31 de gener de 2008

Sabino Ormazábal vist per Pepe Beunza. Dos pacifistes declarats.

És cert. A vegades el meu blog peca un pèl de frívol. Mai parlo de politica directament (si no és per carregar contra el PP, en Bush o la cúpula episcopal amb qualsevol pretext, com el d'avui mateix, quan els bisbes tornen a ensenyar la seva cara més sinistra) perquè ja n'hi ha d'altres blocaires que ho fan molt millor i perquè hi ha altres mitjans més indicats on documentar-se. Més aviat, tot el dia n'anem plens de política a fora dels blogs i per mi, el blog, és un divertimento. El dia que ho deixi de ser, plego i santespasqües.

Però sovint m'arriben notícies, com a tots vosaltres, que m'exasperen i m'agrada difondre; tot i que sigui modestament en aquest espai que em permet la Catosfera (ara que venim de Granollers amb les piles plenes!)


Us vull ensenyar una carta d'un bon amic. En Pepe Beunza. Potser a alguns us sona el nom. Va ser el primer objector de consciència a l'Estat espanyol per raons precisament d'això, de consciència política, i no religioses com feien esl testimonis de Jehovà. I això, veïns i veïnes, quan encara vivia el tio Paco tenia enjundia. Ho podeu llegir aqui. Els joves que no heu conegut què és la mili, no sé si us en feu el càrrec del que siginificava plantar-se davant l'exèrcit i dir-los, amb tots els collons, que un es negava a fer el servi militar, vestir-se de caqui i agafar un fusell. Jo no em vaig atrevir a fer-ho. I estem parlant del 1971, no de la transició, quan això ja era més fàcil i tot fill de veí s'apuntava a la prestació social substitutoria (es deia així?)

En fi, us transcric la carta que en Pepe va enviar a la presidènciadel Tribunal del judici 18/98 contra 56 persones del País Basc que suposadament donaven suport a ETA. Fa nou anys que dura el tema. Entre ells està Sabino Ormazabal, qui sembla evident no tenir cap vinculació amb activitats violentes, ans al contrari. I a qui en canvi, li han caiigut 9 anys de presó (ara està lliure sota fiança) per, segons ha dit el jutge, pertànyer a "entorno de ETA". No cal dir que us recordi el meu pacifisme excerbat per si algú es creu que el veí té simpaties per aquesta banda de degenerats. Per això em treu de polleguera actes com els del jutge Garzón i altres polítics de l'esfera pepera i sociata que estan fent del País Basc un país sense llei. S'hi referien fa poc, des de diferents punts de vist, altres blocaires de pes: la Nuria Aupi i la Zel

La conveersa que avui he tingut amb en Pepe i la seva carta (i la web del judici que podeu veure clicant-hi) m'hi ha fet pensar. Potser direu que em mullo per algú que no conec de res. Però cal conèixer tothom per saber quan es fa una injustícia? No teniu confiança plena amb algú quan demaneu un consell? Jo estic convençut que Sabino és innocent del que se li imputa.

Heus ací l'escrit:

“Sra. Presidenta, señores miembros del Tribunal:


Les escribo esta carta con mi mejor voluntad, consciente de lo difícil que debe ser impartir justicia en una sociedad donde las desigualdades tanto sociales como humanas, son tan evidentes.
El macro proceso del sumario18/98 me preocupa enormemente, pues juzgan a algunos amigos míos. Tal vez mi propia experiencia les pueda ayudar.


En enero de 1971 me declaré objetor de conciencia noviolento al servicio militar. Consejos de guerra, cárceles, batallón de castigo en el Sahara y todo tipo de penalidades fue la respuesta. Treinta y cinco años más tarde, con cerca de un millón de objetores e insumisos y un servicio militar voluntario, creo que la realidad es bastante mejor y yo me siento orgulloso de haber sido no sólo el iniciador sino también el organizador y coordinador de los diez primeros años de campaña. Pagué un precio muy duro, pero valió la pena y ahora sigo luchando por el desarme, pues aún queda mucho trabajo en esta sociedad tan profundamente violenta y armada en la que vivimos.


Pues bien, en el verano del 71, estando preso en la cárcel de políticos de Jaén, tuve que soportar, con humillación y rabia, que en las Cortes franquistas dijeran, destacados parlamentarios, que la objeción de conciencia del jovencito Beunza era una maniobra comunista. Había dedicado yo cuatro años a preparar la acción, viajes al extranjero, charlas, búsqueda de apoyo, a veces en la más absoluta soledad, y después… el mérito se lo llevaban los comunistas. En aquella época todo lo que se movía contra Franco, toda lucha por los derechos humanos y la democracia, era considerado por la Policía y el Gobierno como actividades promovidas por Moscú, con lo que el prestigio que daban al Partido Comunista era extraordinario. Por surrealista que parezca, así era la realidad.

Me parece que con el macro proceso está pasando algo parecido. No conozco a todos los procesados, sólo a algunos; sin embargo, en un editorial de “El País”, con motivo del inicio del juicio, ya se los consideraba a todos culpables de colaborar con ETA.

Como los que yo conozco no son colaboradores de ETA, me hace poner en duda todo el sumario. El juez Garzón, cuya fama en otras causas de defensa de derechos humanos es muy conocida, creo que se equivoca en este sumario y me recuerda lo que me pasó a mí en la época franquista. Al atribuir a toda disidencia radical, cultural o política la colaboración con ETA, no hace sino prestigiarla dificultando una salida pacífica al complejo y largo conflicto vasco. Me parece que es él quien se convierte objetivamente en colaborador de ETA, al actuar en un tema tan delicado como elefante en cristalería y provocar tantos sufrimientos innecesarios, cerrando caminos de paz en vez de abrirlos.

Los miembros de la Fundación Joxemi Zumalabe procesados no se merecen ser tratados de esta manera. He colaborado con ellos, de manera noviolenta, en intentar conseguir un País Vasco mas pacífico, libre y democrático, y creo que esto es un objetivo que nos debe interesar a todos. Juzgándolos a ellos nos están juzgando a muchos que creemos en la solución pacífica de los conflictos.


Atte. Pepe Beunza.
Primer objetor de conciencia, en 1971”.



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:


Votam al TOP CATALÀ!

8 comentaris:

Carme R ha dit...

Ostres, veí! No saps com t'agraeixo haver-me facilitat la lectura de tot això. És a la vegada desesperant per la injustícia i esperançador per la carta. Pel fet que Beunza escrigui la carta, vull dir. I és que em sembla tan clar i tan ben raonat i estic tant d'acord amb tot el que diu!

Striper ha dit...

Estic d'acord amb la carta de Beunza, jp també soc dels que em vaig empasar el "servicio militar"

Duschgel ha dit...

Sens dubte s'ha de vigilar molt a l'hora d'assenyalar amb el dit. Hi ha una gran tendència a la classificació irreflexiva. O potser no n'és tant d'irreflexiva? Això és el més preocupant...

Arare ha dit...

Gràcies per aquest post.

the silver blue sea ha dit...

Tant evident, que no cal dir res més.
Bon cap de setmana, Veí i un petó.

Abogada en Bcn ha dit...

Molt interessant, de debó!

Deric ha dit...

el teu blog és teu i pots escriure el que et doni la gana!

Júlia ha dit...

Interessant!! Recordo molt bé l'època de Beúnza i tot el que va comportar.