15 de febrer del 2008

De mirades pròpies i impròpies...


Per qüestions de feina aquest dies he estat fent un curs d’atenció a nens i nenes amb discapacitats físiques i psíquiques. El contacte i el caliu humà que suposa estar i interactuar amb persones cegues, sordes, que van en cadira de rodes o pateixen algun tipus de trastorn cerebral o discapacitat psíquica, no té parangó. Creiue-me. L’empatia que s’estableix fa que et plantegis coses que sempre tens presents però en les quals no hi caus fins que les tens davant per davant. Però la realitat és pertinaç i tossuda, per sort. Tot i que som ben lliures d’obviar-la i fer l'orni. Però ella sempre està allí. Ho he dit sempre: la salut és la millor loteria que mai m’hagi pogut tocar a mi i als meus. Espero que la vostra sigui llarga i duradora.

Durant un dels debats que s’han fet durant el curs m’he quedat abstret amb una frase que ha dit una de les professores. (El fet estrany no és que em quedi abstret, que em passa cada dos per tres; sinó que hagi arribat a formular un pensament propi: aquell dia s’hauran trobat les dues neurones que em queden). He sentit que deia “... cal permetre que cadascú tingui la seva mirada...” . Mentre ho sentia, no he pogut evitar-ho i les dues neurones que tinc s'han encès, i m'han vingut a l’encontre, “És clar, veí!; els blogs, la catosfera i totes les esferes cibernautes tenen èxit precisament per això: perquè permeten que cadascú tingui la seva pròpia mirada en la xarxa." Sense censures ni retrets.

Ho veiem cada dia. Aquests dies veig gent que munta trobades lletraferides i cerveseres, gent que em comenta que mourà premis catosferics populars, gent que inventa premis kisth que es reprodueixen com bolets, d’altres que envien memes enverinats, alguns que promouen el debat, d'altres organitzen jocs, o recullen històries pujades de to o repten a fer viatges d’altres malalts s’apleguen i campen en blocs comunitaris, o promouen relats conjunts, uns pocs que escriuen històries plegats i jo que us munto sidrals veïnals de tant en tant.

I és que és això; està claríssim: en la blogosfera tothom té la seva mirada. Cap endins i envers el món.

I aleshores he tingut un segon pensament. (I sí, he quedat esgotat per tota la setmana.) Malgrat tot, hi ha qui s’entossudeix a negar les mirades diverses i forànies, per pors viscerals a perdre essències pàtries. S’equivoquen. Del tot. Opino. O almenys, s’equivoquen en el fons, si no ja en la forma. Hi ha d’altres que fa anys que s’equivoquen cada cop que obren la boca. I els uns i altres, fa segles que només permeten una mirada: la seva. És en l’intercanvi de mirades on es produeix el miracle de la comunicació. Hi ha cecs que hi veuen més que molta gent. Però nosaltres, malgrat ens voldran fer callar la boca, seguirem aquí, oferint punts de vista diversos, imaginatius, atrevits i, sobretot, irònics, amb sentit de l’humor; amb molt sentit de l’humor. La millor teràpia contra la ceguesa de l’ànima.

En fi, callo; que me poso transcendent i ja no sé sortir-me’n.

I no mireu tant enlaire ni despisteu i apunteu-vos ja a la tercera tongada, Si, si...sóc un pesat. Ho sé- Però després us penedireu de no haver-ho fet. Aviso... I no hi haurà repesca ni exàmens de setembre. Per molt que em mireu els ulls i em feu l’ullet...



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

20 comentaris:

Viatger ha dit...

Totalment d'acord, evidentment aquí a la xarxa podem expressar la nostra manera de veure , fer, sentir, viure,etc. totalment lliure, cosa que no sempre es possible a altres media.

Felicitats Veí.

gatot ha dit...

aquesta és la gràcia, oi? veí?
poder viure i expressar la vivència. Hi ha qui la comparteix d'una o altra manera (Dios los cria y ellos se juntan).

Però la mirada sempre és pròpia, subjectiva.

Excepte... quan et miren...


petons i llepades miradores!

Joana ha dit...

Del tot d'acord.
Apart, dintre les mirades, trobem un munt de sensacions,
Cal respecte i molta tolerància.
Un petonet, amb picadeta d'ull incorporada.

Júlia ha dit...

Doncs sí, aquesta ha estat la clau de l'èxit, que cadascú pot dir la seva lliurement i donar una certa publicitat a allò que pensa. No és estrany que hi hagi detractors del tema, perquè moltes botiguetes de monopolis llibrescs i periodístics, no van com abans, amb tot això. Una vegada, una escriptora, en comentar un premi literari que havia guanyat un policia feia 'oh, si els policies escriuen, doncs...' Quants més serem, menys riuran, els de la cultureta oficial.

Txell ha dit...

I no és maco això? Fins que arribi el dia que ens censurin a tots plegats, per catalinos recalcitrantes!

BACCD ha dit...

I tant, Veí. Un espai il·limitat on qui posa límits a allò que s'expressa no és altre que un mateix, sense imposicions externes. Ens fem més tol·lerants, aprenem, compartim, ens desenvolupem com a persones, som més capaços d'acceptar perquè ens sentim acceptats. I descobrim que ens uneixen a tots més punts en comú, dins de tota aquesta diversitat, del que sembla en un primer moment.

Suposo que per això seguim la majoria rondant pels blocs. Si no trobéssim aquesta interacció, aquesta comunicació, ja faria temps que els hauríem deixat penjats.

Aprofita el capde per deixar descansar les teves dues neurones! :P

Robertinhos ha dit...

ja m'extranyava a mi quan llegia el post que no citessis les històries veïnals! jejejeje

sempre hi haurà gent que vol fer callar els altres. Per sort, internet permet que silenciar les mirades sigui més difícil, amb faltes ortogràfiques o sense.

salut i descansa les neurones!

Montse ha dit...

La riquesa es dóna quan s'aplega un ampli conjunt de mirades que es respecten.

uix, sembla que m'ha quedat molt oficial, però és el que penso, coi!

Picadeta d'ull, veí!

Striper ha dit...

Totalment d'acord i com he dit jo algun cop ho poso perque el bloc es meu , ide fet elmeu m'agrada perque deixo enar una part de mi.

Unknown ha dit...

Tens tota la raó. És molt bonic trobar un lloc on cadascú pugui expressa-se a la seva manera pugui formar part de les mogudes que s'organitzen per la catosfera!
Sort que hi ha gent com tu que movilitza i dinamitza tot això ;)

Joana ha dit...

Potser cal que ens hi aturem , davant de les mirades. Cadascú amb la seva, diferent, entranyable, viva...
I darrere les mirades? Tot un univers!
Bon cap de setmana! ;)

Sergi ha dit...

El millor de tot és que dintre el nostre petit món, hi ha coses que ens uneixen, i amb la iniciativa de molts de nosaltres tothom participa en una cosa o altra, i això fa que formem una xarxa de xarxes que cada cop és més forta i està més interconnectada. Per no dir que la nostra visió del món exterior de vegades és semblant, i diferent d'aquells que suposadament manen. Com a mínim ja tenim una cosa en comú, la passió per escriure i llegir els altres, i una ment oberta que és el que dius tu, ens fa tenir mirades diferents, però en definitiva, complementàries.

zel ha dit...

Estimat veí, m'has arribat al cor quan les neurones s'han trobat. No és el lloc adient per explicar experiències personals, però vaig fer el bateig de foc en la meva feina, estant durant sis estius, sis, treballant a gairebé dia sencer amb una nena sorda pregona, i aquesta experiència em va canviar la vida i la visió de l'ensenyament, perquè vam "créixer"juntes, dels seus 6 anys fina als 12, va aprendre a viure i aprendre més autnomament`amb mi, i jo aprenia els trucs de l'aprenentatge significatiu sense que ningú n'hagués parlat mai públicament, si més no. Després hem seguit veient-nos ininterrompudament, som amigues i ....ho explicaré en un post, però tot i que fa temps que hi penso, em fa por no saber-ho escriure sense que sembli autobombo.

Torno a dir, això em va canviar tota la meva visió de moltes coses...

Enhorabona pel curs. Disfruta´l.
Petons.

Jesús M. Tibau ha dit...

La diversitat de mirades, de paraules i de gestos ens enriquim tots.

Anònim ha dit...

Que vagi molt bé el curs ...
les mirades des d'aquí... jo trobo quesí que ja van molt bé. Això dels blogs és un bon rotllo.

the silver blue sea ha dit...

Bona setmana, guapo!

el paseante ha dit...

Veí, que tu només creues mirades amb les dones. Et començo a conèixer. És broma, home. M'ha agradat el post i el curs que has fet.

Enric Caujapé ha dit...

Hola veí !!! bona descoberta el teu blogg, no saps la raó que tens amb el comment que m'has fet, a part dels clàssics i d'altres , jo en soc un malalt del "mestre " Iniesta. El mes que ve treu nou disc, per cert, i promet ser arrebatador !!!.
Salutacions

Enric Caujapé ha dit...

.....I del gran, grandíssim Vinicius de Moraes...!!

El veí de dalt ha dit...

Viatger,
estem d'acord.

Gaoto,
mirem per ser mirats, oi?

Joana,
quin piques? el dret o l'equerra?

Júlia,
els de la culutreta oficial riuen poc, oi?

Txell,
no podran.

Dusch,
descanso, que aviat hi torno!

robert,
és que no em deixeu!

Arare,
coi! et farem la frasejadora oficial!

Striper,
per la foto, veig que has deixat aanr tot de tu!

Trillina,
sort de res! Si no ho fa un , ho fa un altre!

Joana,
no cal dir què veig darrera els teus ulls, oi?

Xexu,
cert: diferents però complementàries!

Zel,
ho faré. Gràcies. Veig que saps de què parles, doncs.

Jesús,
a vegades hi ha massa per mirar-les totes!

Carme,
bon rotllo!

Silver,
esperem...guapa!

PAseante,
però si no em mirem mai! Tu si que ets un gentleman!

Orbison,
benvingut al replà. Ens llegim.