2 de juliol de 2010

13, rue de Blogville: la dona del lladre

 fotografia i photoshop: Helena Batlle 
maquillatge: Cazcarra Image Group


No  m‘equivocava gens. El veí de sota és un lladregot de tres al quarto… Un estafador i un pocapena.  El més trist de tot és que té la seva dona amargada. I mira que és bufona, ella! Un pèl matahari; però es fa veure... No sé com l’engega a dida. No hi ha dia que li dugui qualsevol futilesa inútil i la sentí rondinar pel celobert… Una creu.

M’imagino l’escena. El paio li haurà ensenyat el pollastre que duia quan l’he trobat al replà i li voldrà fer passar gat per llebre. Obro les finetres de la galeria i no fallo. Ja se senten els crits.

—Que coi m’has dut, avui, carallot?
—Un capó de vuit mesos...
—Però si sembla un pardal escanyolit!
—Escanyolit? Però si pots fer-ne un banquet de dotze plats!
—Amb tu si que faré un plat de trinxat com no espavilis...Mira que ets cutre, nano.
—Carinyet, és que avui el mercat estava impossible...No he pogut agafar res de bo...
—Fes el favor de sortir al carrer i dur alguna cosa de profit...I no tornis si no dus el sac ple de coses de valor... No veus com em fas vestir! Si la portera te més joies que jo!

Ja veieu. Se senten els crits pel celobert. El que jo deia. Una pobra infeliç i incompresa...Qui li manaria casar-se amb aquest figaflor.


Altres veïns/es de Blogville

4 comentaris:

khalina ha dit...

en aquesta escala hi ha de tot!

el paseante ha dit...

Està massa bona per a tu, lladre.

Duschgel ha dit...

Quina tela amb l'escaleta de veïns! No hi ha un pam de net! (Ai,que no em senti la portera!)

Candela ha dit...

Ai l'amor....