14 de desembre de 2009

Cadàver exquisit veïnal (5): al fin!



Al final! En vigílies nadalenques hem acabat allò que vam començar pels volts de Sant Jordi! No cal dir, que al nostre ritme veïnal, Homer encaria estaria en el primer capítol de la seva Odissea. Perquè això ha estat quasi una ídem...; amb algun abandonament de pis sense avisar (evidentment, en aquests no els relloguem més al replà!) i algun oblit momentani que ha calgut refrescar. En fi; bé està el que bé acaba. I en aquest cas, com ja he dit altres vegades, feu por. En el seu conjunt el poema té un to de trista melangia, a voltes tendre, a voltes cruel; a voltes, rebel. I divertit. Però hi ha versos que llegits seguits, semblen escrits per la mateixa mà. O almenys a mi m’ho sembla. I juro que només he tocat alguna coma. Vull dir que he posat algun signe de puntuació al final d’alguns versos. Res més. I aquí la vostra criatura. L’any que ve,  tornarem amb més Històries veïnals i Cadàvers exquisits.  Ara per ara, toca Blocaire invisible. I si voleu flipar de debò, enganxeu-vos aquí. Dashiell Hammet ha renascut en la mà de l’Emily. Una història tot just i iniciada que promet. Crec que encara queden papers per adjudicar...

Però anem al que ens ocupa!


Cadàver exquisit veïnal (número 5)

1.         Els teus ulls són al meus dits una tempesta
2.         fresca i a l'hora obscura com els meus pensaments d'ahir, 
3.         i com un matí qualsevol em desperto entre els seus braços
4.         com un refugi  que m'aixopluga,
5.         lletania dolça de versos tàctils. 
6.         Així recordo els teus dits al voltant del meu penis erecte
7.         pujol  lluent  ennoblint  la carena, cercant l'embruix d'aquesta vall
8.         on les flors ballaven el ritme del riu a mans del vent
9.         que transpira per les escletxes i que em torna foll, tot i que en gaudeixo   plenament.
10.       Vull acariciar el meu cos lentament.
11.       «Mueren los pájaros en mi tierra».
12        Crit  esperançador i alliberador
de la negror del naufragi del somni
13.       que t'orientarà en els meandres de l'existència
i et durà a les càlides platges de la vida

14.       perduda entre afers enganyosos del braços d’atzar que la seguen
15.       doncs del plaer, solitari o col·lectiu, aquesta anima n'és galdosa.
16.       Però la mar sempre torna a llepar els turmells
17.       aquests peus exquisits viatjant  sols i despullats,
compleixen els requisits dels desitjos més agosarats.

18.       Es llençaren al seu destí obviant el final que els esperava.
19.       Dret davant del mirall, el retorn d'una imatge sagnant
21.       brollava sense parar, roja i espessa, lliscava per tot el cos
22        meu; recorda les nits que ens vam estimar
23.       com una púber que s’esvera
quan arriben els primers dies de la primavera
i tot el cos se li altera.
24.       Es capgira, em mira i comença el xou
25.       mostra l'ànima sense enrenou
26.       Quin soroll, quina fressa, cagum l'ou!
27.       Arraulida sense fer soroll dintre la closca fràgil
28.       aroma que captiva la dolça innocència del teu esguard
29.       blau, de profundes aigües somes
30.       sense remei, sense sospir…
31.       i l'alè s'envolà més enllà dels núvols
33.       negres i atemoridors com el dia
34.       entreteixit per hores de solitud.
35.       Ennuegada esmerço les hores en buscar-te
36.       compromès el meu seny pel dubte.
37.       Una qüestió que emociona, trasbalsa, aclapara
38.       du massa pors al seu llom de peix antic, que encara neda
39.       sirènid descolorit s'escola per pedres valves.
40.       Tinc pensaments salats, d'amor i platja
41        encesos els ulls amb el fulgor del mar;
42.       ploren les estrelles i la lluna alça el dit del mig.

@ els veïns i veïnes del replà (abril-desembre 2009)

I qui sou aquests veïns/es?

Heu-vos ací:

01. El veí de dalt (Malerudeveure't)
20. (veí desnonat)
32. (veïna desnonada)


GRÀCIES A TOTS I TOTES PER PARTICIPAR!



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

18 comentaris:

Robertinhos ha dit...

Per fiii!!!!

Felicitats a tots!

He mirat el blog que recomanes, però em fa por fer baixar la qualitat de l'escrit.

Per cert, a veure si fas propaganda del concurs de fotografia!

Una abraçada

74!!!! Coi, aquest any segur que tampoc pillo al meu blocaire!

Joana ha dit...

Al.leluia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Sí que ha costat però ja el tenim!
Felicitats!!!
Veí ...a tu també!

Rita ha dit...

Així ara ja no serem assassins a sou? ;-)

Duschgel ha dit...

Ostres, que bo!

Sí que és cert que a voltes sembla escrit per una mà. A veure si a la propera no triguem tant.

Striper ha dit...

Ara sonen les campanes de la seu de Manresa, ding dong, cadaver acabat, ding doong..

Miquel ha dit...

Oiga¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡haga el favor de ponerme ¡¡¡¡Miquel de Totbarcelona....no tengo ni idea de como hacerlo y además soy muy torpe para estas lides....pero quiero estarrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr¡¡¡¡ Salut

Emily ha dit...

M'agrada com revoluciones la gent.
Gràcies per la referència, cada cop tinc el llistó més alt, procuraré estar a l'alçada i no caure :)
Ets un encant, veïnet!

Carme ha dit...

Està bé que s'hagi acabat i el resultat com sempre sorprenent.

Però... com pot ser que es perdi tant mesos? Apa veïns, quins mantes!

Cris ha dit...

Bona feina, sou fantàstics fent coses d'aquestes!!! Felicitats a tots i un gran petó :)

nausica ha dit...

Xe! que fa molt bonic, de veritat!
Ara que això no hauria d¡acontentar-nos massa perquè, al pas que anem, de tan lents, el proper cadàver hauran de cercar-lo d'ací unes dècades els amics de la memòria històrica.
Felicitats a tots i a totes, pares i mares promiscus i juganers!

vullunfestuc ha dit...

brutal. Haig de dir que no confiava massa amb el Cadàver Exquisit, ho veia com una afegit innecessari a les històries veïnals. Però m'equivocava.

Brutal.

menta fresca ha dit...

mmm, vinc del turo parc per veure qui és aquest "veí de dalt" tant modest ell. El primer que observo i d'aqui ja no he pasat és que el clip del vostre perfil no funciona...mmm
Malgrat la boira no em senta gens bé, em quedo amb ella...

zel ha dit...

Osti, jo em pensava que estava ja podrit i fora de tot reconeixement públic possible...en fi, jo sóc una de les que va perdre la paraula...sort que em vas avisar!!!!

Petonassos!

Gabriel ha dit...

Vaja... ha costat desentarrar el cadàver, però veig que..
El resultat és sorprenent!

Arare ha dit...

Que bo, que bo, que booooo!

El millor vers és el del Puji, de lluny!

;)

Felicitats, Veí, ja semblava que el cadàver s'havia esvaït a la virtualitat!

khalina ha dit...

Ohh! Ha quedat molt í molt bé. Clar que alguns/es s'han pres el seu temps jeje.

Els del PiT ha dit...

Caram canalla! :)
Tot i que imaginava que això seria una olla de grills, sembla que us n'heu sortit amb nota, quina colla, hi hi hi..
.

Molt bé avi, gràcies per la confiança...
Ha estat un plaer col·laborar en aquest joc literari teu veí, tant les HV com el CV
:-)

Cèlia ha dit...

Bufa! Tot el bo es fa esperar! Però ja perdíem l'esperança...