19 d’octubre de 2009

Patrimoni literari i territori: el temps i la literatura


Aquest divendres vaig anar de Seminari (no al seminari, com el mossèn, que d’allí ja em vaig escapar fa temps). Ja sabeu que això de la literatura i el territori dóna per molt. El país comença a desplegar un patrimoni cultural lligat al patrimoni intangible, això és, la literatura; a través de rutes literàries, casa museus d’escriptors i accions diverses lligades als paisatges de la memòria col.lectiva. I això des de la base, que ja té mèrit! Ja n’he parlat altres cops i altres , i us n’he fet propostes concretes.


Així, doncs rls dies 16 i 17 d’octubre es va celebrar a Folgueroles el V Seminari de Patrimoni Literari i Territori organitzat per Espais Escrits i la Fundació Jacint Verdaguer amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes El tema d’aquesta cinquena edició ha estat la Memòria literària. Les ponències i els debats van tractar sobre el paper que ha de tenir la literatura dins la planificació del patrimoni literari català que ha de fer l’administració pública.

La conferència inaugural de divendres va anar a càrrec de Joan Ramon Resina, professor de literatures ibèriques i comparada de la Universitat d’Stanford, Califòrnia.
Quin raig d’erudició, el paio.!Molt interessant Com interessant fou la diagnosi de l'estat de la literatura en el territori, que va fer Neus Oliveras professora de literatura catalana de l’IES Baix Penedès del Vendrell. Amb preofessores així penso que no tot està perdut en el món de l'ensenyament, Durant les jornades comptarem també amb la presència de Xavier Bru de Sala (enfant terrible de la cultura; i fins fa res, president del Consell de la Cultura i de les Arts;), que per cert, va dir les coses pel seu nom i de forma vehement); Oriol Izquierdo , director de la Institució de Lletres Catalanes, editor i blocaire reconegut, que amb el seu to pausat i tranquil intentava marcar línies de futur -i va avançar oficiosament l'establiment d'una futura Casa de les Lletres a Barcelona; Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (que mostrava el caire pràctic d'un enginyer industrial per dur a terme un sistema de museus), Daniel Solé, sots-director general de Museus de la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat (que feia el trist paper que pertoca a un gestor dels recursos públics); i els escriptors Julià de Jodar (que té una obra molt potent i les idees força clares; per cert, no es creu res d'això de la memòria col.lectiva) i Emili Teixidor (que també les deu tenir clares però no el vaig sentit, però té una obra més digerible, i a vegades, obviable) entre altres interessants intervencions.


Sempre et queden idees i frases al pap del que es comenta i es diu a la sala entre el assistentes. Una frase per al record: “Sense temps, no hi ha literatura”. Ben cert. Els records del passat és el que ens fa escriure. I quan aquests records són col.lectius i hi ha escriptors que en fan obres d’art; podem parlar aleshores de memòria literària. Ara bé; qui diu el que és canònic o no? Els crítics? El col.lectiu d'autors? L'administració? El públic? Aquesta és la qüestió. Deixar decidir als polítics en aquest aspectes és realment perillós…


Si teniu ganes de conèixer més d’aprop que és això d’Espais Escrits, feu clic aquí. I visiteu algunes de les cases museu que s’hi apleguen. No us decebran.


El que se m’acut, i no és cap bestiesa, és que algun dia podrem establir la ruta literària dels blocaires en català I això es podria fer sense sortir de casa! Temps al temps. Vaig a patentar la idea…


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

9 comentaris:

Striper ha dit...

Crec que es un llibre , eina força interesant, i la tevaruta de blocs també .

Robertinhos ha dit...

Veí, si algú pot organitzar una ruta de blocs aquest ets tú.

Salut!

kweilan ha dit...

Interessant el cap de setmana eh? Això de la ruta de blocs estaria superbé.

Cris ha dit...

Ei, una molt bona idea.... Quan l'hagis patentat ens informes del directori :) Salutacions

Gabriel ha dit...

Eii, veí:
M'ha agradat molt aquest post que has escrit.
I per cert...qui diu que els blogs no poden ser una altre forma de literatura...
Ja fa temps que penso que els blocs (amb g o c és igual!) són un nou gènere i alguns d'ells fan autèntica literatura i/o simplement l'utilitzen com a font d'inspiració.
La ruta literària dels blocs en català no seria una mala idea. Realment veí, haig de reconèixer que a vegades tens idees brillants. Una salutació!

el paseante ha dit...

Compte amb les fundacions i les institucions, carallot. Encara et veurem relacionat amb un tal Millet.
D'altra banda, la ruta literària dels blocaires en català em sembla una idea original. A veure si te'n surts.

Duschgel ha dit...

Ves patentant la idea abans que te la prenguin!

SU ha dit...

Veí, has fet diana!

Ruta literària dels blocaires en català… ETS GRAN, TIU!

Compta amb tots nosaltres!

Tonàs,

SU

Anònim ha dit...

He trobat molt encertat el teu comentari sobre el seminari, un gran resum!!!
Gràcies.