Mostar, en el record
Una amiga, acabada d'arribar d'un viatge pels Balcans, m'envia aquesta foto, que ha fet prop del pont de Mostar. Precisament Mostar vol dir "guardià del pont" en bosnicroat. Recordeu aquelles imatges d'un pont volat pels serbis al principi del conflicte de la Guerra de Bòsnia, que va durar del 1992 al 1995? Doncs era aquest.
La foto té impacte, no més fort que els impactes de bala que deurien rebre els que estaven darrera el mur defensant-se de l'atac dels genocides serbis. És segur que la mantenen així en record d'aquells anys.
Se m'acut que el senyal de circulació, "prohibit aparcar a dreta i esquerra" pren aquí tot una dimensió de la cruel hipocresia europea en memòria dels fets.
I és que això, veïns, va passar a dos mil quilòmetres d'aquí; com qui diu, al pis de sota i abans d'ahir.
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Entrades
.JPG)
.JPG)
.png)
.jpg)
10 comentaris:
Pròxima parada : els Balcans. Sí, a l'estiu... amb molta il·lusió però amb moltes incògnites. Puc fer-li alguna pregunta a la teva amiga?
:)
Jo mateix, nosaltres, el govern, els militars, la CEE, la ONU, vàrem deixar que succeís.
Quin greu!
Jo personalment crec que totes les guerras son injustes ihi han massas, i mai entendre per que mediaticament ens bombardeixen amb unes i s'obliden i silencian d'altres.
Com aquesta porta, hi ha piles d’edificis, plens de forats. Ells s’hi han acostumat, a tu, et deixa mut i et fa venir esgarrifances. Hi vaig ser el 2003, l’any següent inauguraven la reconstrucció del pont, promoguda per la UNESCO, entre d’altres organitzacions en defensa del patrimoni de la humanitat.
Vam tenir l’oportunitat de parlar amb algunes persones d’allà i ens explicaven que sempre havien conviscut sense cap problema les dues cultures fins i tot barrejant les tradicions, com per exemple, portar flors a les tombes, quan els musulmans no ho fan, però allà ho feien. Després de la guerra, ens deien, tot era odi, fins i tot entre veïns que sempre s’havien portat bé i amics de tota la vida.
El que més em va impressionar va ser l’arribada a la ciutat, a banda i banda del carrer, ple, molt ple de tombes.
forta la foto i forta l'història
salutacions
la destrucció d'aquest pont em sembla que va suposar un premi a qui ho va grabar.
En tota guerra la destrucció d'un pont, més enllà del valor estratègic, suposa el valor simbòlic de la destrucció dels vincles entre dos pobles.
Una pena
I això ha passat a la cantonada! Trist!Co em mur de Berlin que vaig tenir la oportunitat de veure'l en peu! trist!
Bon cap de setmana! Veí!
Trist i a vegades massa difícil d'entendre. Com d'un dia a l'altre convius sense problema i de sobte t'odies... Massa difícil o fàcil d'entendre. Massa trist.
Impressionant. I al costat de casa...
Jo vaig anar-hi l'any passat i la veritat no tinc clar quina sensació em va produir: era una barreja de ràbia, pena i fàstic. Fàstic de mi mateix fent el guiri amb la meva càmera com si allò fos un Port Aventura de la guerra.
No és una visita agradable, però potyser val la pena veure per una vegada en directe els horrors de la guerra. De qualsevol guerra.
Publica un comentari a l'entrada