Té collons la cosa...

Resulta que tota la vida he procurat ser un veí modèlic, per res. 

N'estic tip! Avanço que com això segueixi així, fotaré el camp del replà! I després, que ningú piuli!

No he  portat els comptes de la comunitat quan era president com si fossin les almoines de la sagristia, sense cap màcula?

No he tingut una santa paciència donant conversa a la portera quan me la trobo a l'ascensor (que ma la trobo sempre, esperant saltar sobre qualsevol víctima propiciatòria) que no para de xerrar del seu poble perdut allà a la meseta manxega?

No he deixat sempre sal, oli i sucre a la veïna de sota que sempre truca a hores intempestives a casa (segur que vol liar-se amb mi, perquè li aguanti els tres salvatges que té de fills) i en canvi no li ho retrec? 

No he ajudat a creuar al carrer al tanoca calb aquell que no veu tres dalt d'un burro i me'l trobo sempre xerrant amb les bústies, com si esperés que li contestessin?

No he  convidat a amics a què s'allotgin a la pensió del tercer primera sabent que aquella  mala  bruixa de mestressa els fotarà paella de sobre al menú? 

No m'he fet l'orni cada vegada que baixo al súper de baix i l'adoguer posa la mà sobre la balança per estafar-me en el pes?

No he deixat sempre passar primer per la porta i l'ascensor a la veïna esquerpa aquella, que sempre vesteix de vermell (i mira que té un cul de pam!) i duu el moneder agafat a la mà com si li anés la vida i em mira de reüll, amb fàstic, com si l'anés a violar?

No he deixat sempre diners quan me'ls ha demanat el veí morós de dalt, que viu a les golfes del davant, i mai li he reclamat res?

No m'he jugat la vida manta vegades per rescatar el coi de lloro, o perico, o cotorra -jo que sé que collons és el pajarraco aquell!- de la vella xarona del quart segona quan es queda enganxat a les branques de l'arbre de davant del bloc? 

I a sobre per sentir-me dir això! 

Total, que no aguanto més. Jo també demano una reunió de veïns i que tothom es tregui les caretes! Especialment el carallot aquest que sempre dorma al matins i el veig traginar bultos a munt i avall. No serà un assassí en sèrie? Un estafador? Un saltejador de bancs? Per no parlar de la seva dona, que la pobra es deu creure que per dur mocadors virolats al coll es fa més jove!

És que no pot ser, carai!

No pot ser...

I és que NINGÚ més pensa dir res més?