En Dessmond, que sempre em fa bullir l’olla (del pap) i moure el cul de la cadira. Com es poden dir les coses tan precises i solvents i d’una forma tan entenedora i contundent? Serà que el noi és un “esperit liberal” de mena? Serà... No comparteixo sempre els seus punts de vista i per això me’l llegeixo dia sí, dia també. Encara que no t’ho creguis.

3) L’Abogada en Barcelona, perquè u) és advocada (i és un col.lectiu, el pobre, que mereix de tant en tant un copet a l’espatlla), dos) és de Barcelona i tres) es dedica a causes perdudes; que són les que a mi m’agraden. Perquè les fàcils, com la independència d’aquest país i arreglar les infraestructures, ja les resolem demà mateix. A més, té despatx al c/Tallers a prop del Boadas.

4) Les noies del Llegeixes o què?, perquè dues meitats sempre foren bones i veig que persegueixen i tenen cura amb esmeru d’això de la cosa lectora (que ja sabeu que a mi, després d’un bon quiriqui el que més m’agrada és un bon llibre... Per cert, heu provat de fer les dues coses a la vegada? (Veí, tornes a desbarrar...els plats...recorda...)

5) El Zincpiritione, mestre en gai saber (no de gays, eh?); guia espiritual entre els alopècics com jo mateix. Els seus post són sovint una crida a desvetllar la intellitgentsia humanoïde. Sóc humà (¿?) de riure caut i en el seus posts, m’hi pixo. Vull dir que em pixo de riure, vós ja m’enteneu, oi?

PS Ah, una cosa mestre: espero que m’aprovi al proper examen, només per l’ensabonada pilotaire que li cabo de clavar. I si no, li diré al papà...

6) A en Clint, perquè és un gran cerveser com jo; un pare abnegat com jo (creu-t’ho!), un motero com jo (penso) i un gran fornicador com tots vosaltres. I fa anar el mall com la ploma. Jo, quan sigui gran, vull ser com ell.

7) I és clar, no podia faltar el gran felí, vull dir, el gran llepador de Salt (i vinagre). El meu estimadíssim Gatot. Espero que la meva nominació l’animi, que em sembla que està en hores baixes, el xicotot. Un referent per tots, oi? Blogs com el seu fan que seguim vius encara i amb ganes de no deixar-ho córrer. Xaval, no defalleixis. Una abraçada de teletubbi.

________________________

Osti, ara m’adono que premio més veïns que veïnes! Serà per compensar la meva tendència feminal desmesurada? Bé, noies,... el proper post “nominatiu” serà tot per vosaltres... no ens poséssim geloses.

PS Ah! I aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid per recordar-vos als implicats en les Històries veïnals (recordeu?), que hores d’ara el segon membre de cada escala hauríeu d’haver rebut l’inici del relat. Si no, pugeu i m’ho dieu; que trauré la cimitarra (es diu així?) pel celobert. Cuideu-vos molt!