Té collons la cosa...

Resulta que tota la vida he procurat ser un veí modèlic, per res. 

N'estic tip! Avanço que com això segueixi així, fotaré el camp del replà! I després, que ningú piuli!

No he  portat els comptes de la comunitat quan era president com si fossin les almoines de la sagristia, sense cap màcula?

No he tingut una santa paciència donant conversa a la portera quan me la trobo a l'ascensor (que ma la trobo sempre, esperant saltar sobre qualsevol víctima propiciatòria) que no para de xerrar del seu poble perdut allà a la meseta manxega?

No he deixat sempre sal, oli i sucre a la veïna de sota que sempre truca a hores intempestives a casa (segur que vol liar-se amb mi, perquè li aguanti els tres salvatges que té de fills) i en canvi no li ho retrec? 

No he ajudat a creuar al carrer al tanoca calb aquell que no veu tres dalt d'un burro i me'l trobo sempre xerrant amb les bústies, com si esperés que li contestessin?

No he  convidat a amics a què s'allotgin a la pensió del tercer primera sabent que aquella  mala  bruixa de mestressa els fotarà paella de sobre al menú? 

No m'he fet l'orni cada vegada que baixo al súper de baix i l'adoguer posa la mà sobre la balança per estafar-me en el pes?

No he deixat sempre passar primer per la porta i l'ascensor a la veïna esquerpa aquella, que sempre vesteix de vermell (i mira que té un cul de pam!) i duu el moneder agafat a la mà com si li anés la vida i em mira de reüll, amb fàstic, com si l'anés a violar?

No he deixat sempre diners quan me'ls ha demanat el veí morós de dalt, que viu a les golfes del davant, i mai li he reclamat res?

No m'he jugat la vida manta vegades per rescatar el coi de lloro, o perico, o cotorra -jo que sé que collons és el pajarraco aquell!- de la vella xarona del quart segona quan es queda enganxat a les branques de l'arbre de davant del bloc? 

I a sobre per sentir-me dir això! 

Total, que no aguanto més. Jo també demano una reunió de veïns i que tothom es tregui les caretes! Especialment el carallot aquest que sempre dorma al matins i el veig traginar bultos a munt i avall. No serà un assassí en sèrie? Un estafador? Un saltejador de bancs? Per no parlar de la seva dona, que la pobra es deu creure que per dur mocadors virolats al coll es fa més jove!

És que no pot ser, carai!

No pot ser...

I és que NINGÚ més pensa dir res més?

Per Sant Jordi, una rosa i un poema... (Contracoberta aleatòria)

Avui és Sant Jordi, i al replà que som tradicionals, tenim roses per elles i per ells...que se les busquin

La rosa, xiquetes, agafeu-lo d'aquest ram.

A discreció. S'hi s'acaben, a la terrassa en tinc ple.

  

Però també és el dia del llibre. I com que un llibre no us el puc penjar, us dedico un poema. Un poema especial. He manllevat la idea d’un blocaire de nivell, concís i precís que sovint segueixo i que conec. Del seu bloc, Mafia mental he copiat (amb permís) la idea.

El poema l' he escrit seguint un  mètode que s’adiu molt amb els jocs literaris que a voltes fem pel replà.

La idea és fer un poema a partir de la proposta que ell ha titulat Contracoberta Aleatòria (això és dadaisme, surrealisme i Oulipo pur). Copio les seves instruccions, que permeten fer un poema ben curiós de tants versos com es vulgui. Calcant les paraules del Joan

1. Aneu a la vostra biblioteca i trieu a l’atzar un número de llibres de narrativa en el mateix idioma (en aquest cas n’he utilitzat 11). 
2. És obligatori que formin part de la zona de la biblioteca on hi poseu obres que són o han estat importants per a vosaltres. Mantingueu l’ordre en el que hagueu anat triant els llibres [confesso que aquí he fet trampa en dues ocasions, ho sigui, que també ho podeu fer]
3. Mireu la contracoberta del primer volum. Agafeu la frase del text que més us agradi, sempre i quan aquesta no faci referència a l’autor o la seva biografia, ja que ha de tractar de l’argument.
4. Feu el mateix amb la resta, escrivint una sota de l’altre aquestes frases. Si voleu, afegiu a final de cada vers el signe de puntuació que cregueu oportú. Obtindreu així un poema fet a base d’explicacions de narratives, d’aquells breus textos que pretenen seduir al potencial lector, demostrant al món que la poesia ho pot tot.

El poema que a mi m’ha sortit ha estat aquest. Flipareu:

Com un pèndol entre l’univers quimèric i la realitat de

draps bruts, els detalls més sòrdids, els gestos silenciats

adquireixen sovint una grandesa antiga i llegendària.

De la veritat en aquesta extraordinària exploració de la brutalitat

al de la tristesa d’aquell que deixa la seva terra sabent que

té por i es desespera. Però mai perd la mirada lúcida i penetrant,

no és sinó el  nucli d’innombrables relacions que ens duen

el paisatge escarpat. El núvols amenaçadors. “Tu tries”.

Una mateixa nit coneix alhora l’amor i  
el corrent d’atracció mutu esdevé un sentiment pertorbador. 

Potser en una altra ocasió.

I els llibres que he utilitzat:

1. Joan Perucho. Monstruari fantàstic

2. Hanif Kureishi. Intimitat

3. Josep Pla. Relats de mar

4. Joseph Conrad. El cor de les tenebres

5. Bernardo Atxaga. El fill de l’acordionista

6. Ryszard Kapúscinski. Eben

7. Pere Gimferrer. Fortuny

8. Eduard Màrquez. La decisió de Brandes

9.  Rainer Maria Rilke. La cançó d’amor i de mort del corneta Christoph Rilke

10. Jordi Coca. Lena 

11. Alessandro Baricco. Seda

Ara ve el repte: Faríeu un poema a partir del mètode de la CONTRACOBERTA ALEATÒRIA?

Vinga, animeu-vos i penjeu poemes de contracobertes aleatòries als vostre blogs! Si ho feu i m’ho dieu, els que vagin sortint, els anem lincant i penjant al blog de les Històries veïnals.

Taula rasa

Va mirar el blau del mar per darrer cop. Palpà la nota dins la butxaca. Igual com una riera baixant plena, ella faria net amb el passat. El tren se sentia a prop. Impossible que la veiés. La Carme, aleshores, s'ajagué damunt les vies. Un fred atàvic s'instal·là a l'horitzó.

Un microrelat per Sant Jordi dins el joc literari que proposa el Blog Tumateix Llibres . Les bases de participació, aquí

Encara queden dies per apuntar-s'hi...

Us recordo que el 23 d'abril acaba el termini per apuntar-se a la Setena Tongada de les Històries Veïnals (3a època). Ens fem grans, sí...

Per ara, som els/les  següents  35 veïns/nes inscrits. El més granadet del replà amb noves incorporacions. Així els "experts" ajudareu als "novells" a tirar del carro. Entre parèntesi, les edicions en què heu participat -inclosa aquesta.

1. Albanta (2)
2. Anna Tarambana (6)
3. Arare (6)
4. Carles Mulet (7)
5. Carme Rosanas (7)
6. Clara (1)
7. Duschgel (6)
8. El paseante (2)
9. El veí dedalt (7)
10. Eli (2)
11. Filadora (1)
12. Gabriel (1)
13. Gatot (5)
14. Jordi Casanova (3)
15. Josep B. (2)
16. Khalina (3)
17. La meva perdició (1)
18. La rateta Miquey (4)
19. Lady Griselda (6)
20. L'Avi (7)
21. Llum de dona (7)
22. Mossèn (1)
23. Òscar (1)
24. Palimp (4)
25. Pratinsky (2)
26. Puji (6)
27. Robertinhos (6)
28. Srta. Tiquismiquis (1)
29. Té la Mà Maria (7)
30. The silver blue sea (7)
31. Violette Moulin (6)
32. Viuillegeix (2)
33. Vullunfestuc (3)
34. Xurri (6)
35. Zel (7)
36. Cris V/N (1)
37. 
    
    
    
    
    
    
    faltes tu,
    i tu,
    i tu...

La setmana següent arrenquem! Compreu força llibres si regaleu força roses!

Poesia als parcs, de nou. Versos sentits a la natura...

Torna el cicle Poesia als parcs. 

Enguany es recorreran 10 espais naturals de les comarques barcelonines.

Els poetes Jordi Boladeres i Carles Duarte acompanyats de la Coral Mare de Déu del Turó de Montcada engegaran el dissabte 17 d'abril a les 19 h a l'ermita de Sant Pere de Reixac (Parc de la Serralada de Marina) la sisena edició del cicle Poesia als parcs que sota el títol genèric 'Com el paisatge, així són els poemes' viatjarà a deu espais de la província de Barcelona, a un de la província de Girona i a quatre parcs d'Itàlia. La coordinació del cicle va a càrrec d'Ester Xargay i de Carles Hac Mor.

Emmarcat en el programa Viu el parc, el cicle d'enguany 'Com el paisatge, així són els poemes' tindrà lloc d'abril a novembre. Després del primer recital al Parc de la Serralada de Marina, el cicle viatjarà a la Ligúria, a Itàlia. En concret, serà al Parco delle Cinque Terre el 7 de maig i a Sarzana el 9 de maig dins el marc de la fira 'Un vino, un territorio', promoguda per l'associació Cittá del Vino. Hi recitaran Pura Salceda i Laia Martinez acompanyats d'Adrià Gandia (viola de roda)

Tornant a la Xarxa de Parcs Naturals, el cicle recalarà al Marquet de les Roques (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac) el 23 de maig a les 12. Els poetes són Montserrat Abelló, Ivette Nadal i Joan Todó. La següent cita és a l'Ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt (Parc de la Serralada Litoral), el dissabte 29 de maig, a les 18 h. Hi recitaran Max Besora i Xavier Caballero.

El divendres 23 de juliol a les 22 h el cicle visitarà la província de Girona per anar al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Dins el cicle 'Nits d'estiu', hi recitaran Marc Romera i Josepmiquel Servià.

El recital d'enguany al Parc Natural del Montseny tindrà lloc el dissabte 24 de juliol, a les 18 h a la nova seu del parc: la Masia Mariona (Fogars de Montclús). Hi prendran part Ferran Aisa i Maria Cabrera i hi cantarà la Coral de la Diputació de Barcelona.

El segon viatge a Itàlia del cicle Poesia als parcs es farà a Sardenya. El dijous 2 de setembre serà al Parco Nazionale della Asinara i el dissabte 4 de setembre al Parco di Porto Conte. Hi viatjaran els poetes Joan-Elies Adell i Xavier Garcia i els músics Maria Carreras (acordió) i Carles Borrell (guitarra).

Al Parc del Montnegre i el Corredor el cicle arribarà el diumenge 26 de setembre, a les 12 h a la Font del Pradelló (Olzinelles, Sant Celoni), amb Salvador Giralt i Marc Egea (viola de roda).

L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona acollirà el cicle el diumenge 10 d'octubre, a les 12 h a l'Ermita de Sant Feliuet de Savassona (Tavèrnoles), amb Tomàs Àrias i Patrícia Tosquella.

Els penúltims recitals es faran al Conjunt històric d'Olèrdola (Parc d'Olèrdola) el diumenge 17 d'octubre, a les 12 h amb Eduard Escoffet i Vinyet Panyella i a la Plaça del Castell, s/n (Castellet i la Gornal) del Parc del Foix el diumenge 14 de novembre, a les 12 h amb Susanna Rafart i Andreu Subirats. Tancarà el cicle, com és habitual, el recital que tindrà lloc a Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts (Begues), al Parc del Garraf. Serà el diumenge 21 de novembre, a les 12 h amb Teresa Colom i Jordi Prenafeta.

 Programa del cicle Poesia als parcs 2010 [pdf]

De lectura (82): El gaucho insufrible , de Roberto Bolaño

Porque  en nuestro pueblo el arte y la contemplación de la obra de arte

es un ejercicio que no podemos practicar, por lo que las excepciones,

 los diferentes, escasean” (p. 57)

El gaucho insufrible va ser el darrer llibre de contes que va preparar Bolaño per a la seva publicació abans  de morir el 14 de juliol de 2003. El desordre aparent dels continguts de llibre i la publicació del llibre va fer creure a alguns que era una operació comercial oportunista de l’editor, Jorge Herralde; però no era així. Quan Bolaño va ingressar per fer-se un traspalant de fetge, del qual no se’n va poder sortir, el llibre ja estava a impremta. 

El llibre el composen cinc contes i dues transcripcions de conferències o discursos. Tres són els que composen el cos principal. El gaucho insufrible, és el relat de la transformació d’un ciutadà burgès Buenos Aires que canvia els seu estat urbà per la pampa argentina arran el corralito que va menar el país a al ruïna («Buenos Aires es tierra de ladrones y compadritos (…), la pampa en cambio, es lo eterno» p. 35); El policia de las ratas –per mi, el millor de llarg un dels millors contes que he llegit mai—; és un curiós conte de supervivència d’una comunitat de rates que viu a les clavegueres que s’enfronta a un estrany cas d’assassinats que només el policia Pepe el Tira sabrà resoldre («Las ratas somos capaces de matar ratas (...) Sabía que nada volvería a ser como antes, sabían que solo era cuestión de tiempo», p. 84); i El viaje de Álvaro Rousselot; és la història d’un literat que veu com un director francès passa a pel·lícula obres seves sense ell saber-ho i que, en anar a París a esbrinar-ho, la seva vida dóna un tomb radical («No hay que leer, ni mucho menos leer los libros de los cuales se hacen películas», p. 142). Les dues conferències són un astracanada amb gràcia. Especialment Los mitos de Cthullun, que és una autèntica repassada sense pèls a la llengua (segur que sabia que anava a morir, si no, no hauria escrit el que llegireu) a les vaques sagrades de la literatura castellana, tant llatinoamericana com espanyola: Bolaño traspua una mala llet i un humor incisiu vers vaques sagrades com Pérez Reverte,  Camilo José Cela, Muñoz Molina, García Márquez, Vargas Llosa, Isabel Allende, Lucia Etxebarría, Juan Goytisolo,...a qui deixa de volta i mitja.  Per ells, tots es venen l’ànima per publicar, no per escriure. Només els interessa els diners, la fama i la respectabilitat. Només se salva Borges; el mestre. Alguns comentaris em fa vergonya fins i tot reproduir-los! Però el millor és que no puc deixar d’estar d’acord, especialment en a l’estirada d’orelles a Sanchez Dragó o a Anna Rosa Quintana. I no us podeu perdeu la parodia que fa a Penélope Cruz, que la titlla del que és: una autèntica papanates pocapena.

Però el millor de l’obra és la narració crua, desengaltada, directa. No és fàcil seguir Bolaño perquè no és un estil planera, lineal. Alguns cops he volgut enfrontar-me al seu descomunal 2666. I encara no me n’he sortit.

Puntuació: 7,5/10


PS Totes les anteriors lectures ressenyades, les trobareu aquí  

PS Per cert, recordeu que ja està en marxa la Setena tongada de les Històries veïnals. Ja en som 20 d'inscrits. Faltes tu!

De teatre (5): Más allá del puente

Qui no vol tenir una darrera possibilitat?

