Blocaire invisible 2009: es destapa el pastís!

Doncs sí. la meva blocaire invisible era la Cris, del blog V/N Vist i no vist. No em pot negar que no li vaig posar fàcil les pistes!

La Cris és una blocaire jove. Jove perquè fa poc que es mou pel replà, però jove perquè els seus  posts traspuen unes ganes de viure intensament que tomben d’esquena. Que hi fa l’edat que tingui si el seu lema és estimar i deixar-se estimar?

Ella ho veu tot amb el seus ulls marítims. D’una intensitat  blava com la mar que li acarona les cames davant de casa. Perquè el blau la identifica. Quin luxe despertar-se amb el sol desvetllant  l’horitzó cada matí. Això no té preu. Sembla que ha viatjat força. I li agrada deixar-nos un record dels llocs on passa amb una mirada peculiar, diferent, molt pròpia. Fins i tot, sap transmetre en imatges allò que escriu. Té fusta d’artista. Ho veig. I ella ho sap.

A sobre sé que fa teatre. Vull dir que és actriu. Segur que sap posar-se a la pell dels seus personatges. Ho intueixo. Per això he pensat que aquest regal li plaurà. Sé que té passió per la mar. Sé que la fotografia li agrada. I sé que és una dona apassionada. Amb els amics i la família. I que escriu algun poema de tant en tant. Aquesta cançó transmet tot això també: alegria, esperança, ganes de viure; lligams.

I tot això ho sé senzillament mirant-li el bloc; que a vegades és com mirar els ulls d’una persona sense parlar-li. I si l’erro, que em perdoni. Almenys jo m’hauré divertit xafardejant en els seus posts, muntant el vídeo tot amb fotos seves i escrivint aquestes ratlles. Que és en el fons la raó per la qual tots tenim un blog, no? Per passar-nos-ho bé i fer-ho passar una mica bé a aquells que ens llegeixen.

Un petonàs, Cris. Que tinguis un bon any i ens segueixis regalant imatges i poesia.

PS

Per cert,...anirem un dia a capbussar-nos tots al Mediterrani?

AQUÍ, EL REGAL

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: