De lectura (74): L’antropòleg innocent, de Nigel Barley

“Es difícil no començar a oblidar que el treball de camp

consisteix principalment en un gran avorriment,

solitud i desintegració” (p. 226)

“No és de dades que està mancada l’antropologia,

sinó d’intel·ligència per veure les coses” (p. 10)

Controvertida

L’any 1978, l’antropòleg Nigel Barley, doctor en antropologia, va anar a un regió del Camerun per portar a terme la seva primera experiència de treball de camp antropològic. I va estar a punt de ser l’última. Però es va adaptar, va sobreviure i va escriure aquesta divertida crònica de la seva estada amb la tribu dels dowayos, amb la qual va conviure durant dos anys. Instal·lat en una cabana de fang va estudiar els costums i les creences d’aquesta societat, va aprendre el seu idioma i va voler esdevenir un membre més de la comunitat. Aquest llibre n’és la crònica.

Barley sabia perfectament la teoria de com calia fer el treball de camp. Però això no funciona davant la idiosincràsia de les tribus indígenes, que per molt contacte que hagin tingut amb l’himne blanc, no deixen de veure’ls com una gent summament anormal. Perquè han d’entendre o adaptar-se a unes normes forànies (religioses, socials, agrícoles,...), quan els seus costums ascentrals ja els són del tot vàlids?

Amb la lectura d’aquestes planes seguirem amb fina ironia, el via crucis personal del jove antropòleg per arribar al lloc; des de la burocràcia universitària a la camerunesa; que posen la seva flegma britànica i la seva infinita paciència sempre a prova. “L’existència d’un sistema administratiu francès complicat i antiquat en un clima cultural africà és una combinació apta per derrotar el més tossut.” (p. 36). En un país on el temps no té ni remotament, la consideració que té a Europa i on el regateig (fins i tot en els diàlegs) és sempitern. “Els preus que demanen són unes vint vegades els preus raonables. Si un client es queixa que l’estan robant, riuen i estan d’acord i rebaixen el reu a cinc vegades el preu normal.” (p. 23)

Barley va haver de salvar una doble malfiança: la de les autoritats cameruneses (riu-te’n de l’Espanya larraliana del “vuelva usted mañana”; aquí seria un “no hace falta ni que vuelva nunca”) i la del mateix poble dowayos. Dowayo en indígena vol dir «ningú». Ja us imagineu la consideració d’aquest poble des de les autoritat cameruneses (majoritàriament de l’ètnia fulbe) que no entenen que coi vol fer un britànic vivint en un poble de “gossos”. I ja us podeu imaginar que deuen pensar els dowayo d’un paio blanc que no és missioner i que vol estar amb ells per “conèixer’ls”. “El millor que et pots esperar és que et vegin com un imbècil inofensiu que proporciona certs beneficis al poble: ets una font de diners i crees feina.” (p. 69).

Un sonat, vaja; tant per uns com per els altres. I un tercer malfiament: el del mateix Barley cap els missioners: “Les missions destrueixen les cultures tradicionals i el respecte dels indígenes envers ells mateixos u redueixen tots els pobles del planeta a la condició d’imbècils desconcertat i desvalguts” (p. 33) ; tot i que acaba, per força, necessitant del seu suport. A vegades dubta si és ells que estudia els dowayos o són ells qui l’estudien a ell. La concepció del temps, del sentiment de la propietat i les relacions sexuals, són els aspectes que més sorprenen l’antropòleg. Aquest poble troba la justificació del seu quefer en «ho van dit ens nostres avantpassats». Tampoc això és tan contradictori amb el nostre “això és paraula de Déu”. L’aprenentatge de l’idioma dowayo (on sembla no haver regles i una mateixa paraula té significats diferents segons el lloc que tingui en la frase i segons el to com es pronunciï), el va portar a situacions paradoxals: “-Perdona’m, -vaig dir-, estic cuinant un tros de carn”, Si més no, això és el que pretenia dir; però a causa d’un error tonal acabava de declarar a un públic astorat: “Perdoni’m. Estic copulant amb el ferrer” (p. 81)

Barley ve estar dos anys per arribar a copsar el gran secret que els dowayos estableixen entre la pluja i les activitats quotidianes, i que es negaven a aclarir-li. “A Mango em vaig assabentar dels vincles entre les pluges, la circumscisió i la fertiltat de les plantes.” (p. 209). Amb les notes de Barley, anirem veient la concepció que els dowayos tenen sobre les dones (“...els dowayos esperen que les dones casades practiquin l’adulteri i considerin un esport divertit la seducció, p. 89); el pas de l’adolescència a la maduresa (“la forma de circumcisió dels dowayos és molt severa: arrenquen la pell de tota la llargada del penis”, p. 93); el sexe (“Un home no ha de veure mai una vagina, perquè perdria el desig sexual”, p. 96); el temps (“...el temps es mesura en mesos, setmanes i dies”, p. 98); la propietat privada (“El tabac, per exemple, no admetia una separació clara entre el meu i el teu”, p. 99); la família (“no distingeixen entre nebot i oncle, o entre avi i nét,..”,p. 112); el rar concepte de l’ecologia (”És una meravella- deien- Ho tires i ho mata tot, peixos petits i peixos grossos, molts milers corrent avall”, p. 119); la reencarnació; les malalties “...divideixen les malaties entre malaties infeccioses, bruixeria del cap, interferència dels avantpassats i contaminacions”, p. 117); les petjades dels animals; la relació entre els cicles de conreu i els cicles vitals de les dones; la mort; el sentit de la justícia,....

El relat de Barley sembla sincer. És amè i divertit. I sobretot irreverent cap l’status quo de l’antropologia social acadèmica. No és estrany que tornés al cap de poc al país que el va acollir, picat ja irremeiablement de la febre africana.“A més a més, la meva fe liberal en la salvació cultural i econòmica del Tercer Món havia rebut un xoc de mort.”, p. 237)

Una lectura entretinguda; per amants dels assaigs singulars.

Puntuem: un 6,5 / 10

PS Totes les anteriors lectures ressenyades, les trobareu aquí

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: