De veïns d'escala (14): August Solidari Arreu, funcionari internacional

Des de ben petit, l'August ja patia en veure les bosses de pobresa que envaïen la seva bonica ciutat a la costa Adriàtica. I més d'un cop va haver d'apedregar els indigents fins que desapareixien de la seva vista. Amb els amics d'escola havia organitzat el que ell en deia "escamots de neteja urbana". La seva mare, pobra, un pèl sorda i tanoca, creia que la neteja era de papers i andròmines quan li deia que sortia fer d'escombriaire. Ben aviat les seves passes professionals es van encaminar cap a activitats destinades a millorar la qualitat de vida de la gent més necesssitada, tot i que sovin es veia obligat a treure'n algun benefici.

Així, doncs, l'August va ser pioner en l'establiment de xarxes de prostitució per a jovenetes escasses de recursos (i no cal dir que se n'aprofitava en tastar abans la mercaderia); en la compra-venda de nadons (que suposava una bona injecció econòmica per a les seves famílies); en la distribució de drogues dures i de síntesi (una evasió temporal per als més marginals), i en el subministrament d'armes lleugeres per a qui es volgués sublevar contra els opressors (he sentit dir que a Somàlia hi té grnas amics). Unes iniciatives, val a dir, que sempre van comptar amb el suport dels països, institucions  agents econòmics i socials més  sensibilitzats en aquesta problemàtica; entre els quals es troben la Uñesco; la Fago, la Unicez i la Lliga Berlusconiana.

El seu currículum immillorable va escombrar la resta d'aspirants a Alt Comissionat del Primer Món per a l'Eradicació Integral de la Pobresa, un càrrec que actualment li perrmet eliminar la misèriade soca-rel, sovint fins i tot abans que aparegui, gràcies al seu olfacte i perícia innats. Ha llogat un pis al bloc, i diu tenir motla feina a la ciutat.

"Anem bé, pero no podem abaixar la guàrdia", em diu quan el trobo al forn cada matí en comprar el pa. Sempre parla sense treue's la mà de l'infern de l'americana. "Sense la complicitats de tots, com fins ara. no aconseguirem eradicar aqeusta lacra que amenaça la nsotra societat del besnestar", continua...  Jo me'l miro amb aire resignat, i vigilo de no dur-li la contrària. "I tant August!", menrtre li deixo pagat el cafè. No fos cas que em prengués per un ésser marginal.

Els altres veïns de l'escala;

1. Manolo Carmona, alias Vanessa, travesti; porter
2. Vincent Machin, chafarrinador; entresol primera
3. Pròsper Cesid, espia; primer quarta
4. Benigno Galindo, matador, segon tercera
5. Thierry de la Melangière; restaurador, tercer tercera
6. Melquíades Carallop, econaturalista, cinquè cuarta
7. Jep Remull, mariner d'aigua dolça, quart primera
8. Cangrejo Mariano, mampostero del andamio; sobreàtic segona
9. Gustau Parra, boxejador-fajador, segon primera
10. Pere Serra i Tallafort, llenyataire, setè quarta
11. Pau Pi Pi, jubilat sempitern, tercer segona
12. Boris Bigoff, assassí en sèrie, entresol quarta
13. Joan Scot McFarmont, director general, àtic segon

14. August Solidari Arreu, funcionari internacional, quart segona

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: