De la carpeta del veí (14): Tríptic I
(Tríptic 1 )
El nostre és un tracte tàcit, sense preàmbuls ni subterfugis. No hi ha cap regla. No hi ha dreceres. Tinc una forma i en el paper em justifico. No puc servar el silenci quan el cel t’aclama. No puc seguir les traces si els marges són fondalades rostes. No puc divisar horitzons si les ombres t’acompanyen. És com sortir al llindar i desitjar que tu hi siguis; palplantada al replà de l’escala. Somiar un desig equívoc. Teseu al laberint, guiant el Minotaure. Sé que cap Ariadna vindrà a rescatar-nos.
La vida és un sentiment de culpa. I a voltes, una gran mentida. Un tobogan capgirat enlaire. Amb escales rostes. Una corda amb nusos, esfilagarsada. Un mirall translúcid. Una quimera amable. Una escletxa franca. Diré sols tres mots per descriure’t: silent, errant, mudable. I que el silenci basteixi aquest bes que em llivanya l’ànima. Vinyoli em divisa en cercles. I en ells em precipito.
Ara, guaita’m pel ulls. Escolta’m els mots més bells que cap nàufrag t’aclami. Serà el signe de la derrota. Un sentiment de culpa que m’embriaga l’ànima. M’ofego en els teus ulls i en l’escuma del teu rastre.
Sobre el teus pits llanço una àncora sense traça.
15 comentaris:
Ostres veí! Que romàntic que t'has possat! Has trobat la inspiració a Colmenar Vieju?
Es diria que esta enamorat!
Una abraçada
m'agradaque tinguis aquest atac de romantcisme aixo indica un amor que floreix potser.
¿estas enamorado?...o es un efecto secundario de los viajes por la meseta castellana?
He entrat per riure una mica amb els teus relats d'Espanya... i vés per on em trobe aquesta prosa poètica.
Has trobat l'amor allà a Colmenar???
Una abraçada.
Això és bonic, veí. Molt.
Que bé que tornis a obrir la teva carpeta!
Que dur pensar que la vida és un sentiment de culpa. Tant de bo que el nàufrag trobi el seu camí.
que bonic!!!
La teva carpeta és la meva debilitat, veí. M'encanta el que hi amagues... :-)
ets el millor gestor dels mots que he llegit en les últimes dues hores!
M'agrada la teva ànima de poeta.
Fra,
Jo trobo la inspiració sota les pedres...Viejas i Noves!
Striper,
o cau...
Atikus,
efectos primarios, diria...
Mercè,
pots riure de pena, si vols, eh? ;-)
Xurri,
val. Celebro que t'agradi.
Dusch,
el naufrag duia flotador!
viu,
és que un és un poeta, collons!
Rita,
per sort, deus tenir altres debilitats més fructíferes!
Poesia,
i que ha passat en la tercera hora?
Gabri,
ànima i cor...! ;-)
uffff, veí, és un text preciós!!!
m'he quedat sense paraules... vaig a tornar-lo a llegir...
De debò que és un text boníssim!
Que tinguis un bon dia, veí
Bellíssim!
Mar,
celebro que t'agradi!
Arare,
com el teu mar?
Ja esbalotes el galliner :)
Amb aquestes paraules...
Publica un comentari a l'entrada