Del Museu del Disseny Friki (44). L'espelma forquilla
Això sí que és ser pràctic! Encens, apagues i endrapes. És clar, que fer-ho al revés pot suposar cremar-se els dits. Proposo tenir-ne a punt per els festes del replà. Una nova proposta del veí Té la Mà Maria.
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
13 comentaris:
esta be, per un costat"xorretes" de cera i per l altre de xocolata
jeejejeeeeeeeeeeee, espelmetes per menjar...
Instruccions: Bufar abans de menjar. Perill de cremades!
hauries de demanar un ajut per a promoure aquest museu tan valuós
Bé, no vas fer festa a la castanyada...La faràs per cap d'any?
me encanta la tarta de chocolate, creo que apagaré la vela antes de meterle mano al tenedor ;)
Es com un 2x 1.
genial!!!! m'encanta
Ei veí, corria per el barri , peró aquest darrers mesos no em decidia entrar al teu pis..., ja et veig incombustible i augmentant la col.lecció friki . Aquest darrer de la col.lecció , genial !
Ah , i se m'ha ocorregut que com aviat faré mig segle , i serem uns cinquanta a celebrar-ho, crec que demanaré aquestes espelmentes/forquilla tant carrinclones i així n'hi haurà una per cada un dels covidats , jejeje!!
records !!
pst!!! doncs jo no la trobo tant friki sino més aviat poètica!!!
Driver,
millor la xocolata, oi?
zel,
curiós...
dusch,
bona!
Jesús,
ja ho faig! No sé perquè no rebo més!
Emily,
aviat...
Atikus,
i a i m'encanta el xocolata!
Striper,
sí.
Xurri,
i a mi!
Viatger,
guarda'm les espelmes, que jo vindré al darrera!
Rateta,
és que a tu et perd la lírica! Muàs!
Um, no hi ha tortell de crema o de nata? :)
Me encantga Barcelona, y siempre me encantará.
Publica un comentari a l'entrada