De lectura (43): La catosfera literària. Primera antologia de blogs en català, de diversos autors

«La llengua és la casa de l'ànima" o millor,
"El llenguatge és la casa del ser» (segons m'ha corregit Antigona)

(M. Heidegger)

Era evident que si queia a les meves mans n’acabaria fent una ressenya. Potser més que una ressenya en serà un comentari personal. És evident que al llibre no estan tots els que són, ni som tots els que estan. Per sort, la blogosfera en català, la catosfera, com diuen per aquí, és rica i diversa. Es fa impossible abastar-la tota. Ens movem per cercles d’interessos, doncs. Casuals. I aquests, de tant en tant, es toquen amb d’altres cercles, per tornar a enllaçar-se de nou. I multiplicar-se. Som com anelles obertes on van enganxant-se de noves. I en cauen de velles. I en aquest moviment pendular de satèl·lits (amb algun planeta de referència) les forces gravitatòries muden sense cap llei aparent. Més que la fidelitat a la causa, el que ens mou és les ganes de fer causa comuna. El nostre veïnat n’és un exemple clar. Veïns i veïnes blocaires que anem i venim pels replans, apareixem i desapareixem segons muda el vent.Alguns, però, som penells inamovibles, fidels a un tarannà comú.

Cent blocaires, doncs. Podien haver estat més però s’imposava un límit. L’epígraf “literària” fa honor a la selecció. I m’he decidit a fer-ne recompte. Evidentment, fer els percentatges aquí és fàcil. Afegiu un «%» darrera cada total i ja el tindreu fet!

I com és la nostra catosfera literària? Doncs bàsicament masculina, del Principat i quarentona(jo la clavo!). Hi 64 homes per 31 dones (5 són ni carn ni peix, ja que no ens confessen el sexe; que en deuen tenir, no?). Tot i que hi ha de tots els colors i edats, la majoria es troba entre els 30 i 40 anys i quasi tots són individuals (només hi ha 3 de co.lectius). Els jovenets apreten amb força, però són minoria: que tinguin menys de 25 anys n’hi ha 9; de 26 a 30, 7; de 31 a 35, 15; de 36 a 40, 16; de 41 a 45, 17; de 46 a 50; 19 (però aquests encara som joves, eh?); de 51 a 55; 4; de 55 a 60, 2; i més de 60, 2! El ("La", en aquest cas) més jove, amb 19 anyets (L’esperança de la utopia) -no la perdis mai!; el més gran (d’edat, que no d’esperit), amb 63 (Novel.les oblidades). Tot i que hi ha força coqueteria a la catosfera: 16 blocaires no ens confessen l’edat. Total, que el 40% passa dels 40 tacos. Uns pipiolos, doncs!

No hi ha gaire anonimat. Amb tot, només hi ha 20 blocaires que donem el seu nom propi al del blog. La resta, 66 són títols eufemístics (alguns, de debò que són originals: Apunts des de dalt el baobab, Verba volant, scripta manent) però no tenen cap problema a donar el seu nom i cognoms reals en el llibre. En canvi n’hi ha 14 que s’amaguen sota pseudònim (jo mateix, per exemple). Hi ha 34 que diuen que han publicat algun llibre o publiquen habitualment. Jo crec que en són força més.

N’hi ha que tenen noms ben peculiars. En això els catosfèrics som, com tots els bloguers, originals. N’hi ha que tendeixen per l’anglès (Letters, words and poetry –no us perdeu els seus concursos dels divendres!, Itching like grass –un dels més lúcids analistes de la política catalana actual, o Remote Viewers), s'encaminen cap el llatí (Ilercavònia, Meo quidem animo) o senzillament tenen noms difícils de recordar, per impronunciables (Dipofilopersiflex II -un francòfon de pro, o [BLOG;RNiA 1.0], un dels veterans, amb cinc anys a les espatlles), o es pengen pel francès, (com la Violette Moulin –pura poesia a flor de pell).

Es fa difícil de fer-ne categories i fer capelletes. Podríem fer dos grans grups: narració i assaig.

I dels que escriuen narració, això és, posts literaris escrits pel gust d’escriure. Són la majoria. És el que dona gruix i consistència a l’obra. Antaviana -fina i sensible, Ara plou –però el seu blog és un sol de primavera, Cal Seixanta –se li adiu el nom, De Roquetes vinc...a Tortosa baixo –jo no, L’habitació grisa –un diamant en brut: dels cinc millors posts de l’antologia, El pèndol de les oscil.lacions –aquest volarà alt, Poeta per un dia –doncs crec que té corda per més, Nausica –un home mesurat i escuet, No em diguis que és un somni –energia illenca, La veïna del pis de sota –li puc cobrar royalties pel nom?, Vilafestuc,...

A destacar-ne algun entre tots els cents posts? Doncs tots els que he anat citant fins ara. I alguna descoberta que m’ha encaterinat: Segons literaris –pel seu intel.ligent elogia a la seducció per la seducció, El cuirassat Potemkin -«has d’escriure perquè és a tu a l’únic a a qui has d’agradar», Castell de cartes –pura prosa poètica, Diari d’un captaire moral –assaig de la ludopatia, Els dies i les dones –l’amor perdut... d’una bici!; Frania –fons i formes, Josep Pujol –l’amor al bosc.

En tenim que s’especialitzen en tems com la lexicografia (Gazophilacium), o la llengua (Vent de Cabylia). Entre aquests, els que fan autocrítica del món blocaire (qui no h fet mai un post sobre el món dels blogs o blocs?): El quadern d’Alberts Calls –un llibreter espavilat, Poca Mandra –que reivindica la frase “Ens llegim!”, Reflexions de mitjanit –que demana tenir coratge 2.0, Remote Viewers –que no li agrada qui s’amaga en la carronya anònima, El basar de les espècies –un elogi per l’escriptura,...

També tenim de poesia, com per exemple: Anotacions Rizomàtiques –poesia avantguardista, B&N, Espais tacats -sempre acompanyada d’imatges, És hora d’hissar els somnis -alguns ja són un vers en si mateix, o Platxèria -que no s’hi dedica, però que ha presentat un poema. O que podríem anomenar prosa poètica: De passeig -un post captivador, el seu: L’altra cara de la lluna –blog de seguiment obligat, La nit de la iguana –tan bo com la peli, Salms –l’editor del Bloc de lletres, un pilar catosfèric de referència, doncs; Ultralocàlia,..

Alguns escullen posts autobiografics: Flaneuse –un dels blogs que tenen pedigrí, Propense –que fa el post més llarg, però divertit, Versos que em fan absent, La vida diferida -una interessant descoberta,..; o ens parlen de viatges propis (Amu Daira). Tenim posts de ciència o filosofia (Blog de ciència –indispensable si us interessa el tema; Ciència filosòfica –d’un humor intel.ligent, o Verba Volant); de narració històrica (Aristòcrata i obrer –sobre Daniïl Kharms; Elquemaietvaigdir –sobre les variacions Goldberg, L’home dibuixat –un dels blogs més prolífics, Centpeus –sobre el manuscrit Voynich,...); i és clar, els eròtics o pujats de to (La Cuca al Cau –un blog de culte pels amants del gènere; la Llum de dona –encisadora sempre; o un servidor de vostès, en Malerudeveure’t – un aprenent de tot i mestre de re). N’hi ha de temàtics: sobre educació (La meva escola –un pèl nyono, em sap greu dir-ho)¸ d’anàlisi política o actualitat social (Bitàcora a lloure, Diari d'Albert Balada, Itching like grass) i molts amb un vis còmic envejable (Melicotons al sementer; llàstima d’aturada!). I és clar: també hi ha els escriptors que veuen en el blog la seva projecció. Tens un racó dalt el món –encara no heu aprticiapt als seus jocs literaris? Assumpta Montellà – que potser encara busca el setè camió, en són un exemple.

N’hi ha que podríem dir costumistes, sobre aspectes quotidians: Núria Aupí –un dels més seguits, La panxa del bou –una autèntica màquina de postejar intel·ligentment o Sega de Mots.

