23 de juliol del 2010

D'exposició: Eugeni Forcano. La meva Barcelona


Una ciutat és feta de racons, records i recels.

De gent humil, anònima, que arrossega pesarosa un cansament servil; de carrerons estrets i humits, foscos, però plens de vida; de fires artesanals i processons religioses; de mercats vells i encants sorprenents; de policies i serenos, de quinquis de barri i d’obrers en bastides; de festes populars i petons amagats; de personatges peculiars i personalitats celebrades; de nens al carrer i de vells jaient al sol; de mares vellutades i de turistes perduts; de vermuts en companyia i de balcons buits.

Una ciutat és feta d’adagis, de proeses, de desigs i anhels. De persones.

Tot això em ve al cap passejant per l’exposició que sobre l’Eugeni Forcano ha organitzat l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, allà a l’antic convent de Sant Agustí, al costat del Museu de la Xocolata, on hi havia el CIR de reclutes (per aquells que hagin fet la mili, sabran que era el lloc on et deien a quin coi de destí t’havia tocat la teva quinta.) L’edifici em porta, per si sol, records intensos. Vaig viure al costat, al carrer Tantarantana, durant molts anys, de petit. Per això les escenes que retrata en Forcano (especialment les del Born) em són, alhora, tan properes i distants. Sempre m’he sentit fill de la Ribera. I ara, quan passejo sovint per aquests carrers, alguna veu encara em diu “ets d’aquí; vine”, mentre una altra m’empeny a allunyar-me; trista i decebuda. Estrany sortilegis els que opera la imatge en blanc i negre. Perquè aquest és com recordo gran part de la nostra, de la meva, historia recent: en blanc i negre.

Les imatges de Forcano són sinceres i viscudes, d’autèntic fotoperiodista de raça, transmissor de la realitat. Amb una mirada alhora tendra i crítica. Forcano busca les persones i les troba. I són gent de Barcelona. Irrepetibles. Inviolables. D’una i altra condició. Forcano ens mostra el contrast d’una baró de Viver, altiu, copalta i abric, en carruatge i xofer passejant endiumenjat pel passeig de Gràcia, i al costat camalics del Born amb samarreta curta arrossegant carretons curulls de caixes. Instantànies colpidores com el  pla de la Seu ocupat per falangistes, requetés, policies i capellans en una missa a l’aire lliure. O un funcionari municipal arrossegant un carro de les escombraries tirat per un ase (sí: abans les bosses d’escombraries es deixaven al carrer!) amb d’altres oficis ara desapareguts, com els enllustradors de la Rambla. Moltes de les seves fotos van ser portada de la revista Destino; una petita perla de plomes aventatjades (que ara farien riure) en la premsa servil de la postguerra.

“Si en captar una imatge no m’emociono, tot és inútil. És quan el cor se’m dispara que no falla: és la meva foto.”, llegeixo en un moment de l’audiovisual. Veig que Forcano ha donat 650 fotografies a la ciutat. Cal agrair-li, doncs. En un moments en que altres es venen  —segurament justament— el seu arxiu al millor postor.

I he vist moltes “meves” fotos en Forcano. Mig segle després. Segur que vostres, també ho fareu passejant per l’exposició. Paga la pena.

11 comentaris:

Júlia ha dit...

Fa anys ja vaig veure una exposició sobre Forcano a la Virreina, per cert, conformen un gran document sobre l'època. Sobre el tema de la venda, no sé perquè als fotògrafs se'ls ha de tractar diferent a d'altres creatius que no regalen res i ningú no es fica amb ells, la veritat. Una cosa és que tu vulguis regalar el que sigui i l'altre que hi estiguis moralment obligat.

No sé perquè avui les firmes a Destino farien riure, hi escrivien Pla, Delibes, Cunqueiro, Lujan, Porcel, Comín i molts d'altres. Certament, no es tocava massa la política però van tenir alguns problemes en els darrers temps amb segons quins articles. Ja m'agradaria que avui comptéssim amb una revista d'aquell nivell cultural i d'aquell eclecticisme col·laborador. Els monogràfics sobre història eren una meravella.

Striper ha dit...

No crec que la vaigui a veure pero m'agradant les fotografies quetransmeteixen vida i records.

Tot Barcelona ha dit...

Blanc i negre...les millors....

el paseante ha dit...

Fa poquet vaig estar en aquest convent (i no precisament per motius de la mili, que tinc els peus plans jo). Ja m'hi tornaré a acostar.

Anònim ha dit...

TENS RAO,LA BARCELONA DE FORCANO,ERA LA CIUTAT DE LA MEVA INFANTESSA....JO VIVIA AL P.N. A CASA DELS AVIS,UNA TIETA FEIA DE MARE DE TRES NEBOTS,COSES DEL EXILI...ELLA ERA SUBSCRIPTORA DE "DESTINO"...JO ERA MASA PETITA,PER ENTENDRE ELS TEXTOS,PERO AQUELLES "FOTOS"AMB BLANC I NEGRE......
JUGANT....

FONT LOVER ha dit...

_____8888888888____________________
____888888888888888_________________
__888888822222228888________________
_888888222I2222288888_______________
888888222222222228888822228888______
888882222222222222288222222222888___
88888222222222LUV22222222222222288__
_8888822222222222222222222222222_88_
__88888222222222222222U22222222__888
___888822222222222222222222222___888
____8888222222222222222222222____888
_____8888222222222222222222_____888_
______8882222222222222222_____8888__
_______888822222222222______888888__
________8888882222______88888888____
_________888888_____888888888_______
__________88888888888888____________
___________888888888________________
____________888888__________________
_____________8888___________________
______________88____________________
______________8_____________________
______________1_____________________
_______________1____________________
________________1___________________
_________________1__________________
__________________1_________________
__________________1_________________
_________________1__________________
________________1___________________
_______________1____________________
______________1_____________________
______________1_____________________
_______________1____________________
________________1___________________
_________________1__________________
__________________1_________________
___________________1__________

Rita ha dit...

No me la perdré. Ja saps que també és una mica el meu barri i segur que hi trobaré vells (i bells) records.

Gràcies per la recomanació, veí!
Petons!

Viatger ha dit...

Gràcies veí, no el conec i segur que m'hi acostaré per allà on be dius alguns de nosaltres varem anar a recollir el nostre desti durant un any !! Maleits!!

Bon estiu

sànset i utnoa ha dit...

Quan me’n vaig assabentar vaig pensar “fot bona pinta”. Ara encara ho penso més. No descartem –sota cap concepte!- passejar-nos-hi!

*Sànset*

El veí de dalt ha dit...

Júlia,
sí; em dec haver explicat malament. Volia dir que tot i l'aire progressista i innovador de la revista, era escrita en temps de dictadura. El nivell de les plomes que hi escrivien era brillant.

Striper,
ok! Totes els fotos ho fan una mica.

Miquel,
sí, el blanc i negre té alguna cosa que no té el color...

Paseante,
teus plans? Hagués jurat que havies estat voluntari al cuerpo de la Guardia Mora de Franco...

Jugant,
celebro que et dugui records el post.

Font,
jo també t'estimo...

Rita,
de res, Ja diràs

Viatger,
i tant!

Sanset,
sota cap concepte...Juàs!

Rita ha dit...

Veí, ja hi vaig anar, a les dues, la del carrer ciutat també i allà vaig reviure la meva infantesa amb un parell de concretes. Molt bones les dues expos!