PISA, que vénen forts aquests joves!

Ara aquest dies que es parla tant de l'informe PISA (pisa que fa fort, que diuen uns) i que alguns de vosaltres ja hi heu reflexionat a bastament, heus aquí la meva aportació. Realment, pel que fa a l'educació, volem tenir un país europeu amb uns recursos i una reforma educativa que volia ser de nivell per un país del segle XXI quan seguim vivint en un país de pandereta.

La mediocricitat impera arreu i el desgavell en certes aules és llei. No és culpa dels sous ni la formació dels mestres és clar; ni dels programes educatius que canvien cada dos per tres; ni dels valors que inculquem als nostres fills des de petits, sortint amb ells, inculcant-los la lectura o fent-la petar plegats l'hora de sopar; ni dels mitjans de comunicació que vomiten programes insubstancials tothora, ni del reguitzell de ministres ni consellers que han anat succeint-se un rera l'altre i on un deia "digo" ara un altre diu "diego"; ni de les onades recents d'emigrants que van engruixint l'escola pública en favor de la privada; ni de la manca d'inversió en programes o infraestructures acadèmiques; ni... En deixo res? És clar que ningú en té la culpa absoluta de tot i tots la tenim alhora. Però alguns més que altres, no?

Aquesta qüestió de l'educació sí que és un problema prioritari i no que arribi el coi d'AVE a Barcelona. Una joventut mediocre només dóna països mediocres. Tant, que ni seran capaços d'adonar-se'n d'aquí deu anys, quan altres joves d'altres nacionalitats ens passin la mà per la cara. Digueu-me pedant si voleu, però estic en tot el dret de pensar-ho. I si no s'hi posen ja, no ens hi posem ja, riurem,...

En fi, pels que sou mestres (Júlia, Tarambana, Zel, Sol Solet,...et alii) o els que sigueu pares "jovencells" (Gatot, Clint, Charlie, Duschgel, Oriol, Chamb,..) d'adolescents o preadolescents (Joana, Rosa, Viatger, Carme, Veí,Violette, Waipueduca,...) i fins i tots pels que sigueu ja avis (L'Avi); aquest vídeo us pot fer somriure o plorar. Als que no ho sigueu encara (la majoria; i que us duri!) us convido a escoltar un jutje de menors amb força sentit comú, bonhomia i sentit de l'humor. El vídeo és llarguet i amb els cinc primers minuts ja en tindreu prou. La frase final, però, és demolidora. Mereix un post per ella sola.