I per acabar, trobem els que fan crítica literària: De tard en tard -un editor que creu en la literatura 2.0), eLiteratura, Entrellum -un activista catosfèric, El llegidor pecador -quin nom!, LlunÀtic les seves ressenyes són èpiques, Tinta Xinesa –m’esquitxa sovint, Tirant el cap –sobre la Fira de Frankfurt, Tot és possible –«Llegir és el plaer més gran que hi ha després d’escriure»; (jo en podria afegir un altre...), i una llaga corrua.

I des d’on escriuen? No és fàcil determinar-ho, perquè uns són d’un lloc i viuen o treballen a un altre. I en les presentacions no queda clar. Prenc en consideració des d’on bloguegen quan ho diuen, perquè 13 són apàtrides. O no recorden on viuen... ;-) De la resta, del Principat en som 64, si no em descompto, que podria ser (14 del Barcelonès, 7 del Vallès oriental, 6 del Gironès, 5 del Vallès occidental, 4 del Baix Ebre, 3 del Baix Llobregat, 3 del Tarragonès, 3 de l’Alt Camp, 2 del Maresme, 2 d’Osona, 2 de la Selva, 2 del Segrià, 2 del Baix Camp, 1 del Garraf, 1 del Bages, 1 de la Garrotxa, 1 del Baix Penedès, 1 de la Noguera, 1 del Solsonès, 1 d’Anoia, 1 del Baix Empordà i 1 del Montsià); 7 de les Illes (6 de Mallorca i 1 de Menorca),); 12 del País Valencià (2 de València, 2 de la Safor, 2 de la Costera, 1 del Baix Vinalopó, 1 de la Ribera del Xúquer, 1 de la Ribera Alta, 1 del Baix Maestrat, 1 de la Marina Baixa, 1 de l’Alacatén), 3 d’Andorra i 1 de l’Alguer.

I de què es viu a la Catosfera? És evident que no d’escriure posts. Tot i que jo sempre he pensat que podrien desgravar a Hisenda! Podríem dir que no ens guanyem les garrofes al tros, ni pescant sardina, ni picant totxo, o baixant a la mina, ni fent cantonades, ni en una cadena de fàbrica (bé, sí, un almenys em consta que un dels nostres catosfèrics més llegits ho ha passat malament anant de feina temporal en feina temporal),... Amb tot, diríem que el noranta per cent, tenim els dits fins (que ningú se m'emprenyi, ara; tots hem hagut de suar de valent a temporades: a veremar, a recollir deixalles, moure mobles, fer de caixers, de manobres o pizzeros); però som del sector terciari la immensa majoria: i entre aquests, els vinculats a la docència guanya de llarg; hi ha 19 professors (d’institut o facultat), 4 mestres i 4 estudiants universitaris; del món del llibre o els mitjans de comunicació, completen la meitat del percal; 2 són escriptors, 6 del món editorial, 1 bibliotecari, 1 impressor, 6 gestors culturals i 4 periodistes. I la resta? 1 metge i 1 infermera (que no són parella!), 2 dissenyadors, 3 ofimàtics-informàtics, 2 biòlegs, 1 psicòleg, 1 filòsof, 1 sociòleg, 1 músic. També h ha del món empresarial: 2 enginyers, 1 consultor, 1 comercial, 1 investigador de mercats. I evidentment, per tancar el cecle, no podien faltar els polítics (2) i els funcionaris (4)! Dels que no diuen amb què obtenen la suor del seu front (però segur que estarien en un dels anteriors grups), n’hi ha 14. Potser són rics i no ho sabem?

Fins aquí el buidatge de LCL. Felicitats a tos per fer-la possible, I ara, el que cal fer és seguir-la omplint de posts, d’idees i de projectes. I ja vindran més antologies. O escatologies. O això esperem...

Salut i blogs!

PS
Per cert, el dia 15 acaba el termini per inscriure us a les Històries veïnals! Seguim fent literatura 2.0 a tot drap!

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: