Espriu vs. Fenosa: poesia i escultura en tensió

Vaig visitar fa uns dies la Fundació Apel·les Fenosa, al Vendrell, situada a la casa taller que aquesta artista va comprar i mantenir al carrer Major d’aquesta localitat. S’hi veuen un reguitzell de peces, petites la majoria però de grans dimensions algunes, fetes bàsicament de terracota o guix, i repartides en les cinc sales de l’antiga masia vitivinícola i en el seu encantador jardí, on hi ha mitja dotzena de peces fetes en bronze, de proporcions monumentals; potser el més destacable de l’exposició. Les peces de Fenosa van inspirar poetes del seu temps: Carles Riba, Josep Carner, Max Jacob, Jean Cocteau (hi té un bust del poeta, de qui era bon amic), Paul Éluard, Henri Michaux, Francis Ponge, Jules Supervielle,... Ja veieu; un home connectat amb l’avantgaurda d’entreguerres. Fins i to tse li coneix un idil·li amb la Coco Chanel!

La seva dona, encara viva, hi ve a passar alguns dies d’estiu en aquesta casa del Vedrell, que l’ajuntament està adequant i potenciant. El Vendrell és un poble curiós. Ha donat noms singulars al món de de la cultura catalana, alguns nadius: Pau Casals,Andreu Nin; d’altres molt vinculats -però no nadius-, com  l’Apel·les Fenosa, l’Àngel Guimerà (que també hi té una Casa Museu) o els músics Lax’n Busto.

Fenosa té dues obres a Barcelona. Aquesta (que va ser un dels reptes dels jocs aventurers d’un blocaire viatger; i aquesta altra (a l'av. Gaudí). Personalment, no m’encanten; però és innegable que la seva escultura té un “primitivisme” que captiva. De totes les obres que hi vaig veure al Museu, Ofèlia, pel que representa i per com la representa, és la que més em va captivar.

Però el que us volia començar és la vinculació Espriu-Fenosa. Hi ha una exposició sobre aquesta vinculació arran el 25è aniversari de la mort del poeta. Una curiositat: Espriu havia de prologar un llibre sobre l’escultor per encàrrec de l’editor. No es coneixien de res.  Un tenia 75 anys, l'altre 70. Subjugat per les fotografies del catàleg que li van mostrar, Espriu va escriure, en un mes, amb la  seva lletra petita de formiga amb llapis de mina finíssima i en paper d’estrassa, uns 40 poemes inspirats en l’obra de l’artista plàstic. Els originals s'exposen al Museu. El matrimoni Fenosa va caure de cul en veure-ho. Evidentment, aquella presentació excelsa va esdevenir un poemari il·lustrat: Formes i paraules. Des d’aleshores, varen congeniar força. Per això l’escultura de Fenosa dedicada a Casals al Barcelona hi té un poema de l’Espriu. És curiós això dels artistes, oi? Per rematar-ho, en Toti Soler va posar música als versos.

És clar, que jo llegint alguns escrits d’alguns blocaires o veient algunes imatges, vostres em posaria a escriure de seguida...; que música no en sé. El que passa és que no tinc cap llapis de punta finíssima...

Un dels poemes, quasi haikús, del llibre que comento:

X

Estiu. La dansa
de joves dones nues
parada dintre
la quietud que vinclen,
pontant al sol, rams d'arços.