6 de juny del 2008

De la carpeta del veí (10): Manifest

by Jacek Polikamski
Manifest


Hi ha la cadència de les ones
que bateguen impertèrrites, mil.lenàries.
Hi ha un cel de canyís que es beu a dolces glopades.
Hi ha un vent de cendres, polsim del bosc;
velles templances.
Arreu hi ha encenalls de tardor, clots a ciutat;
llums encesos als marges.

Hi ha tot això.
Però hi ha molt mes encara.

Hi ha, sí, els teus ulls,
on s'aboca la mar l'horabaixa.
Hi ha els teus llavis,
talment la mesura del foc.
El somrís límpid, la blana salabror dels pits.
Les genives molades, els dits fiblants,
les mans vidriades.
Hi ha el teu cos convuls, melós
i aquest gest inequívoc de nina/dona.

I si hi ha tot això, amiga, és perquè és hora de retrobar-nos. És hora d'omplir d'engrunes les butxaces, deixar d'amidar el pas, beure plegats la murtra, esboçar amb traç trèmol uns sola ombra. És hora, sí, d'encalçar el temps i desfullar-lo; sense ànsia, lentament, infinita. És temps de besar-se a deshora, els dits encreuats, els cossso drancs; l'esguard voluptuós, amb llaç rogenc, intens, de doble nus.

I Hi ha també la por.
Aquest neguit de segles,
la destemprança del pas.
Hi ha una remor vella;
la pell tendra i tibada;
l'avidesa dels mots
a la recerca dels llocs ombrívols.
I hi ha un estol d'ocells,
servents del fruit golós, silent,
saborós del desig.

Hi ha finalment el teu nom, M.
prou per mudar-nos el vers
i vestir de somnis
tots els estels de la nit.



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

12 comentaris:

Joana ha dit...

Però què maca....
Bon dia!

Cèlia ha dit...

Un preciós vers ple d'imatges i certeses/incerteses...

helena ha dit...

Passat per casa tens una sorpresilla...

helena ha dit...

Passat per casa tens una sorpresilla...

Joana ha dit...

Hi ha un Veí molt dolç...
Bon diumenge sense estels!

Anònim ha dit...

Carpeta ben farcida, carpeta reeixida! Caram, fins ara cap senyor no s'ha afegit a la lloança! On sou?

Rita ha dit...

Aquesta carpeta és un tresor ple de joies. Novament, una de preciosa... :)

Anònim ha dit...

A mi també m'agrada aquesta carpeta, em sembla un poema preciós. Llegeixo i rellegeixo.

ddriver ha dit...

quin susto,mentres llegia el post un aspia m´ha fotut l´himne del puto madrid i ho sento a perdut tot l´encant,em fa por tornarlo a llegir

El veí de dalt ha dit...

Joana,
celebro que t'agradi.

Cèlia,ç
en el dubte està l'avanç.

Helena,
merci, noia!

Joana,
de llepar-se els dits?

Laura,
els senyors som tímids, ja ho saps...

Rita,
merci, illenca!

Carme R.m
espero no avorrir...

Ddriver,
no seràs tu que em poses el virus aquest?

Ferdinand ha dit...

Caram, m'ha colpit! boa foto i bo manifest

Merci per comentar, i si i no, vull dir mitja és la malaltia i l'una són les dones! jeje

the silver blue sea ha dit...

Aiss, aquesta carpeta, Veí...