De lectura (73): Ànimals tristos, de Jordi Puntí

“Però no hi ha més pueril i destructor que la veritat (...)

i certes persones semblen haver nascut per a la ingenuïtat (p. 24)

Pusil.lànime.

Una altra novel·la sobre l’amor, i el desamor. Quatre parelles joves, casades o ajuntades, i les seves mesquineses habituals són retratades per la ploma incisiva de Puntí. Són relats actuals, crus, coetanis, versemblants.

El que més m’ha agradat no és el tema en si, més que trillat en la literatura contemporània, sino l’estil de l’autor en narrar les aventures (o desventures) de cadascun dels protagonistes. La novel·la està formada per sis relats independents que connecten puntualment a través de personatges creuats els uns amb els altres. Però podria funcionar perfectament sense aquest recurs literari.

Hi ha una narrador extern, en tercera persona, que mostra els avatars de cada personatge i que es permet l’atreviment d’aparèixer en primera persona en un parell d’ocasions. Li direm original a aquest recurs. El que retrata aquí és ni més ni menys que les sotragades habituals que tenim totes les parelles (casats o no) i que ens mortifiquen més enllà del que seria –racionalment i lògicament— necessari. Però no en podem fer res, oi? Tots som ànimes tristes que busquem la companyia (i complicitat, quan no aprovació o suport); d’altres ànimes anàlogues. I per molt felices que ens ho pintem, sempre hi haurà paranys en el nostre camí. Els relats transcorren a Barcelona però són del tot universals. Bé, més ben dit, circumscrits a aquests cenacles de la classe mitja que ens permetem el luxe de llegir llibres i comentar-los. Com jo. Com vosaltres.

L’Enric i la Mirra són una parella al límit d’un barranc sense fons que decideixen recordar una nit d’amor foll deu anys enrere, en el mateix indret que antany: un complex de bungalows; ara esdevinguts tristos motels de carretera (“...i ella que el coneixia bé, va intuir-hi el rastre delator d’una història”, p. 23) . En Leif, que acudeix regularment al psiquiatre, s’ha divorciat de la Irina fa just quatre mesos, després de descobrir-li una infidelitat fàtua. “T’has de treure capes i capes de personalitat mort per toranr a ser tu amteix.” (p. 51). La Bàrbara i en Helmut conviden a sopar a uns amics i l’Estanis i la Tena. Són parelles que oscil·len entre la devoció plena i els desinterès mutu. Bàrbara vol un fill. Helmut, no. Ell fa una fugida endavant, al reencontre d’una coneguda de joventut. “El que realment desitjava, es convenç, era instal·lar-se en aquesta terra de ningú, la lleugeresa de saber-se entre dues aigües, el confort transitori del qui va per al vida amb sabates a retaló. “; p. 134). Sílvio i Marcia són un matrimoni ric que viu a la part alta de la ciutat. Ell té una amant amb qui comparteix aventures des d’una habitació de l’hotel des d’on es veu casa seva. La Mariela, l’assistenta peruana aprofita la seva absència per convidar el seu promès a gaudir d’amagat dels avantatges d’una casa amb jacuzzi i mobles cars.

Tots els personatges es coneixen entre si i busquen complicitats en els seus trencaments o inquietuds. És el que han de fer els amics, oi? No us serà estrany retratar-vos en alguna de les situacions que es recreen. Tots hem tingut relacions de parella (en aquest cas, totes heterosexuals) i ja sabem quin pa s’hi dona. Tots hem convidat a sopar a casa amics en crisi o em fet cafès de companyia solidària per animar les ànimes tristes, quan érem nosaltres els nàufrags necessitats d'un bot salvavides.

A Puntí li agraden els paràgrafs llargs,encadenats frases subordinades. Li agrada d’obrir parèntesi dins les frases, com matisacions a allò que ens explica. I empra metàfores poètiques divertides: "involuntària tristesa, moments anestesiats, venjança privada, enrampada benèfica, essència lúbrica,...”

Puntí es deleix per indagar en el microcosmos de la vida quotidiana; en els petits detalls de parella que expliquen per ells sols un estat d’ànim, un desassossec; una premonició. Tot una catàstrofe es pot desencadenar per un fet o un pensament en principi, innocu. Puntí indaga els subconscient dels personatges. S’enfronta als temors que en la vida quotidiana no volem abordar; per mandra, temença o por. Realitat, desig es complementen en una, literatura àgil, polida, encerclant. Brillant.

Idònia per a parelles en crisi. O a qui els agradi posar a prova la seva relació.

(Puntuem: un 7,5 / 10)

PS Totes les anteriors lectures ressenyades, les trobareu aquí

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: