De teatre (5): Más allá del puente

Qui no vol tenir una darrera possibilitat?

Dues persones es troben dalt d’un pont. Són al cap del carrer. Al final d’un passadís incert. Els uneix una decisió terrible: són a punt de trencar amb tot, d’estimbar-se cap un final irremeiable. El pont és una manera com una altra d’acabar amb un desengany. Ni pastilles, ni penjaments, ni pistoles, ni tall de benes, ni enverinaments,... Un pont té un to de romanticisme que cap altre mena de suïcidi té.

Ell (Alex Brendemülhl) és un artista. Viu i pensa com a tal. Una mica maldestre, despistat, vague, bon jan. Està pintant un quadre immens que mai dona per acabat. Com si quan ho fes, arribés a un desig acomplert que tem. Ella (Marta Torné) és actriu en hores baixes; somiatruites, ingènua, esotèrica, que intenta obrir-se camí en la moda o la publicitat- Tots dos han fracassat estrepitosament en les seves relacions i sembla que el destí els doni una nova (darrera?) possibilitat. Bé, per ella és el destí; per ell, és l’atzar.  En el fons, s’assemblen ben poc; però una atracció irresistible els fa desdir. I decideixen viure plegats. Donar-se una darrera possibilitat.

Es faran tres promeses que mai hauran de trencar: no preguntar-se pel passat propi, no tornar mai al pont on es van conèixer; no dir-se mai “t’estimo”. És factible viure amb aquests condicionants? Ells dos ho assagen. Aguanten. Però evidentment, fracassen. Fantasmes del passat, retrets insubstancials, picabaralles quotidianes afloriran amb el temps. Com en totes les relacions. Cop de porta i via fora. Soliloquis, notes d’humor i un diàleg amb el públic. Una posada en escena sòbria amb el recurs original del vídeo. Unes peces musicals ben trobades entre escena i escena.

L’obra no passarà als annals de la dramatúrgia, és cert; però es deixa veure. I seguir. Hi ha un final optimista. Creïble o desitjable, potser; però que deixa un gust dolç als llavis. Potser ingènuament dolç. Sense condicionants.

Una cosa us quedarà clara: l’Alex Brendemülhl és un actoràs. Es menja a la Marta Torné a l’escenari de ple a ple. I això que la noia hi posa ganes i té un bon culet. (Val, veïnes, ja em podeu fotre dalt del pont pel comentari.)