Dues persones es troben dalt d’un pont. Són al cap del carrer. Al final d’un passadís incert. Els uneix una decisió terrible: són a punt de trencar amb tot, d’estimbar-se cap un final irremeiable. El pont és una manera com una altra d’acabar amb un desengany. Ni pastilles, ni penjaments, ni pistoles, ni tall de benes, ni enverinaments,... Un pont té un to de romanticisme que cap altre mena de suïcidi té.

Ell (Alex Brendemülhl) és un artista. Viu i pensa com a tal. Una mica maldestre, despistat, vague, bon jan. Està pintant un quadre immens que mai dona per acabat. Com si quan ho fes, arribés a un desig acomplert que tem. Ella (Marta Torné) és actriu en hores baixes; somiatruites, ingènua, esotèrica, que intenta obrir-se camí en la moda o la publicitat- Tots dos han fracassat estrepitosament en les seves relacions i sembla que el destí els doni una nova (darrera?) possibilitat. Bé, per ella és el destí; per ell, és l’atzar.  En el fons, s’assemblen ben poc; però una atracció irresistible els fa desdir. I decideixen viure plegats. Donar-se una darrera possibilitat.

Es faran tres promeses que mai hauran de trencar: no preguntar-se pel passat propi, no tornar mai al pont on es van conèixer; no dir-se mai “t’estimo”. És factible viure amb aquests condicionants? Ells dos ho assagen. Aguanten. Però evidentment, fracassen. Fantasmes del passat, retrets insubstancials, picabaralles quotidianes afloriran amb el temps. Com en totes les relacions. Cop de porta i via fora. Soliloquis, notes d’humor i un diàleg amb el públic. Una posada en escena sòbria amb el recurs original del vídeo. Unes peces musicals ben trobades entre escena i escena.

L’obra no passarà als annals de la dramatúrgia, és cert; però es deixa veure. I seguir. Hi ha un final optimista. Creïble o desitjable, potser; però que deixa un gust dolç als llavis. Potser ingènuament dolç. Sense condicionants.

Una cosa us quedarà clara: l’Alex Brendemülhl és un actoràs. Es menja a la Marta Torné a l’escenari de ple a ple. I això que la noia hi posa ganes i té un bon culet. (Val, veïnes, ja em podeu fotre dalt del pont pel comentari.)

Nova convocatòria de les HV: t'hi apuntes?

Hosti! Torno de vacances després d'un merescut recés espiritual de Setmana Santa al sud de la Península (que dur que és això de les processons, carretejant passos i fuetejant-se pels carrers amb cadenes arrossegant per expiar els molts pecats que he comès enguany) i ho llegeixo a la premsa d'aquest matí!

 

Vaig al blog de referència, llegeixo el darrer relat de la tongada (la HV 6) i veig que després d'un període d'aggiornamento, es reprenen les HV a Blogville! Guai del paraguai!

Anem per a la setena, doncs!

Suposo que us apuntareu?

PS

Pels qui encara no sàpiguen que és això de les Històries veïnals, llegiu les instruccions aquí

Pels que ja sabeu de què va, heus ací el calendari de les 7 HV:

1. Fins el 23 d'abril (de 2010 és clar!), teniu temps per inscriure's. Es demana seriositat: qui s'inscrigui ha de complir amb els terminis i no deixar penjat al seu grup.

2. El 25 d'abril faig el sorteig entre els inscrits i reparteixo els grups de quatre membres per fer les HV. Aquell dia diré també el tema o motiu de les HV.

3. Entre els mesos de maig i juny, caldrà que feu els relats i me'ls envieu. Donarem uns 15 dies de marge per a cada membre. Ja concretaré dates per a cada membre a partir del tancament de la convocatòria.
4. Alhora, farem com çes habitual, el cadaver exquisit veïnal
5. I després ja us podeu anar de vacances, que ja em quedaré jo a l'agost per pintar el replà de l'escala. Quan agafi el que dibuixa gatets a l'ascensor...!